Començo a rebuscar en l'altell del meu armari i...... l'he trobat, molt ben guardadet i dormidet, el meu "nino" de la infantesa. El meu Miguelin, batejat amb el nom de MIK, ja que fins i tot, aleshores no ens agradava que tingués un nom castellà. Aquí el teniu !!!!!!!!!!!!!
Ja deu haver complert uns 55 anys i es conserva perfectament!!!. Porta la bateta de col·legi que li va fer la meva mare! que us sembla? recordo que van ser moda aquests ninos per ser els primers que anomenàvem "de goma". Totes les nenes de la classe vam demanar per Reis un nino que es deia "Paqui" i era de color de "rosa" i també una mica car. Els meus reis no s'ho van poder permetre, i em van deixar el Miguelin, més bufó i amb un color més semblant al de la pell. Però jo vaig tenir molta desil·lusió, ja que volia el "Paqui". Després però, me'l vaig estimar molt, fins i tot encara el tinc!.
Bé, tot això m'ho ha fet recordar l'Expo de Xangai, quines coses!!!
Possiblement la mare de la Isabel Coixet, tingui també un nadó de goma a l'altell del seu armari. No m'extranyaria!
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada