Ja vaig parlar del Barça en un post el passat mes de gener i dels records de joventud que em portava. Ara no han estat records, si no d'un despertar de sentiments identitaris que tenia adormits. He estat veient debats televisius i programes, sobre aquest èxit del nostre equip del 2008/2009 i especulant també amb la personalitat del seu entrenador. Per mí, aquesta victòria ha estat a més d'esportiva, d'una forta càrrega d'identitat del nostre país. La tècnica emprada comença a voler ser imitada en altres clubs esportius. Penso que hi ha una cosa més que la tècnica, és l'esperit i els valors que tenim de país, que s'ha lograt incloure en l'equip i s'ha manifestat obertament. Valors com, perseverància, disciplina en el treball, unió d'equip, humilitat, intel·ligència, constància, esforç, en resum la feina ben feta. A la llarga això dóna resultats, els catalans ho hem sabut des de fa segles, i hem de continuar transmetent aquests valors. Aquests dies, han sortit uns mestres que han aprofitat aquests èxits, i han procurat fer-ho amb la "cantera", futbolísticament parlant, de totes les edats, que tenim repartida per totes les escoles del país. Els resultats potser trigaran, però arribaran a veure's en un futur. Tinc l'esperança que algun dia aquest esforç es veurà culminat i que podrem tornar a caminar sols, fent pinya d'equip. Ahir la rauxa i avui i demà el seny.
***
4 comentaris:
Bon dia Marta,
És una victòria plena d'identitat. Deixant el futbol en un raconet, la feina que en Pep ha fet no només amb els jugadors, també amb directius superbs i d'altres no tant, i rodejat d'un gran equip de confiança, el resultat ha estat magnífic. Jo només llegeixo a la premsa del món o escoltant la ràdio, parlar de catalans, catalanitat, més que un club ... i res dels nopstres veïns. I fins i tot el Príncep William portava la corbata blaugrana !!!!
Excel.lent comentari.
Saps Marta, l'altre dia li varen dir al Pare d'en Pep que a la política farien falta persones com el seu fill. Va contestar: aixó és impossible: són polítics.
viscar el Barça!
Gràcies Anònim i Gràcies Francesc.
Visca!
Em pregunto Marta, fins on podria arribar aquest país si li tinguéssim tanta estima com al Barça.
Excel·lent post.
Publica un comentari a l'entrada