Hostes a l'agost

Qui pensa que el mes d'agost és avorrit pels que ens quedem a la ciutat? De cap manera. Moltes vegades ens deixen al nostre càrrec hostes peculiars però que no ens poden treure de casa, ja que la dita:  hostes vingueren que de casa ens tragueren, no s'acompleix atès que sóm nosaltres els que hem de vetllar perquè estiguin a gust i vulguin tornar una altra vegada a fer-nos companyia.

És el cas de la Isis, una gata molt manyaga que s'ho passa molt bé amb nosaltres, ja en vaig parlar l'any 2008. Dorm a totes les habitacions permeses sota les finestres, perquè és on troba una mica de fresqueta i s'hi passa hores com tots els felins. No molesta gens, és molt dòcil i tampoc miola. Només hem d'estar atents quan li agafa l'hora boja i li dóna per córrer amunt i avall derrapant pel corredor. Fa riure amb els seus bots maldestres, ja que és de "pota curta" i galopa amb tota la seva còrpora.

Quan ens la van portar no va estranyar gens la casa. Sembla mentida que tinguin aquest xip que memoritzen els llocs on han trepitjat. Al moment ja va marcar territori amb els seus refregaments, i es va instal·lar en els llocs on li acotem. El més curiós és que, al matí quan li vam donar pas al territori prohibit, va estar pacientment just a la porta del bany, esperant la sortida d'en S. ja que just fa un any, la tenia malcriada donant-li una miqueta de menjar enllaunat just al llevar-se. Insòlit el xip de la memòria!

Enguany també tenim hostes vegetals. Cansada de tenir moltes plantetes, havia fet net i ara me'n quedaven tres o quatre. Doncs se m'ha omplert altra vegada, per poc temps però, ja que tornaran al seu lloc en una nova ubicació que els seus propietaris estan preparant. De moment aprofito per flairar l'olor de la menta fresca, de la farigola i de l'espígol que va bé també per oxigenar els pulmons com si estiguèssim en plena natura.

I així doncs, qui any passa any empeny. L'agost és temps de tranquilitat. Cal que ho aprofitem ja que ens espera un setembre força convuls!

***