 |
| Dmitri Prigov |
Aprofitant un matí lliure atès que no tenia necessitat d'omplir el frigorífic per manca d'avituallament, he decidit atansar-me al Centre ARTS SANTA MÒNICA, per visitar l'exposició d'Art Contemporani rus en el qual es mostra l'art dels guanyadors del Premi Kandinski dels anys 2007-2012.
Sempre s'aprenen coses. He trobat la següent ressenya d'una nota de premsa del Centre Santa Mònica que diu això:
La fundación ArtChronika fue creada y es
presidida por Shalva Breves, el editor de la revista más importante de arte en
lengua rusa, ArtChronika, que tiene por objeto la promoción del arte
contemporáneo en Rusia. Para lograr este propósito, el Premio Kandinsky fue
creado el 2007, y se considera uno de los mayores premios nacionales de arte
contemporáneo de Rusia. El premio se ha convertido en todo un símbolo de las
más significativas tendencias de innovación y perspectivas sobre el arte. El
arte ruso hoy necesita desarrollar los contactos con el resto del mundo, y el
Premio Kandinsky hace mucho para solucionar este problema mediante la
organización de exposiciones en el extranjero. Las obras de los ganadores y
finalistas del Premio Kandinsky han sido exhibidas con gran éxito en Riga,
Berlín y Londres.
L'any 2009 vaig fer una sèrie de cursets d'art, un dels quals d'art contemporani del segle XX, en el que ens varen parlar precisament de Vassily Kandinsky, professor de la Bauhaus, creador d'escoles d'avanguarda i vaig fer-ne una petita menció en el blog. Avui, en l'exposició he pogut veure les obres que durant els anys 2007-2012 han estat guanyadores del premi que porta el seu nom.
La veritat, són obres força angoixants. Després de la caiguda del imperi soviètic i del comunisme, Rússia cerca de nou la seva identitat. Els artistes russos contemporanis, volen demostrar el caos que es troba immersa aquella societat en un nou moviment en l'art rus que encara no té nom.
L'exposició està repartida en tres àmbits i tres pisos:
I- Caos Material. L'estètica de les coses "dolentes", o l'art contextualista.
II- Desordre social. Performance tiranicida i reportatge artístic.
III-L'esfondrament dels sistemes. Simbòlics canònics de l'Església.
M'agrada l'art contemporani i no m'ha desagradat apropar-m'hi, però és una exposició que no deixa indiferent, més aviat surts amb una dosi d'angoixa que no estem precisament en un moment gaire animat per constatar uns fets que a casa nostra també hi podem trobar algun paral·lelisme.
Després, per treure'm una mica les cabòries, he enfilat cap a la Barcelona vella i m'he barrejat amb els turistes que anaven a la recerca de captar imatges boniques de la ciutat pel seu àlbum de vacances. He explorat nous indrets que potser havia passat per davant infinitat de vegades, però sense posar-hi atenció. Sempre es poden fer descobriments imprevistos
***
4 comentaris:
Molt interessant, Marta. La imatge és una fotografia o és un muntatge en directe?
Hola Helena. La imatge la he tret d'Internet, però és un muntatge que està a l'exposició així que s'entra. Potser és una mica diferent en el que respecte als colors.
Encara que no vagi pel tema que toques, avui és Santa Marta: Felicitats!!
Gràcies Pere, agraeixo la felicitació
Publica un comentari a l'entrada