dissabte, 30 de maig de 2009

Literatura

Vaig fer cas a l'Expolsada i per Sant Jordi em vaig autoregalar aquesta novel·la:

Olor de Colònia. Sílvia Alcàntara


Per ser l'opera prima d'aquesta autora, realment no et deixa indiferent. És una novel·la que atrapa al lector fins la darrera pàgina, i els nusos de la trama es van desfent poc a poc, deixant veure el pas del temps en una societat tancada amb unes relacions angoixants pròpies d'una època i un temps de postguerra.

Sembla que la Sílvia Alcàntara va poder experimentar la vida en una colonia fabril durant la seva infantesa, i per això l'escrit està ben documentat en relació al tema d'aquella vida tant tancada, d'uns treballadors en que les generacions anàven entrant i sortint dels mateixos llocs de feina durant anys, i que la seva aspiració era anar adquirint la categoria superior a mesura que passava el temps.

M'ha fet recordar, en quan a argument, a les novel·les dels nostres escriptors/ores de la primera meitad del segle passat, describint aquelles relacions de veïnatge, que unes de les feines principals que tenien, era fer safareig continu de la comunitat on vivien i amb els seus amors i desamors no sempre correspostos ni duts a terme.

L'estructura dels capítols és força interessant. Són curts, i sempre acaben amb les mateixes paraules en les que comença el següent, malgrat que els personatges siguin uns altres, i el temps també. És una tècnica emprada que m'ha agradat.

Poca cosa més puc comentar, que no sigui recomenar la seva lectura sense desvetllar-ne més coses, només que atès que he tingut alguns dies d'insomni, m'he trobat a les tres de la matinada, intentant llegir-ne un capìtol més.

***

5 comentaris:

Met ha dit...

Aquesta és una de les novel·les publicades per part d'alumnes de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. No és la primera crítica positiva que senta d'ella. Per tant me l'apunto... a veure si m'acava d'esperonar que també estic matricular a l'Escola per escriure alguna cosa decent... una altra cosa és que a més t'ho publiquin.

L'Espolsada llibres ha dit...

Estic contenta que t'hagi agradat. És una novel·la de tall clàssic molt recomanable.
L'Espolsada

Marta ha dit...

Met, parles de l'Escola d'Escriptura. Espero que ho facis, crec que tens molts punts d'escriure un llibre. M'agrada el teu estil dels posts. T'haig de dir que tinc una companya del Club de lectura que hi va, i diu que és "durillo". Hi ha gent que no acaba, ja que hi han escriptors/professsors que són força exigents. Compta amb mí pel teu primer llibre... OK?

Met ha dit...

Gràcies Marta pels ànims.
Ja estic fent un curs... i això de "durillo" depèn força de les teves espectatives o les ganes que hi posis. És clar que la canaya que et posa el/la profe/a que tinguis també compta; i molt!

kweilan ha dit...

Jo, veient les bones crítiques, me l'he comprat. A veure quan la puc llegir.