"La Primavera s'alçà al jardí festiu, com l'Esperit de l'Amor arreu sentit;
i totes les herbes i flors de l'obscura sina de la terra
despertaren dels somnis del repòs hivernal.
El lliri de neu i després la violeta,
es dreçaren amb el mullim de la pluja càlida;
i llur alè es mesclà amb el dolç aroma
de l'herbei, com el so amb l'instrument."
i totes les herbes i flors de l'obscura sina de la terra
despertaren dels somnis del repòs hivernal.
El lliri de neu i després la violeta,
es dreçaren amb el mullim de la pluja càlida;
i llur alè es mesclà amb el dolç aroma
de l'herbei, com el so amb l'instrument."
Shelley
***
4 comentaris:
De la primavera m'agrada quan comença l'estació. Quan els dies són frescos i els migdies ja fa bonança. I pode rveure com cada dia el verd va conquerint les branques dels arbres i les flors tornen boges les aballes.
I és que jo sóc més de tardor, més melancòlic, més de tardes de pluja i xàfecs de fulles seques.
M'agrada la primavera. Malauradament però, sóc daquelles a qui l'astènia primaveral afecta de veres...
Què hi farem! També m'afecta la tardor i llavors s'hi suma l'efecte trist dels dies més foscos...
Ai! l'anterior missatge l'he enviat sota una identitat manllevada...
Ja fa dies que arbres i plantes no poden aguantar el seu orgull inern i es manifesten amb gosadia.Avui he anat a fotografiar
coses del terme per posar-les agrupades Poble,Tormo,Bruixeta,i he robat els camins plens d'argelaga florida i romer, farigola, i no cal dir d'arbres. Ja podeu anar a la vall del Jerte que deis eix dia, aquí potser demà m'hi dedicaré com vaig fer amb els ametllers... el cirerer està que no pot més. bonic, bonic,bonic. La vallada del poble des de la muntanya amb el rosa dels presseguers, blanc de cirerer, verds d'olivera és sensacional.// Clar que les teves plantes tampoc aguanten i es volen mostrar... gaudim de la seva visió es el nou cicle que comença... Anton.
Publica un comentari a l'entrada