dissabte, 11 d’abril del 2009

Pasqua florida, mones i.... homenatge a l'avi Ricard


El ciri Pasqual és el símbol de la gran festa dels cristians i la més important! Foc Nou, esclat de la llum i la nova vida! És el resorgiment de l'esperança!.

A Europa el costum de menjar ous per Pasqua, pintar-los i engalanar-los, prové d'antics costums pagans. Al nostre país la tradició de la "mona", aquest pastís coronat amb ous i figures de xocolata, encara perdura, ja que són les postres típiques de la Diada i s'acostuma a anar a la muntanya a menjar-se-la el dilluns.


Vull fer homenatge al meu avi Ricard el qual no vaig conèixer, però que ens el van fer recordar els nostres pares, per mitjà de les "mones de Pasqua".





L'avi era dibuixant i va ser també un bon pastisser de mones de crocant. (És el que està a la dreta de la foto de perfil, a la botiga familiar del carrer Sant Domènec de Gràcia, tocant a la Plaça de la Vila)



Per Pasqua es treia un sou complementari fent mones monumentals per "Can Jorba", les quals exposaven en els seus aparadors. He recuperat les fotografies originals d'aquelles mones, que amb molt de compte he pogut escanejar, les quals reproduïen edificis emblemàtics de la ciutat de Barcelona. Després de ser exposades, les repartien entre les escoles i llocs de beneficiència. La meva mare quan era infant, en visites escolars en època republicana, n'havia menjat. La tècnica la va aprendre del seu pare, que era d'origen andalús i pastisser d'ofici el qual va emigrar a l'Uruguay, buscant nous horitzons per viure. L'avi va néixer en aquell país de casualitat, van tornar a Catalunya i es va casar amb la meva àvia, natural de Manresa, malgrat això va mantenir la nacionalitat uruguaiana.





















També tenia un altre "hobby" que era tocar l'acordió.















Aquí el podem veure a la dreta de la foto vestit de gris, amb el grup de caramelles que feien cercavila per Pasqua.

L'any 1947, en la revista "La confiteria española", el pastisser Sr. Jaume Sàbat, que va ser alumne de l'avi en la tècnica del crocant, li va dedicar un article, el qual reprodueixo.







La pastisseria Sàbat (vegeu) està a Sant Cugat del Vallès, i ha obtingut premis de prestigi i qualitat. Encara recordo que de petita, una vegada vam anar a visitar la pastisseria, i encara recordaven a l'avi.

El meu pare també sabia fer el crocant, i també decorava la "mona" de la seva fillola que era la meva cosina. Nosaltres esperavem delitosos els "retalls" que anavem consumint durant el dies posteriors. Actualment el crocant ha anat desapareixent i ha deixat pas a la xocolata.



Bona Pasqua i Bon profit!!!

***

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Caram, quin avantpassat més interessant!!!!!

Bona Pasqua, Marta!!!

rebaixes ha dit...

M'ha deleitat poder llegir aquestes excelències del teu avi i tot el que fa referència. Tens bons records per recordar.
Passava per felicitar-vos la PASCUA i que la MONA SIGUI DEL VOSTRE GUST. Anton.

L'Espolsada llibres ha dit...

M'agraden aquestes petites històries, bona pasqua!

Àngels ha dit...

Quines històries tan boniques¡¡¡¡
Jo recordo de petita anar a can Jorba a veure les mones, sense saber que despres sabria tota la història mitjançant la seva neta.

És força curiosa la vida.

Molt bona Pasqua, per tots¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