Incògnites

Escoltant avui un tros de la tertúlia del programa "Els matins de Catalunya Ràdio", he sentit que parlaven de la nominació de Barack Obama com a candidat demòcrata per la Presidència dels EE.UU. i que curiosament va néixer el 4 d'agost, el mateix dia, amb un any de diferència que en José Luís Rodríguez Zapatero. Els tertulians feien especulacions sobre el sistema de fer política d'amdúes persones, i si s'assemblarien en alguna cosa.

Això m'ha fet pensar. No crec que dues persones que hagin nascut el mateix dia, puguin tenir res en comú. Respectant totes les creencies astrals, crec que les persones ens formem i creixem com a tals, sota un cúmul de circumstàncies. Dins del meu entorn d'amics i coneguts, també hi ha una altra persona nascuda al mateix dia que jo amb pocs anys de diferència, i que només tenim en comú la llengua que parlem.

Penso que venim en aquest món amb una determinada genètica que es va desenvolupant amb l'educació que ens dónen els pares, la cultura, el país, l'"estatus social" ons ens movem, l'esperit de recerca que els humans tenim per anar-nos formant amb els nostres criteris, i tot una sèrie de factors que ens envolten formen a l'individu.

He començat fa pocs dies a llegir la novel·la de José Luís Sampedro "La sonrisa etrusca" que parla d'un camperol calabrès, que per problemes de salud, s'ha de desplaçar al nord d'Itàlia a on viu el seu fill. Hi ha un xoc important de costums entre el camperol, el seu fill i la seva nora. Un home fet al sud, que parla sempre de la seva època de partissà, dels camarades, etc. i la modernitat de la vida a Milà.

Subratllo un fragment en el qual, una venedora de fruita li diu a la nora, que ha anat a disculpar-se pel comportament del sogre:

…..-Parece mentira que sea el padre de su esposo, tan distinguido. Y usted tan señora, doña Andrea, hija de un senador, toda una profesora de Universidad…..

El fill ha estat criat per un pare camperol i la seva trajectòria ha anat per altres indrets molt llunyans en els seus orígens. Ignoro encara com acaba la novel·la, però , en aquest cas, sembla que no tinguin res en comú les dues persones.

Això de les actuacions humanes, realment és una incògnita sempre.