dimarts, 7 d’abril del 2015

Pasqua florida a CRETA


Gaudir de la primavera a la mediterrània és un privilegi. Poder visitar CRETA com a cuna de la nostra civilització, i poder trepitjar pedres velles durant uns dies que sempre et semblen pocs, és una gran satisfacció per a qualsevol amant de la natura i de la sensibilitat d'aquestes illes, que van ser testimonis de tantes visicituds històriques de conquestes i contra-conquestes, amb enriquiments culturals diversos, els quals han anat configurant la seva idiosincràcia.

Ja en son setanta les primaveres que acabo d'assolir. Vaig néixer els primers dies de primavera i tinc especial predilecció i en són el meu punt feble, aquestes terres banyades per aquestes mars tant properes, Mediterrània, Tirrena, Adriàtica, Jònica i Egea. Cada vegada que en puc fer una escapada en torno renovada. La meva connexió és total, les menges, les verdures, les fruites, les oliveres, els excel·lents cítrics, etc. Són països que no m'importaria passar-hi llargues temporades, m'hi trobo com a casa.

Aquests dies han estat molt profitosos a nivell general. Hem fet pedagogia lingüística, hem trepitjat runes de palaus minoics i micènics, hem conegut gent molt interessant compartint viatge, amb els quals hem mantingut converses intel·ligents i moments especials. Personalment crec que ha estat un viatge rodó.

CRETA terra d'escriptors, pintors, filòsofs, historiadors i poetes, ens ha acollit amb les muntanyes nevades i els prats curulls de flors primaverals. Malgrat l'evident empremta de la crisi en pobles i ciutats, la preparació dels espais per albergar el turisme de temporada ja es posava de manifest. Només hem trobat grups d'escolars. El turisme massiu encara no hi ha fet cap.

Ariadna segueix esperant al seu Teseu a través dels mil·lenis. Esperem que continuï així amb aquesta il·lusió, perquè les futures generacions encara la trobin a l'ílla de Naxos descansant malgrat que Dionís potser li va fer oblidar aquesta quimera. Tots tenim somnis que podrien fer-se realitat tot visitant aquestes terres tant especials, rodejades d'aigua de color blau intens. Aquests mars ja debien ser així 3000 anys A.C.


***


4 comentaris:

Anònim ha dit...

veig que no et vas perdre en cap laberint

Marta ha dit...

Resposta a pons007:
És que portava el fil d'Ariadna.:)

Com sempre un comentari força càustic. Gràcies per haver-me'l fet.

Maripepa Brustenga ha dit...

Per molts anys per les setanta primaveres! Creta ho coneixem però molt superficialment. Hi van fer estada des d'un creuer amb fills i néts. Però en guardem un bon record. Les illes del Mediterrani, les terres regades per aquest mar, sempre són bones i agradables de visitar!

Marta ha dit...

Resposta a la Maripepa:
Gràcies. Aquest viatge va ser rodó. Un guia insuperable, companys excel·lents i sis dies dónen per molt. Si et plau, podràs seguir-ho fil per randa al Sorrobloc.