dissabte, 31 de desembre del 2016

Darrer apunt del 2016

Aquest matí he penjat a Instagram un dibuix de "l'home dels nassos", que va ser publicat l'any 1891 en el Setmanari Satíric l'Esquella de la Torratxa, (vegeu) al qual he volgut homenatjar, després de saber que a la nostra ciutat es feia una cercavila amb el personatge, del qual ja fa anys que es vol recuperar aquesta tradició.

M'ha servit també per desitjar una bona entrada d'any a la família, atès que els mutus desitjos que ens anem enviant de forma recíproca, cada vegada són més fàcils de fer-ho ara per mitjà de les xarxes socials. Sembla mentida que lluny ens queda aquell temps de les postals que rebíem, i que els carters havien de carretejar amb aquelles carteres de cuiro a l'espatlla, i que en el meu cas, aquell missatger li encantava llegir les postals i comentar-les a peu d'escala.

A les acaballes d'aquest 2016, i justet abans de les campanades de l'anunci del Nou Any, he volgut també fer ressó en aquest apunt, de l'esperança que suposa encetar un nou número el

2017

que, sumant els números entre ells, fan un 10. Aquest número 10 és sinònim de coratge i ens estimula les il·lusions que hem posat, per tot el que representa el nostre futur de lluita col·lectiva.


BON ANY NOU


***

dimecres, 21 de desembre del 2016

100 anys d'Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres

Imatge manllevada de VilaWeb
Ens hem de remuntar al segle XVI per trobar l'origen de les representacions escèniques dels Pastorets, un tema nadalenc que perdura en les nostres contrades i que any rera any és un espectacle teatral que molts grups de teatre amateur, quan arriben les dates nadalenques, no deixen de representar aquestes obres emmarcades en un gènere que Xavier Fàbregas va batejar com "rondalla escenificada".


Qui no coneix Els pastorets de Josep Maria Folch i Torres? Qui més qui menys, tothom els ha vist representats damunt d'un escenari o fins i tot hi ha col·laborat. Però ben poca gent sap que aquesta obra va néixer per encàrrec del pare caputxí Rupert Maria de Manresa. Va ser precisament al Coliseu Pompeia, sala que formava part del projecte social i cultural dels caputxins, on va tenir lloc l'estrena absoluta, el 24 de desembre de 1916, d'Els pastorets o adveniment de l'Infant Jesús, l'obra que va catapultar Folch i Torres com a autor de teatre.



En el llibret editat per Editorial Mediterrània, Carme Tierz ens apropa a la figura de Folch i Torres i ens desvetlla moltes facetes de la seva vida, enguany que commemorem el centenari dels seus Pastorets.

Un llibre interessant que ens instrueix sobre aquest fenòmen i ens presenta la trajectòria del teatre a Catalunya desde Pitarra a Folch i Torres, per la qual cosa convido a la seva lectura molt adient en aquests dies desitjant a tothom un


BON NADAL 2016

***

dilluns, 19 de desembre del 2016

Concert solidari


Una vegada més la Coral Espígol es va lluir amb escreix en el concert solidari d'ahir diumenge, a la Parròquia de Sant Josep de Badalona, en el qual van interpretar a Mozart, Bach i Vivaldi.

El motiu del Nadal, és prou important per oferir concerts en benefici a obres solidàries, i aixó sí que ho fa la Coral Espígol. És la segona vegada que assisteixo a un concert dedicat a la Fundació Acollida i Esperança (enllaço la web), una entitat que es dedica a crear espais d'acollida per atendre persones que pateixen exclusió social.

L'església estava plena de gom a gom. Els badalonins van fer acte de presència amb la seva alcaldessa al capdavant, la qual va adreçar també al públic unes paraules abans de començar.



Dins del repertori, hi havia programada la Missa brevis KV 49 de W.A. Mozart,  un concert que ja l'havien interpretat l'any passat a la Parroquia Santa Madrona del Poble Sec de Barcelona, però potser la sonoritat del lloc no va ser gaire reeixida, a diferència de Badalona, que l'església era més òptima per gaudir de l'esplèndida música clàssica.

La coral es va acompanyar de cinc músics, dos violins, una viola, un violoncel i un orgue. També els quatre solistes van estar a l'alçada, soprano, contralt, tenor i baix.

Crec que va agradar al públic, la gent va reclamar bisos, i l'emoció va fluir quan es va entonar l'Al·leluia de Händel a l'acabament final. Precisament alguns dels components de la coral l'havien cantat feia pocs dies, al Messies participatiu del Palau de la Música, al qual també nosaltres hi varem ser presents de públic.

El refranyer popular ens diu:

Nadal sense torrons i sense Betlem no és Nadal, i jo afegiria:....i sense música tampoc és Nadal.




