Fa pocs dies també vaig estar contemplant davant de casa, just dins l'arbre de Judes que tenim, com una parella de tòrtores estàven fent el seu propi niu amb tota la feinada que comporta transportant branquillons d'un costat a l'altre. Vaig quedar-me uns instants embadalida amb el cap alçat fins que una veïna em va preguntar què passava i vaig dir-li que la primavera ens obsequiava amb espectacles semblants com els que estava succeint damunt nostre.
Enguany no puc gaudir del tallarol al balcó que no ha deixat de visitar-me, atès que tenim la façana embolcallada per una xarxa, doncs s'està rehabilitant la pintura i les esquerdes, i una posta a punt és necessaria deguda a que els anys passen també per tot el que és material. Ara son els paletes i pintors els que salten al balcó cada matí, enlloc del meu ocellet. Tinc l'esperança que tant bon punt la bastida es desmunti, tornaré a veure'l ja que en un programa televisiu, segons un expert naturalista, aquest va comentar que els ocells tenen incorporat al cervell una espècie de GPS memoritzat, i que per això poden retornar als llocs on havíen fet els nius, o bé saben on alguna vegada havien trobat menjar. A veure si és cert. Tinc les engrunes de les galetetes sense sucre, a punt. Ja us en faré cinc cèntims quan torni.
***
5 comentaris:
Creus que els barcelonins són conscients de la riquesa de fauna aviària que conserva la ciutat?, apart dels coloms de la plaça Catalunya?
Caram si que domines d'ocells, jo només ser diferenciar 4 tipus: Coloms, pardals, pingins i avestruços xD
Joan, crec que som pocs els que en som conscients!
pons007, l'interès per la natura el tinc en tots els seus àmbits. Només cal observar :)
Quina il·lusió que fa quan es pot captar una imatge així, no essent un expert!
Ja ho pots dir Pere!
Publica un comentari a l'entrada