Ex-vil·la de Gràcia

La Mare de Déu d’agost marca una data significativa a Catalunya per les seves Festes Majors. Una d’elles, la de Gràcia, ha suposat per mí un record inolvidable de la meva infància, relacionat amb estrena de vestits, atraccions, i dinars familiars. Tinc una bona colla de fotografies que el meu pare, gran aficionat, ens en feia constantment. N’he seleccionat algunes per posar-les en el blog i també així homenatjar aquesta ex-vil·la que any rera any, continua gaudint de la seva Festa.

Sempre m’agrada passejar-me pels seus carrer guarnits. Sempre ho féiem amb el meu pare, el dia 15 al matí, mentre la mare preparava l’àpat adient.

Alguna vegada venia el meu padrí i tiet Sisco que jo estimava molt, amb el meu cosí de la meva mateixa edat, i com que erem més grans, ens merexíem pujar a les atraccions més “agosarades”.

Enguany, hem sortit també i he fet algunas fotos, que enllaço aquí, Espero que en gaudiu.

No puc deixar de referir-me a l’escriptora gracienca Mercè Rodoreda, en la commemoració aquest any, del centenari del seu naixement. Ha estat una de les meves escriptores predilectes, i com molta gent, he seguit de prop la seva vida i obra. M’agradaria recomenar la biografia que va escriure l’any 1991, Montserrat Casals i Couturier, en una edició molt lograda, en la que va utilitzar gran quantitat de material, cartes, manuscrits, documents, crítiques, etc. molt d’ell inèdit, segons comenta, que li va permetre aproximar-se amb tot el rigor possible, a una vida i a una obra massa sovint encasellades per tòpics.

Reprodueixo un fragment de les paraules que en Armand Obiols, va adreçar a l’autora de la Plaça del Diamant, després d’haver llegit íntegrament el llibre:

…..Ahir a la nit em va passar el que ara fa uns mesos va passar a en Sales. Em vaig ficar al llit, vaig començar a fullejar ”La Plaça” i, finalment la vaig començar pel començament i la vaig llegir tota de raig. Fins a la matinada. És un llibre sensacional. El vaig trobar més bo que mai: infinitament més ric, inexhaurible, canviant com un tornasol. Es pot llegir indefinidament, començant per qualsevol indret. Un clàssic. Hi ha pàgines i pàgines d’un gruix, d’una elegància, d’un aplom, d’una texura com raríssimes vegades s’ha dat en català. En novel·la catalana, mai.……….