***



dimarts, 6 de desembre del 2016

Història d'amor amb el Danubi

He descobert Panait Istrati en aquesta petita obra autobiogràfica, que és petita de tamany però gran en humanisme i contingut.

Istrati escriptor romanès que va escriure aquest univers de la seva infantesa en dues llengües, la materna i la francesa, ens presenta uns començaments de la seva vida força complicats. Un nen sommiador amb una vida marcada per la misèria, fill d'un pare contrabandista que mai va conèixer, aconsegueix treballar sense descans en una taverna per ajudar a una mare que amb penes i treballs va tirant endavant.

L'autor evoca a l'altura de 40 anys, dos episodis crucials de la seva adolescència. Ja de jove, dotat d'una gran inteligència, lluita per omplir-se de coneixements lingüístics amb l'ajuda del seu Diccionari Universal a la llum d'una espelma, retallant hores del poc descans cotidià.

Panait Istrati, nascut a Braila una ciutat portuària al delta del Danubi, enamorat de la seva terra i del seu riu explica la seva malenconia de quan treballava sense descans dins la llòbrega taverna, d'aquesta manera:

De l'octubre a l'abril, durant sis mesos de reclusió, només havia vist el meu estimat Danubi un sol cop, per Nadal. I tant que m'agradava, a l'hivern, anar a deixar lliure curs a la meva malenconia sobre la interminable faixa blanca, petrificada pel gel o en revolta titànica amb la seva massa de glaçons!


Aquest llibre l'hem treballat al Club de Lectura, i n'hem tret moltes conclusions, moltes de les quals vaig comentant en aquest apunt. Un estil narratiu per gaudir plenament d'una prosa no exenta de sentit de l'humor, que malgrat les dificultats per sobreviure en una societat precària, el protagonista s'esforça i lluita per millorar la seva vida. 

És un llibre força vigent i actual, atès que trobem aspectes en comú amb la nostra societat actual, on assistim al fet terrible de les migracions i èxodes massius. Una visió esperançadora de superació personal i ens dóna a conèixer la realitat de la Romania natal de l'autor i del comportament de la seva societat a l'inici del segle XX.

Molts paragrafs he subratllat que mereixen ser rellegits, que no deixen indiferent al lector d'una obra que la tenim traduïda a català des de fa un any per l'Anna Casassas, amb la qual varem tenir el privilegi de conversar, ja que fou convidada per parlar-nos d'un autor que la va enamorar arran d'haver llegit "El pescador d'esponges". L'Anna Casassas, és una persona amb una gran empatia i que transmet la il·lusió de la seva feina, la qual ens va fer una gran aportació de la personalitat de l'autor que acabavem de llegir, i no va escatimar ni un minut en compartir més d'una hora de conversa. És com si ens hagués impartit una classe magistral de traducció literària. 

Però la lluita és signe de vitalitat, en qui s'hi aficiona. Lluitar per una idea, lluitar per un sentiment, per una passió o una follia, però creure en alguna cosa i lluitar, això és la vida. Qui no sent la necessitat de lluitar no viu: vegeta. Panait Istrati

***


dijous, 1 de desembre del 2016

Sants Patrons dels oficis

Avui 1 de desembre Sant Eloi, patró dels orfebres. M'ha fet recordar el patrocini que exercien els Sants envers els oficis.

Jo encara vaig gaudir-ne dels festius que es commemorava en el món del treball, el corresponent Patró. La festa ja entrava dins el calendari laboral que el sindicat, aleshores "vertical",  determinava per cada col·lectiu. He estat enumerant els dies de lleure i he comprovat que vaig beneficiar-me'n força vegades d'aquests Sants Patrons:


Santa Apol·lonia, Patrona d'odontòlegs i protèsics, dia 9 de febrer.
Santa Bàrbara, Patrona dels miners, dia 4 de desembre.
Sant Carles, Patró de la Banca, dia 4 de novembre.

També vaig celebrar molt Sant Jordi, pero atès que en els nous calendaris de l'etapa democràtica, ja no ens corresponia com a festiu, me l'agafava com a lliure disposició a compte dels dies d'assumptes propis que teniem assignats.

És curiós que molts d'aquests sants no tenen res a veure amb els oficis als quals protegeixen, i qui sap perquè van ser escollits, però el fet d'haver de venerar un Sant es debia buscar algún que tingués alguna afinitat amb les activitats dels col·lectius de persones que volien la intercessió d'un Patró.

Actualment a nivell laboral no crec que les noves generacions sàpiguen que algún dia s'havía gaudit del patrocini del santoral, ara però, aquests Sants han quedat com a referent de les Festes Majors de pobles i ciutats que popularment els veneren. Ah! i també són recordats a les pastisseries. No ens manquen els dolços del dia que pertoca i que no faltin!



***