dissabte, 16 d’agost de 2008

Ex-vil·la de Gràcia

La Mare de Déu d’agost marca una data significativa a Catalunya per les seves Festes Majors. Una d’elles, la de Gràcia, ha suposat per mí un record inolvidable de la meva infància, relacionat amb estrena de vestits, atraccions, i dinars familiars. Tinc una bona colla de fotografies que el meu pare, gran aficionat, ens en feia constantment. N’he seleccionat algunes per posar-les en el blog i també així homenatjar aquesta ex-vil·la que any rera any, continua gaudint de la seva Festa.

Sempre m’agrada passejar-me pels seus carrer guarnits. Sempre ho féiem amb el meu pare, el dia 15 al matí, mentre la mare preparava l’àpat adient.

Alguna vegada venia el meu padrí i tiet Sisco que jo estimava molt, amb el meu cosí de la meva mateixa edat, i com que erem més grans, ens merexíem pujar a les atraccions més “agosarades”.

Enguany, hem sortit també i he fet algunas fotos, que enllaço aquí, Espero que en gaudiu.






No puc deixar de referir-me a l’escriptora gracienca Mercè Rodoreda, en la commemoració aquest any, del centenari del seu naixement. Ha estat una de les meves escriptores predilectes, i com molta gent, he seguit de prop la seva vida i obra. M’agradaria recomenar la biografia que va escriure l’any 1991, Montserrat Casals i Couturier, en una edició molt lograda, en la que va utilitzar gran quantitat de material, cartes, manuscrits, documents, crítiques, etc. molt d’ell inèdit, segons comenta, que li va permetre aproximar-se amb tot el rigor possible, a una vida i a una obra massa sovint encasellades per tòpics.

Reprodueixo un fragment de les paraules que en Armand Obiols, va adreçar a l’autora de la Plaça del Diamant, després d’haver llegit íntegrament el llibre:

…..Ahir a la nit em va passar el que ara fa uns mesos va passar a en Sales. Em vaig ficar al llit, vaig començar a fullejar ”La Plaça” i, finalment la vaig començar pel començament i la vaig llegir tota de raig. Fins a la matinada. És un llibre sensacional. El vaig trobar més bo que mai: infinitament més ric, inexhaurible, canviant com un tornasol. Es pot llegir indefinidament, començant per qualsevol indret. Un clàssic. Hi ha pàgines i pàgines d’un gruix, d’una elegància, d’un aplom, d’una texura com raríssimes vegades s’ha dat en català. En novel·la catalana, mai.……….

3 comentaris:

SU ha dit...

Benvolguda Marta (amiga lectora),

Felicitats per aquest blog!!! Es nota que està fet amb molta cura i dedicació!

Aviat ens veiem, però a partir d'ara, ens llegim!!!

Molts petons i records al Sorro!

SU

Mireia ha dit...

Hola, t'he descobert gràcies al comentari que has deixat al LLEGEIXES O QUÈ. M'ha agradat força el blog.
Sóc una lectora empedreïda i compulsiva, així que podrem intercanviar opinions, sensacions literàries etc.
Fins aviat

Marta ha dit...

Mireia!
Gràcies per les teves paraules. En el blog menciono llibres llegits que tenen una mica a veure amb vivències. No és que en sigui molt "experta". Aprenc molt dels altres i em va molt bé el Club de lectura, on hi ha gent realment interessant per intercanviar opinions i sensacions com dius.
Encantada de fer-ho també amb tu per treure'n més el "suc" del llibre. Una abraçada. Marta