dimecres, 27 d’agost de 2008

Isis, la gateta

Aquesta és la Isis, i així es va posar quan la seva mestressa (la meva filla) es preparava per vacances.

Ara estem de cangurs d’aquesta bestiola que es fa estimar per carinyosa. És una barreja de siamès i angora. Va ser trobada al carrer de petitona i portada a un centre d’acolllida d’animals, que és d’on va ser adoptada per la meva filla, veritable entusiasta dels felins.

És de pota curta i quan corre és molt divertida, ja que sembla una bola de pèl desplaçant-se pel pis. Un peluix que belluga!.


Pensant aquests dies en gats, vaig recordar un llibret que reprodueixo, el qual tenia a les lleixes de casa i que vaig recuperar per rellegir-lo. El seu autor Joan Font Romagosa ens explica les seves vivències amb el seu Xirili. El pròleg és de’n Joan Triadú. Està també força ben il·lustrat amb dibuixets del gat, l’autor dels quals és B. Liarte. En la contraportada, el llibre es presenta així:


Aquesta és la història, realment poètica, d’un gat anomenat Xirili, d’aspecte i conducta singulars. L’autor s’endinsa en el món de les tendres afeccions que els humans podem tenir envers els animals domèstics, i les utilitza de pretext per a fer tota mena de reflexions sobre l’univers que ens envoltas i la vida i les actituds dels humans.

Està escrit amb molta sensibilitat, i els que ens agraden els mixos i n’hem tingut, ens fa recordar aquells moments de compartir estones amb ells.

Diu l’autor: ….Ara bé, l’amagatall preferit pel Xirili el constitueixen les maletes, ja que una maleta suposa un possible viatge, una probabilitat de marxar, un suggeriment d’anar al poble, que és on ell pot fer vida de gat, escampar la boira i trobar les gatetes. Quan veu que obrim una maleta, se n’hi va veloçment, s’hi instal·la i ja no l’abandona fins que arriba el moment d’omplir-la d’objectes i de roba per a marxar……

En Xirili tenia poble i esperaba l’escapada setmanal, però la Isis no en té. Què deu passar pel seu caparró, dins de la maleta?