dimarts, 18 de maig de 2010

Patrimoni literari català

He pogut constatar que moltes activitats que es duen a terme a ciutat, si no van acompanyades d'una certa divulgació, et trobes que són molt poc concorregudes.

Arran de l'exposició al Palau Moja sobre l'exportació de la literatura catalana, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull, he assistit a tres taules rodones amb la presència de escriptors i dramaturgs de força renom a la nostra cultura.

M'ha sabut greu que la presència de públic hagi estat tant minsa. Han estat unes jornades molt interessants. Els ponents han expressat amb molta simpatia les seves vivències i dedicació amb els seus traductors. Ha estat un goig sentir als escriptors parlar dels seus editors a l'estranger i el contacte amb nous públics de tradicions culturals diferents.

El primer dia vaig poder sentir expresar-se a en Jaume Cabré i Jordi Sierra junt amb el jove dramaturg Carles Batlle.

La segona vegada va ser la Maria Barbal, la Maite Carranza i també Guillem Clúa, guionista i home de teatre.

I la tercera i última jornada, que ha estat avui , he pogut sentir i parlar amb en Eduard Màrquez (el qual m'ha reconegut d'una altra vegada) i Albert Sànchez Piñol així com amb el dramaturg en Jordi Galceran.

El moderador d'aquestes xerrades ha estat en J.J. Isern, molt vinculat al món de la cultura, el qual ens ha fet gaudir d'unes hores de conversa força reexides amb els convidats.

Hi ha hagut intervencions d'algunes traductores de llibres, amb domini del català, les quals han exposat les seves opinions referent a la llengua i amb una certa incredulitat arran del bilinguïsme que els autors catalans utilitzen en les seves obres, malgrat que ells mateixos han intentat explicar-los-hi tan bé com han sabut, no sempre fàcil que ho entenguessin.

La opinió generalitzada ha estat també, la plataforma que va suposar la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any 2007 per la nostra ficció literaria que està vivint un periode brillant de projecció internacional, ja que actualment Alemanya és referent cultural de reconeixement internacional tant a nivell de traduccions com d'edicions.



Fins el 13 de juny es pot veure l'exposició que amb el nom de ficcions enfora! dóna a conèixer els principals exemples de la presència exterior d'una literatura nacional petita, que està treballant per ser una literatura plenament avançada i completa, d'una gran diversitat creativa.



La presentació de l'exposició diu:

Què ens motiva llegir un llibre?
Per què triem aquest o l'altre?
Les respostes poden ser ben variades,
d'acord amb tota mena de
factors, com ara que parlem d'una obra escrita en la nostra llengua
o traduïda.

Des de sempre, molt relats que han
pres cos en català han arribat a
lectors remots gràcies a la traducció.

***