dilluns, 24 de maig de 2010

Vida rural

Aquella vida rural tan emprada en les novel·les clàssiques que els nostres autors literaris ens han fet reviure, cada vegada la tenim més llunyana i més quan convivim uns dies en algún dels poblets de les comarques de la nostra Catalunya endins, que actualment no tenen res a veure amb aquelles estampes del passat.

Hi han alguns fets remarcables d'aquella vida a pagès, que els que vam ser infants en la post-guerra encara recordem. La memòria històrica per les futures generacions és important que quedi reflectida en els museus. Un d'ells, recentment ampliat és el Museu de la vida rural de l'Espluga de Francolí.

Gràcies al mecenatge de l'empresari català Lluís Carulla i Canals que va mostrar sempre una gran sensibilitat per la cultura catalana, i potenciant el seu poble a través de la seva Fundació, es va projectar aquest museu, de força interès cultural per donar a conèixer la vida de la pagesia de la Conca de Barberà, terra de secà, dedicada al cultiu de la vinya, cereals, i oli.

Aquests dies hem tornat a trepitjar aquestes terres i hem aprofitat per visitar el museu, després de la remodelació, i és realment una gran obra de recopilació de costums i maneres de viure, reflectides de diverses maneres.

Em van captivar una serie de miniatures escultòriques, les quals estaven en vitrines, i vaig fer us de la meva tradicional companya de viatges i recorreguts per captar-ne l'essència i emportar-me els resultats al meu niuet urbanita.







Tornar a casa és desitjable, sóm encara "animals de costums fixes" malgrat que sigui bucòlic uns dies sense telèfon, televisió, i internet, et fan sentir una mica aïllat i costa de assumir-ho. Fa massa anys que vivim en un món molt tecnificat i per desgràcia ho trobem a faltar!

***