És una tragèdia èpica de venjances i tirans, una visió de responsabilitat col·lectiva per damunt de la individual, la història de la qual, em recorda també dins la nostra cultura i de l'Antic Testament, "la Matança d'innocents","El judici de Salomó", la Història del sacrifici d'Abraham, etc. a consequència del protagonisme dels infants, així com les tragèdies gregues del segle V a.c., representació també dels temes sensibles que afrontaven en aquella època.
Una aportació important és la música en directe. Joan Garriga és l'acordeonista que per primera vegada actua en una obra teatral i els textos amb els quals ens obsequia, són extrets del poeta valencià Estellés, que degudament musicats i amb una veu potent amb simbiosi escènica, ens va deleitant durant tota l'obra, acompanyat també amb gongs i instruments orientals, creant un maridatge idoni amb la representació.
Els actors molt ben dirigits i ben treballats, fan que l'espectador vagi entrant a la història i en les seves vides d'una manera entenedora.
Un escenari auster, sense pretensions decoratives, només els actors i els espectadors, amb llums que canvien les escenes amb senzillesa. Un treball d'equip d'un bon espectacle teatral per gaudir-ne plenament a tots els que ens agrada el teatre.
***
4 comentaris:
no m'has convençut, però tu no perdis la esperança, eh? continua fent crítiques teatrals positives ;)
Pons007, no pretenc convèncer a ningú, les opinions són lliures. Cadascú li pot agradar una cosa o no.
Seria avorrit que tots penséssim el mateix, no creus?
Nosaltres també l'hem vista i ens ha agradat molt. Recorda la posada en escena de Incendis que també és una d'aquestes obres que recordes... Entre avui i demà faré l'entrada al meu blog. vaig curta de temps...
I
no en pots parlar amb tothom perquè aquest tipus d'obra té un públic força reduït; ni millor ni pitjor: diferent.
Gràcies Maripepa. Espero el teu apunt!
Publica un comentari a l'entrada