Aquestes famílies són anònimes i no surten als mitjans, però són amics que han estat al meu entorn i he pogut viure les seves angoixes i alegries alhora. Sibèria, Kazakhstan, Etiòpia, Ukraïna, han estat els països d’origen d’aquests nens i nenes que són i seran uns catalans més que se’n sentiran i parlaran el nostre idioma. Benvinguts a tots ells i m’adhereixo a la seva alegria i esforç per la lluita que els suposarà el dia a dia que han d’afrontar. Emmig d’una societat com la nostra amb molt d’egoïsme personal, encara hi ha oasis de generositat envers a aquestes criatures.
Tinc la rialla,
forta i suau alhora,
d’aquell que feliç
sent la vida
a dintre seu,
perquè sempre hi ha
qui l’ajuda
a sentir-la.
Però també conec el fred,
suau i fort alhora,
perquè he après
el que viure comporta,
i l’espero, ben segur
que serà la vida,
la que, cansada,
una nit li obrirà la porta.
2 comentaris:
Molt maco aquest post, ple de sensibilitat.
Et felicito, cada dia et superes en els teus posts...
Salvador
Marta, hem fas molt feliç amb el teu blog.
Amb l'adopció que hem viscut tant intensament, no és la Natasha quí ha fet sort sino tots nosaltres, ja que ella ens omple de molta felicitat i ens desperta uns sentiments meravellosos.
Segueix amb aquesta finestra que has obert, sóc una fan més teva.
Ànges
Publica un comentari a l'entrada