divendres, 29 d’abril del 2016

Un "Sant Jordi" diferent

Com vaig dir en l'apunt anterior, enguany no he participat de Sant Jordi com he vingut fent-ho des de que tinc us de raó.  De totes maneres, darrerament aquestes masses de gent omplint el rovell de l'ou de la ciutat, i que ni tant sols et deixen acostar a les parades per veure als escriptors signant les obres per les cues que s'originen al seu entorn, comença a ser força agobiant, malgrat l'intent de ser matiners per trobar menys embusos humans.

La diferència d'aquesta Diada del 2016 ha estat sortir de la ciutat de cap de setmana i visitar les terres de ponent. El Monestir de les Avellanes ha estat l'indret proposat pel grup habitual de viatges, i on ha estat també la ruta medieval que pertocava, tot recordant les gestes dels cavallers de l'edat Mitjana. En certa manera, és com si Sant Jordi el portéssim amb nosaltres amb el seu cavall i la seva llança.



Els Comtes d'Urgell, els quals van ser designats pels francs per ocupar les terres conquistades als àrabs, van començar a expansionar-se per aquells paratges sobre els segles X al XV. Ermengol X de la segona dinastía, mort al segle XIV, està enterrat al Monestir de les Avellanes, en un sepulcre modern, atès que el panteó original va ser venut i exposat al museu The Cloisters de Nova York.


Va ser interessant també la visita a la vila medieval d'Àger. El recinte fortificat on el castell es trobava encerclat per muralles construïdes damunt la roca, encara es conserven després de sucessives reformes. Sembla que les darreres investigacions les situen al segle IX. El vescomte Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda van instal·lar la seva residència, i els seus descendents van fer importants donacions de terres i drets, al monestir canonical que van fundar.






























Varem coincidir amb la trobada internacional de campaners que el darrer diumenge d'abril se celebra a Os de Balaguer. La nostra visita la varem fer el dissabte a la tarda,  per la qual cosa, vam ensopegar amb els preparatius.

Varem fer de
campaners improvisats ja que mentre ens delectàvem amb els nostres sons que no passaven der ser una "escala musical" dirigida pel guia que ens va portar al museu, les mestresses del poble preparaven el "mandongo" per obsequiar als visitants l'endemà.


No em digueu que no fa "bona pinta"...




I fins aquí un 23 i 24 d'abril. Un cap de setmana de primavera espectacular amb camps de cereals bressolats pel vent formant onades de color verd, i emmarcats amb flors grogues de colza. Com sempre la natura majestuosa!


***


divendres, 22 d’abril del 2016

Sant Jordi 2016



Atès que demà dia de Sant Jordi, estarè fora de la meva ciutat, d'excursió per la Terra Ferma i no podré penjar l'apunt que correspon a la Diada, aprofito en les darreries d'avui compartir un poema de la Joana Raspall que l'AELC, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, divulga per aquest Sant Jordi, el qual ens ha fet arribar una amiga nostra, la Mercè Pérez  i que crec mereix un lloc destacat en les circumstànies que estem vivint.


PODRIES

Si haguessis nascut 
en una altra terra, 
podries ser blanc 
podries ser negre...
Un altre país 
fóra casa teva, 
i diries "sí "
en una altra llengua. 
T'hauries criat
d'una altra manera 
més bona,  potser;
potser més dolenta.
Tindries més sort 
o potser més pega... 
Tindries amics 
i jocs d'altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya, 
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes, 
o no tenir llibres 
ni saber de lletra. 
Podries menjar 
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre. 
Podries... podries...
Per tot això pensa 
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES 
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor 
i de la pobresa. 
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva



QUE TINGUEM TOTS UN BON SANT JORDI

***

dimecres, 20 d’abril del 2016

Vents primaverals

La Primavera és una època canviant. Cada dia ens desperta de manera diferent depèn d'on bufi el vent. A nivell polític no cal ni mencionar-ho, ja que sembla que la Primavera se'ls hi hagi enquistat i els vents sacsegen un panorama força inconsistent.

Però deixant a banda les metàfores, enguany crec que els vents ens fan anar d'un lloc a l'altre, ara mestral, ara llevant, ara garbí, ara fred ara calor i ens mostren el que cal esperar de la temporada.


Dissabte el vent de garbí ens va acompanyar al primer poble de la nostra estimada Costa Brava i el dia va ser esplèndid. Feia temps que la visita al Jardí Botànic la teniem en ment. És d'aquells llocs que val la pena repetir-ne la passejada i més en època primaveral.

Evidentment el jardí no s'ha mogut de lloc, però l'afany turístic ha fet que s'hagi incorporat un espai amb lloros i cotorres perquè al visitant li facin una fotografia, la qual cosa és una curiositat afegida i al turista procedent de terres fredes li encanta, sobretot posar-se'ls a les espatlles. Haig de dir que els lloros són preciosos, d'uns colors verds i vermells espectaculars, i també deixen anar algún mot, a més, amb les noies gironines que se n'encarreguen molt cordials, varem estar intercanviant anècdotes i habilitats d'aquests ocells tant vistosos. Això si, no és permès de fotografiar-los amb les càmeres pròpies, el negoci és el negoci!.

Les vistes dels espadats són espectaculars i a hores d'ara encara el turisme massiu no s'ha fet present.














