dijous, 18 de juny de 2009

Teatre

Fa temps que no trepitjava el TNC, però ahir no en vaig sortir satisfeta. La sala estava força plena malgrat ser un dia laborable.

L'obra del dramaturg anglès Bernard Shaw "La casa dels cors trencats" que s'està exhibint a la sala Gran fins el 21 de juny, no em va acabar d'agradar com s'està representant. Com a espectador, a vegades es posen expectatives en les obres clàssiques i després se'n surt una mica decebut.




El ventall d'actors que fan l'obra, són força dignes i demostren una molt bona professionalitat. Res a dir. Ara bé, sota el meu punt de vista, la posada en escena, és una mica xocant.





L'acció hauria de passar en un "cottage" anglès, i s'escenifica en un espectacular decorat híbrid entre biblioteca anglesa i vaixell, per simbolitzar que el personatge de la casa és un vell capità de marina.

Els diàlegs costen d'entendre en l'escenari del TNC, ja que no s'ha acabat de resoldre el problema de l'acústica. Malgrat que els actors imposten bé la veu, el so fa una mena de reverberació, que et fa perdre la força i el significat de les paraules. Fins i tot, hi havia moments que ens vam preguntar si portaven "micros" incorporats.

És llàstima que un text tant ric, quedi confòs, enmig d'un espectacle grandiós, com la majoria dels que fan en el TNC que diuen que volen apropar al pùblic, quan en el meu entendre, més aviat els textos queden difuminats darrera d'un gran escenari, i amb algún efectes especials per deixar bocabadats als assistents.

Cada vegada més, m'agrada gaudir del teatre en sales més petites, i veient els actors a tocar, i amb austeres posades en escena.

Darrerament he llegit textos de teatre en el Club de Lectura. Mai havia estat aficionada a llegir-ne, però he descobert que val la pena fer-ho. Et fas més la idea de les coses que l'autor ha volgut dir-nos i així no et pots distreure amb la escenografia. De totes maneres, els textos que he llegit, ja havia vist abans les obres, com el llibret amb el qual ens varem acomiadar del Club fa pocs dies, que va ser "Casa de nines" d'Henrik Ibsen, drama moltes vegades representat al nostre país, ja que aquest autor i moltes de les seves obres emblemàtiques, han estat traduïdes pels molts dels nostres autors catalans, atès que va ser el dramaturg iniciador del teatre modern, i molt afí a la nostra manera de fer teatre.

***

1 comentari:

SU ha dit...

Marta,

Ara que tens agafat l'hàbit, t'has de llençar a llegir més teatre, d'acord?

Vinga, gràcies per l'enllaç!

Ens llegim!

SU