dimecres, 6 d’agost del 2008

Cinema: Jo he servit al rei d'Anglaterra

Ahir varem tornar al cinema, aprofitant la tarda calorosa i la manca de públic a les sales, per poder gaudir de la pel·licula: “Jo he servit al rei d’Anglaterra” (vegeu aquí).

Aquesta vegada he encertat haver llegit el llibre abans que veure el film, ja que sempre que ho faig a la inversa, és desastrós, ja que el plaer de llegir és fer volar la imaginació i fer-ho després de veure la versió al cinema, sempre tens a la ment les imatges que has vist projectades. M’ho vaig passar molt bé llegint la novel·la de Bohumil Hrabal, precisament no fa gaire temps.

Estic totalment d’acord amb el comentarista del Diari AVUI , “Desclot”, de que celebrem l’estrena d’aquesta pel·licula, molt ben lograda i a més després de que el llibre en aquests moments sembla que està exhaurit. Esperem que ara hi hagi alguna altra editorial que s’animi a reeditar-lo. (vegeu aquí)

La meva sèrie predilecta televisiva de tots els temps ha estat aquesta:. “Retorno a Brideshead”, (vegeu aquí) també versionada de la novel·la del mateix títol de Evelyn Waugh, i protagonitzada per un jove Jeremy Irons.

L'he vist sencera un mínim de quatre vegades. Una d’elles l’any 1992 durant els Jocs olímpics de Barcelona, que estàvem de vacances a la Vall d’Aran i una cadena televisiva la va reposar. Precisament vaig llegir la novel·la després d’haver vist la sèrie i per això faig constar que va ser un fracàs. La imaginació no vola al teu aire, sino que està veient la pel·licula continuament. Per això no sóc partidària de llegir els llibres després d’haver-ne vist la versió cinematogràfica. Ja estic esperant en “candeletes” la pel·lícula que estrenaran a la tardor a la pantalla gran, amb nous actors anglesos, i espero que no em defraudarà, ja que me la conec de memòria. (vegeu aquí)


Un altre llibre que vaig llegir després d’haver vist el film, va ser “Los puentes de Madison”, (vegeu aquí) basat també en la novela de Robert James Waller, i també em va passar el mateix, només m’imaginava en Clint Eastwood i la Meryl Streep. Si més no, aconsello llegir els llibres abans de veure les versions de cinema.


Un film que no em va agradar, va ser “La noia de la Perla” també basat en la novel·la del mateix nom de Tracy Chevalier

Només la salvava els quadres plàstics representant la pintura de Johannes Veermer.

El llibre molt ben escrit, descriu molt ben documentat, la societat holandesa del segle XVII, amb les classes socials molt ben delimitades. Crec que la pel·licula no va estar l’alçada.de la novel·la.

Parlant de “perles”, ens pensavem que en aquest mes d’agost no en trobariem, però de moment, en un parell de dies hem obert dues ostres cinematogràfiques i n’hem descobert.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No puc estar-me de preguntar-te què significa Todoreh, si és que significa alguna cosa.

Marta ha dit...

Josep M.
Agraeixo el teu comentari.
Ja t'he respost per mail.
T'haig de dir que en el meu primer post, ho comentava.
Bon estiu. Marta

Maurici ha dit...

Una de les pel-lícules que no decep un cop llegit el llibre és "El nombre de la Rosa" no ho veus així. A per cert, ¡Todoreh! el blog de la senyora del "Sorro" tot una descoberta, ara mateix enllaço el teu en el Blogroll.
Salut !

Marta ha dit...

Gràcies saltenc per la teva deferència. Celebro la teva descoberta. Ho sento però no vaig llegir el llibre. És una assignatura pendent.
Tornarem a retrobar-nos.!