diumenge, 24 d’agost de 2008

Acabar i … tornar a començar...


S'han acabat els jocs olímpics de Pekín 2008.
Medalles importants per la selecció espanyola (que ens ho han repetit constantment, (malgrat que és un gran mèrit per l’esport català), però això no es pot dir massa alt, ja que (els nacionalistes sembla que siguem sempre els mateixos). D'aquí a quatre anys tornarem a començar......

També es van acabar les Festes de Gràcia, amb uns quants aldarulls. Ja hi han altres Festes Majors a punt de començar..... Avui, fullejant “La Vanguardia”, hi ha un article d’opinió de‘n Miquel Roca i Junyent, que m’ha agradat força, ja que jo vaig dir exactament el que comenta ell sobre les destrosses urbanes, quan vaig veure un veí del barri, aguantant amb la mà un semàfor arrencat. També s'hauran de valorar aquests fets, per tornar a començar.... No faig cap comentari al respecte. Ja n’hi han de tota mena al peu de l’article.

També s’acaba el mes d’agost, dilluns es reincorporarà molta gent que han gaudit de les seves vacances anyals. Els que ens hem quedat, (fent però alguna escapadeta) ens sentirem més acompanyats. Tornarem a començar...

Diuen que les coses s’han d’acabar per tenir la il·lusió de començar-ne d’altres, encara que moltes vegades els propòsits que tenim, costa que es cumpleixin. La meva il·lusió ara és fer la meitat de vacances que encara ens queden. I després, curs nou…. lectures noves.., cursets nous.., excursions de tardor…. el cicle torna a començar…..


Clava el fibló d'argent al bell mig de la tarda.
El blat és ros i la veu ben madura.
Ve de molt lluny aquest so de timbals
i el dring novell dels mots. Empunya, doncs,
sense cap por la falç que les messes esperen.

SOLSTICI D'ESTIU
Miquel Martí i Pol




3 comentaris:

Mireia ha dit...

Uffff! No em parlis de tornar a la feina que ja em falta poc.
he aprofitat les vacances per llegir força, ja comentarem. Fins aviat

rebaixes ha dit...

Tot quan comença acaba,
tot quan torna pot marxar,
si ets a l'omega prop tens l'alfa
no la deixis agafa-la de la ma.
He llegit una mica el teu, serviries per periodista segons el meu criteri.Bona tarda. Anton.

Marta ha dit...

Gràcies Anton!
Doncs, tens raó, és la meva vocació frustrada.M'hauria agradat ser-ho.
Però la vida no sempre surt com un voldria. I no em queixo!