Literatura molt nostra

He llegit tres novel·les de la Sílvia Soler i continúa agradant-me la seva manera d'explicar el pas de la vida. L'estiu que comença també és la història de dues famílies que durant 50 anys han estat vinculades per una amistad de dues dones que van compartir  la il·lusió d'infantar paral·lelament dues criatures, les quals durant aquests cinquanta anys la vida transcorre al seu voltant.

L'ambient que descriu la Sílvia Soler en les seves històries, em recorda moltíssim les novel·les de la Mercè Rodoreda, i crec que ha rebut molt la seva influència. Les cases amb els seus jardins, les flors, les famílies gaudint d'aquests espais, els problemes familiars i personals i els desitjos de llibertat que els personatges van adquirint a cada moment. Al meu parer, la Sílvia és la Mercè Rodoreda del segle XXI.

L'estiu que comença es una novel·la molt nostra, d'una manera de ser molt nostra, de commemoracions molt nostres, de festes i tradicions també molt nostres, amb la qual podem identificar-nos a nivell familiar amb els ambients molt nostres i gaudir d'una cultura i idiosincràcia evidentment molt nostra. La prosa és molt digna la qual et fa gaudir també d'una lectura molt nostra. 

És una novela refrescant, no per l'estiu sino per la frescor que emana de les seves pàgines, la qual cosa fa que el pas del temps vagi transcorreguent plàcidament i dóna impuls al lector perquè arribi a un final, encara que previsible, per camins que la vida no et posa sempre fàcils.

***