Un relat senzill que l'escriptora I
to Ogawa ens fa arribar, posant-nos en coneixement d'una cultura que ens és molt llunyana als occidentals i que representa una manera d'entendre la vida del dia a dia, connectada a un esperit subtil d'una petita comunitat japonesa en un barri de la ciutat de
Kamakura a uns 50 quilòmetres de la capital.
Un llibre de detalls que ens presenta uns entorns de paisatges, gastronomia, festivitats heretades d'avantpassats, i costums ancestrals que aquesta cultura mil·lenària compagina perfectament en l'època actual, la qual podem gaudir a través de les paraules d'aquesta autora que ens mostra una idiosincràsia d'una sensibilitat especial, la modèstia d'unes persones que ens omplen d'una pau alliberadora en el seu pas per la vida i que podem arribar a envejar.
Aquesta lectura et fa reviure principalment el valor de l'escriptura epistolar que ja no es practica, el qual la protagonista en fa us com a nissaga d'escrivents d'un antic ofici i que amb delicadesa, escollint paper, ploma, tinta adequada, i paraules idònies, pels escrits que els clients li encomanen a la seva petita i confortable llibreria, sempre preparada per atendre als parroquians que no s'atreveixen a dir les coses en paraules i busquen ajuda per mitjà de les cartes.
El pas de les estacions en son presents amb tota la bellesa de cadascuna. Un retrat del respecte que els japonesos manifesten per la natura i per cadascuna de les persones del seu entorn.
Una narració sense pretensions literàries i no pretén que els seus personatges tinguin continuïtat, però les històries estan envoltades d'una delicadesa emotiva important.
Agraïm la traducció al català de Judith Rodríguez Vallverdú
***
Satoshi Yagisawa va escriure aquesta seva primera novel·la el 2008, obtenint el premi literari Chiyoda de la qual es va fer una adaptació al cinema el 2010. A casa nostra ens consta una 4a. edició i sembla que va enamorar a més de 100.000 lectors.
Una altra senzilla història costumista, que ens fa valorar l'ofici de les anomenades llibreries de llibre vell, on podem trobar volums antics i interessants a mòdics preus i conversar amb els seus propietaris força preparats per aquesta tasca.
La majoria de ciutats tenen barris on es pot gaudir d'aquests establiments, Jinbö-chö és el de la ciutat de Tòquio, on està ubicada la llibreria Morisaki i és on l'escriptora centra l'argument de la seva novel·la.
Malgrat l'èxit que ens comenten d'aquest llibre, en aquest relat no he trobat la guspira que podria haver encès l'interès d'una cultura que ens aportès als occcidentals un fet diferencial, com la que hi vaig trobar en l'anterior novel·la.
He llegit algunes opinions, las quals en discrepo, de que aquesta lectura podria servir com a porta de literatura oriental. Res més lluny d'això. És una història personal d'una noia que se sent perduda per un contratemps emocional i aconsegueix remuntar a través del seu acostament al llibres i a personatges de la seva família. Res diferent de qualsevol guió cinematogràfic de qualsevol indret del planeta. És d'aquelles novel·les que esperes acabar-la per veure si passa res d'important, però sense voler fer de espòiler, ho deixo aquí.....
El que sí he trobat interessant, és la descripció que en fa de la vida
en un barri de llibreries i d'uns locals per anar a descansar,
evadir-se, i reflexionar, tot prenent un cafè i gaudir de la companyia
d'un llibre si cal
No obstant, sempre es pot extreure alguna consideració important. Crec que la intenció de la novel·lista del que ens vol dir és: malgrat que en la vida tinguem moments foscos i confusos, hem de trobar la manera d'aturar-nos i buscar el lloc on simplement estar en pau amb un mateix.
La vida és així: vas vivint sense saber cap a on vas. Ja ho deia aquell
haiku de Santoka: «M’hi endinso, i m’hi endinso, i encara, muntanyes
blaves.» (p. 42).
Aquest volum ha estat traduït per Jordi Mas i López, professor de literatura japonesa, traductor d'entre altres de l'escriptor Haruki Murakami
***
Voldria fer esment també, de l'excel·lent disseny de presentació d'ambdós exemplars de l'Editorial Navona amb portades de les artistes Flora Waycott i Elisa Menini,amb els punts de llibre de conjunt.
