dilluns, 8 de febrer de 2010

Blues i Murakami


....Llegeix molt concentrada. Pràcticament no aixeca els ulls del llibre. És un volum gruixut, en tapa dura, però com que du una sobrecuberta de la llibreria, no podem saber-ne el títol. Per la seva expressió seriosa, suposem que és un llibre difícil. No se salta res, sino que llegeix a poc a poc, com si mastegués una línia darrera l'altra.....

No és el què diu, sino com ho diu, el que enganxa de la literatura d'Haruki Murakami. Tres dies m'ha portat a llegir After Dark . Començo dissabte i l'acabo dilluns. 175 pàgines que m'han volat de les mans.

Dos adolescents amb problemes de soletat i comunicació passejant una nit pels carres de Tòkio sota llums de neó, entre carrers i places frequentant bars oberts tota la nit per subsistir i matar les hores fosques, fins que surti el primer tren de l'endemà. La noia no desitjant tornar a casa a dormir per un problema basat en l'argument que no desvetllaré, i la trobada amb un noi que ja es coneixien, company d'universitat de la seva germana, el qual assaja en un local a les nits, amb un grup de blues la seva música de jazz com a trombonista, van fent que transcorrin les busques del rellotge, capítol darrera capítol.

Tres personatges centrals. Històries secundaries que es barregen amb aquests personatges, algunes força desconcertants que barregen realitat i ficció, a l'estil cent per cent Murakami, el desenllaç de les quals no es produeiex i serveixen per fer pensar al lector. L'ambient de la cultura japonesa posada també en la boca d'aquests joves, fan que aquestes novel·les et facin acabar-les d'una tirada.

Una curiositat interessant es la forma narrativa. Un "ull" sobrevola l'espai i va explicant les escenes des de diferents angles a l'estil "travelling" d'una càmera filmadora.

Tal com ens té acostumats l'escriptor, ens ambienta amb música, en aquest cas de música de jazz. Un d'aquests temes, "Five Spot After Dark" amb el trombó de Curtis Fuller serviran per il·lustrar aquest apunt.





***

3 comentaris:

kweilan ha dit...

Aquest no l'he llegit i és que aquest autor últimament em costava una mica. La ressenya m'ha fet plantejar-m'ho una altra vegada. Molt bon i engrescador apunt!!!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Vaig descobrir Murakami ara fa dos estius amb Tòquio Blues. Em va captivar des del primer moment.

Amb ell vaig descobrir que les eulàlies, així, en minúscula, existeixen...

Molt suggerent i evocador.
La pila de lectures és inacabable, potser que em jubili ;)

Carmeta ha dit...

A mi em va passar el mateix. El vaig llegir ràpid i d'una tirada. Murakami em va traslladar a aquell bar i a aquella història durant tota la lectura. Una bona lectura.