Moltes famílies amb criatures circulaven pels carrers i passeig principal arran de mar, i em va semblar que potser havien modificat una mica l'amplada amb bancs. Varem constatar però que hi ha un espai molt obert sense cap tipus d'arbres o palmeres, i que en plena canícula deu caure un sol de justícia.


Amb tot haig de dir que no m'estranya que la Primavera sigui musa inspiradora de poetes. Cada instant viscut amb aquesta llum i esclat de colors, impulsa a obrir-se en sentiments i entusiasme.




***


dilluns, 11 d’abril del 2016

Paradisos terrenals


Quan erem infants i ens explicaven la "Història Sagrada", sempre m'imaginava el Paradís terrenal com les fotografies de les Illes Caiman. Creia ingenuament que aquell Paradís existia i li preguntava a la meva mare on es podia trobar. La resposta immediata era que encara ningú l'havia trobat ni l'havia vist mai.

Ara penso que si, que hi ha molta gent que ha trobat més d'un Paradís, i en molts indrets. Paradisos que no hagués dit mai que en poc temps els aniríem descobrint i se'n parlaria força a més d'ampliar-nos els nostres coneixements de la Geografia de la terra com mai.

El fet curiós és que les persones que han aconseguit trobar aquests indrets, ens volen fer creure que només hi han passat de llarg i no s'han fet experts en traficar béns, i beneficiar-se fraudulentament de les seves prebendes. Això si, són experts en aconsellar-nos la millor manera de ser altruistes amb la societat del nostre entorn immediat.

La nostra candidesa ha sofert canvis al llarg del temps. Ja no sóm infants, l'innocència l'hem perdut i ja no ens poden fer combregar amb rodes de molí.


***

divendres, 1 d’abril del 2016

Primavera berlinesa

Entenc perfectament que els anglesos i els alemanys els agradi afincar-se a les illes de Mallorca i Menorca per gaudir del sol mediterrani. Uns dies a l'alemanya oriental ho he pogut comprovar. Dies grisos, fred i aquell xirimí a vegades molest sense arribar a ser una pluja que obligui a extendre els paraigües. El termòmetre no pujava de 6/7 graus centígrads. Uf!

Una immersió a la Història del segle XX ens ha acompanyat en boca d'un guia jove i català, que evidentment no havía viscut moltes de les efemèrides recents, al contrari dels viatgers veterans que el seguíem i les recordàvem ja que n'havíem estat testimonis. L'Arnau, nascut a Mollet del Vallès, fa deu anys que viu a Berlín i de moment no pensa tornar a Catalunya. Li va bé la feina, i l'entorn. Berlín no és una ciutat cara en comparació amb altres ciutats europees i amb una taxa d'atur ínfima. Es pot viure decentment amb un sou mitjà. El comiat amb aquest xicot va ser sentit. Ja ens havíem acostumat a la seva presència.

El pont dels espies ubicat a l'entrada de la ciutat de Postdam, presentava una imatge que ens va fer recordar la recent pel·lícula del mateix nom, de canvi de presoners. Efectivament va ser un lloc d'intercanvi i el varem passar tot caminant. Unes tímides branques florides al costat, començaven a anunciar que la primavera s'acostava.









Encara es veuen lleugeres diferències entre els dos Berlins. La ciutat ens va semblar una mica caòtica per la quantitat d'edificis en restauració. Obres al carrer, bastides, grues, i ponts elevats per les xarxes de metro, ah, i diferenciant la part oriental en que hi havia tranvies, al contrari de la part occidental que no en tenia. Observació del nostre guia!.

Amb tot, una ciutat moderna amb edificis realment espectaculars com el Sony Center.






















Emotiva va ser la visita a la Porta de Brademburg, quan la vam traspassar caminant també sota les arcades. No diguem el Memorial de l'Holocaust. Cadascú varem tenir sensacions diverses que varem posar en comú.














El memorial del mur també va ser una visita de records recents. Encara tinc a la retina les imatges d'aquell 1989, quan la gent colpejava aquelles pedres i s'enfilava al damunt.




 La visita a la ciutat de Dresden capital de la Saxònia amb el seu passat reial i principesc, va ser una ocasió per contemplar aquells palaus barrocs que van ser ocupats per la dinastía Wettin i que han quedat per ser admirats per la nostra generació de badocs.
































Varem dedicar un dia a fer una passejada per la ciutat de Leipzig també a Saxònia, ciutat dels músics. Al seu prestigiós conservatori de Música hi van estudiar Bach, Mendelssoh i Schumann entre d'altres.

L'església de Sant Nicolàs alberga la tomba de J.S.Bach i un petit museu del seu pas per aquell indret.


















A Postdam la capital del land de Brademburg i situada a la perifèria sud-occidental de Berlín, varem visitar el Palau de Cecilienhof, una edificació semblant a un cottage anglès, on l'any 1945 va tenir lloc la històrica conferència de Postdam. La visita molt ben documentada, va ser un bany d'il·lustracions de la Segona Guerra Mundial.































I un punt de color per acabar aquesta breu pinzellada berlinesa. Europa prepara molt el temps pasqual. Un esdeveniment esperat per aquests països tant mancats de bon temps i al cap i a la fi preludi de més hores de llum i esclat de la natura. Els aparadors anuncien la Pasqua decorats amb petits conillets i ous de tota mena i colors.

Vaig captar-ne una petita mostra :

Als arbres dels jardins hi pengen ous

                           

***



***

La crònica més extensa del viatge, com sempre, en el Sorrobloc potser d'aquí uns dies.