El motiu d'haver començat a fer de blogaire, va ser la inspiració que em va proporcionar la lectura del llibre de Ryszard Kapuscinski, "Viatges amb Heròdot", en un petit hotelet del Pallars Sobirà, tal com ho comento en la presentació del meu blog, enguany farà dos anys.Amb sorpresa, llegeixo un article en el Diari Avui del dilluns dia 22, sobre la polèmica d'una biografia de Kapuscinski que sortirà a la llum a les primeries del mes de març a Polònia, escrita pel periodista Artur Domolawski, amic i deixeble de l'autor també d' "Èben", mort l'any 2007, que va ser considerat un dels millors periodistes del segle XX.
Sempre m'ha agradat el periodisme d'investigació, considero que per mitjà de la gent que ho ha exercit, s'han descobert moltes accions clandestines a nivell social i polític. També admiro als periodistes que han fet de corresponsals i han pogut anar-nos informant d'esdeveniments que succeeixen a diverses parts del nostre món. Ara bé, no sé fins a quin punt hi entra l'abús de confiança d'un amic que logra entrar en els arxius familiars, per esbrinar intimitats per desprès difondre-les sense el permís pertinent, en benefici propi assegurant-se un"best-seller" literari.
És difícil pensar que el Sr. Domolawski, com alumne privilegiat de Kapuscinski, després de tres anys de la seva mort, hagi decidit publicar aquesta biografia sense afany de lucre (això ho dic jo) només per fer una feina seriosa i dismitificar l'home que va ser testimoni de l'enfonsament de les colònies africanes, dels conflictes llatinoamericans, i de la Segona Guerra Mundial, amb els seus defectes i contradiccions. Em pregunto, quin ser humà hi ha que no tingui "defectes ni contradiccions"?.
***
+027.jpg)
4 comentaris:
Gràcies, Marta. Tu també tens sentiments i saps anar a ajudar.
El fill va responent bé, però serà lent, ha set un cop molt fort. Seguim en la lluita. Anton.
Molt bon apunt i estic d'acord amb tu. Crec que s'aprofita de l'autor desaparegut per fer un best-seller que només el beneficiarà a ell.
Jo també estic d'acord amb tu: és relativament senzill aprofitar l'ombra d'un mort famós per estendre-hi l'existència... Però... a qui li importen les misèries del geni?, diríem en un atac de puresa. I la resposta és contundent: li importen a molta gent, potser ens importen a tots. Vivim rosegats per la curiositat morbosa de saber-ho tot de tothom, i si és famós i exemplar, millor. El mateix Kapuscinski, el mestre, ens va ensenyar a fer-ho. El seu treball sobre el Xa de Pèrsia (sense pietat) va esdevenir un clàssic
Anton: Endavant i esperança.
Kweilan. Gràcies per la teva constància.
Margarida: Estic d'acord també amb el teu punt de vista. No he llegit el Xa de Persia i no puc opinar. De totes maneres crec que els treballs que s'hagin pogut fer sobre persones que han esdevingut poderoses, són més lícits que buscar aquestes misèries en les persones que han estat simplement treballant per Agències de Premsa fent la seva feina. M'alegro que m'hagis donat la teva opinó.Gràcies
Publica un comentari