divendres, 29 de maig del 2009

Victòria identitària

No puc deixar de comentar la victòria que ens ha portat aquestes darrers dies, ser protagonistes mundialment parlant, del nostre primer equip de futbol, reconegut arreu i més ara amb aquesta victòria de la Champions League.

Ja vaig parlar del Barça en un post el passat mes de gener i dels records de joventud que em portava. Ara no han estat records, si no d'un despertar de sentiments identitaris que tenia adormits. He estat veient debats televisius i programes, sobre aquest èxit del nostre equip del 2008/2009 i especulant també amb la personalitat del seu entrenador. Per mí, aquesta victòria ha estat a més d'esportiva, d'una forta càrrega d'identitat del nostre país. La tècnica emprada comença a voler ser imitada en altres clubs esportius. Penso que hi ha una cosa més que la tècnica, és l'esperit i els valors que tenim de país, que s'ha lograt incloure en l'equip i s'ha manifestat obertament. Valors com, perseverància, disciplina en el treball, unió d'equip, humilitat, intel·ligència, constància, esforç, en resum la feina ben feta. A la llarga això dóna resultats, els catalans ho hem sabut des de fa segles, i hem de continuar transmetent aquests valors. Aquests dies, han sortit uns mestres que han aprofitat aquests èxits, i han procurat fer-ho amb la "cantera", futbolísticament parlant, de totes les edats, que tenim repartida per totes les escoles del país. Els resultats potser trigaran, però arribaran a veure's en un futur. Tinc l'esperança que algun dia aquest esforç es veurà culminat i que podrem tornar a caminar sols, fent pinya d'equip. Ahir la rauxa i avui i demà el seny.

***

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia Marta,
És una victòria plena d'identitat. Deixant el futbol en un raconet, la feina que en Pep ha fet no només amb els jugadors, també amb directius superbs i d'altres no tant, i rodejat d'un gran equip de confiança, el resultat ha estat magnífic. Jo només llegeixo a la premsa del món o escoltant la ràdio, parlar de catalans, catalanitat, més que un club ... i res dels nopstres veïns. I fins i tot el Príncep William portava la corbata blaugrana !!!!
Excel.lent comentari.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Saps Marta, l'altre dia li varen dir al Pare d'en Pep que a la política farien falta persones com el seu fill. Va contestar: aixó és impossible: són polítics.

viscar el Barça!

Marta ha dit...

Gràcies Anònim i Gràcies Francesc.
Visca!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Em pregunto Marta, fins on podria arribar aquest país si li tinguéssim tanta estima com al Barça.
Excel·lent post.