dissabte, 22 de maig del 2021

Kaouther Adimi

Kaouther Adimi és una escriptora algeriana i francesa d'adopció. La seva estima per la terra on va néixer ens ho demostra en els dos llibres que ens han arribat traduïts al català per l'Anna Casassas i que han merescut una bona acollida a les nostres llibreries, després d'haver aconseguit comentaris elogiosos per diversos referents de la literatura francesa i catalana.

En aquest relat amb el títol: 

Les nostres riqueses (Una llibreria a Alger), la autora ens explica com Edmond Charlot va obrir l'any 1936 amb pocs mitjans una llibreria a l'Alger per instaurar un espai cultural que va ser referència revolucionària dins un país convuls.

Per mitjà de la història que ens explica, barreja de passat i present, realitat i ficció, ens dóna a conèixer una ciutat mediterrània, amb tots els seus atributs que fa que el lector imagini com són els seus carrers costeruts, els mercats, les seves places i la seva gent que va lluitar per desfer-se del colonialisme francès.

Aquesta barreja de passat i present, se'ns presenta intercalant el temps actual on l'any 2017 un estudiant rep l'encàrrec de buidar l'antiga llibreria que s'ha de convertir en una botiga de bunyols. A través d'un quadern que reflecteix un diari de l'antic propietari, anem seguint la trajectòria de la llibreria, els seus personatges, els maldecaps per tirar endavant un projecte, les censures i els primers textos d'escriptors que van desafiar la censura com va ser Albert Camus.

Vindrà un dia que fins i tot les pedres cridaran per la immensa injustícia comesa contra els homes d'aquest país... Jean Sénac - Carta d'un jove poeta algerià a tots els seus germans.

Aquest llibre va obtenir el premi Renaudot des Lycéens i el premi de l'Estil 2017, va ser seleccionat per l'acadèmia del premi Goncourt 2017, i puc dir que no se'n té prou amb una sola vegada que es llegeixi.

***

L'altra història que aquesta escriptora ens presenta és:

Pedres a la butxaca, també traduïda Per l'Anna Casassas. Aquest llibre va merèixer Menció Especial del Premi Llibreter 2019, guardó ben merescut i també, igual que l'anterior, sentint la necessitat de tornar a llegir-lo una segona vegada.

El títol és pot interpretar com una metàfora de la motxilla cultural que tots portem al damunt. Malgrat les intencions personals de deixar enrera alguna de les maneres de com hem rebut l'educació, sempre ens queda aquest pòsit difícil d'oblidar. Segons diu Sophie Joubert, L'Humanité: "Discret homenatge a Virginia Woolf, que es va suicidar ofegant-se amb les butxaques plenes de còdols"

Kaouther Adimi ens torna a parlar dels seus orígens per mitjà d'una jove algeriana establerta a París. La insistència telefònica de la matriarca de la necessitat de que les dones optin pel matrimoni, fa que reapareixin dubtes i sentiments contradictoris a la filla, la qual s'ha convertit en una persona autosuficient i ben posicionada sense necessitat aparent d'un home a la seva vida.

El relat està construït en primera persona, i la ingeniosa habilitat de l'escriptora en descriure els pensaments i fets de la protagonista, sofrint les contínues trucades maternes d'obstinació pel seu estat civil i de control personal, que comporten moments significatius, ens fa veure situacions molt evidents de diferències generacionals i culturals les quals la mateixa narradora ens els mostra, rememorant una infantesa llunyana entre revolta i nostalgia, i destacant la dificultat de fer-se gran abans d'envellir.

Crec que aquesta jove novel·lista en la seva segona novel·la, es consolida com una bona escriptora que té coses a dir, i esperem ja un tercer volum per gaudir de la seva literatura.

***

dijous, 6 de maig del 2021

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

 Enguany no podia deixar d'homenatjar en el meu blog, la guanyadora del 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Maria Barbal. Aquesta escriptora és la que amb la seva trajectòria literària, ha estat escollida per formar part de la sisena dona mereixedora d'aquest premi, el qual des de l'any 1968 va ser creat per atorgar-lo anualment a les personalitats de la nostra cultura, i que enguany ens ha volgut complaure amb la seva darrera novel·la aconseguint el Premi Josep Pla 2021:

Les bones escriptores no són per les  històries que ens expliquen que a vegades les podem titllar de cotidianes, però ho son per la manera com ens les expliquen i el missatge que ens volen transmetre.

Aquest és el cas de Tàndem. Un relat que no és original però que ens fa pensar als que ja estem a la tardor de la nostra vida, de moltes actituds que hem d'afrontar de manera diferent de com ens havíen educat. 

Maria Barbal ens anima a pedalar acompanyats, per aconseguir que fets rutinaris esdevinguin petits moments de felicitat i de llibertat per viure plenament. 

La novel·la consta de cinc capítols. En els dos primers ens presenta els dos personatges principals individualment, i en els tres restants els vincles que van consolidant-se entre ells, a través del coneixement mutu i d'una  relació que sembla que pugui donar fruits malgrat les boires que van enterbolint les seves vides.

Remarco un paràgraf que he trobat genial de com defineix una situació complicada d'interiorització d'un sentiment:

El mot orgull, com un carràs de raïm lluent, pesant, amb grans podrits al mig, d'aquells que no es veuen, havia empastifat el sentits d'Elena, li havia travat l'estómac juntament amb la paraula. Fins que es va empassar el suc i en volia escopir les pells.

Una novel·la lleugera, bonica, deliciosa, que es deixa portar per la vida i que guareix en moments d'incerteses.

***

No està de més parlar de Pedra de tartera, el gran èxit de l'escriptora amb el qual va obtenir el Premi Joaquim Ruyra, 1984 i Joan Crexells, 1985.

Aquesta novel·la que val la pena rellegir-la de tant en tant, ens apropa al llenguatge pallarès i a la gent senzilla de muntanya, principalment les dones que van patir dificultats familiars, patir una guerra civil i van haver de tirar endavant la família i adaptar-se a estils de vida diferents, ja des dels primers anys de joventut.

La protagonista que a la vegada és narradora de la història en primera persona, ens transmet la seva vida i els seus sentiments durant totes les 125 pàgines de l'escrit. Un dels llibres més bells sorgits del talent de l'escriptora.

Va ser la primera novel·la de la Maria Barbal, amb gran èxit de crítica i públic i traduïda a diversos idiomes.

En aquests instants que vivim moments d'incerteses, cal avaluar i mirar enrera a través també de la literatura, d'unes èpoques de penúries i sofriment que algunes dones van haver de patir durant la primera meitat del segle XX.

***