dimarts, 27 de febrer del 2018

Fabra i Albert. Dos referents de prestigi

No podem oblidar a molts dels intel·lectuals que han donat prestigi al nostre petit país, i que gràcies a la gent que vetlla per les nostres Institucions, s'organitza cada any alguna commemoració per anar-nos recordant les persones que van ser capdavanters en moltes de les disciplines de les quals en gaudim actualment a nivell cultural.

Enguany doncs es commemora l'any Fabra. El filòleg català nascut a Gràcia ara fa 150 anys (1868-1948), quan encara la vila no estava annexada a la ciutat de Barcelona. Pompeu Fabra va ser el petit de setze germans i no va ser precisament la filologia la seva carrera universitària, sino la seva dèria per la gramàtica catalana la qual va fer que, deixés de banda els quatre anys que va dedicar en acabar una carrera de sis d'Enginyer Industrial, per a poder dedicar-se al que realment l'importava.

Aquest ebook que ens ha proporcionat la revista digital Núvol, per commemorar aquest esdeveniment, la Mònica Boixader habitual col·laboradora, ens acosta a la infantesa de Fabra i als anys en que el català era la llengua de coses banals, de casa o de pagès. A més de la importància del que va representar la llengua dins el modernisme i el noucentisme. L'escriptora ens esmenta també la relació que va tenir Fabra amb els seus coetanis a nivell d'epístoles i tracte personal.

Sobre les cartes intercanviades, deu ser interessant llegir les que es van produir entre Pompeu Fabra i Caterina Albert. Aquesta darrera, enterament modernista i antifabriana, debatent amb un nou talent preocupat per la modernització de la llengua.

Caterina Albert (1869-1966) també l'altra gran referent de la nostra literatura modernista, d'una personalitat extremadament lliure, autodidacta,  i amb una gran empenta personal, afronta en els seus relats i sense contemplacions, la violència que presideix les relacions humanes, n'analitza els comportaments, les reaccions... i ho fa en les seves formes més universals.

Enguany hem treballat l'antologia De foc i de sang, un recull de contes publicats pel Club Editor Jove. Aquesta antologia és un recorregut de la seva obra encapçalats pel monòleg La infanticida.

Els nou contes seleccionats van des del 1898 fins el 1951, mig segle de literatura de primer ordre. L'edició està pensada també per alumnes de batxillerat amb selecció d'escrits autobiogràfics i amb comentari de textos al final.

Aquesta col·lecció constarà de més volums amb la inclusió de nous contes seleccionats, per donar-los a conèixer, atès que fora de Sol·litud i La infanticida, els relats curts són força desconeguts i tenen una gran força literària d'una autora que ha estat relativament oblidada, i ara gràcies a la Lluïsa Julià i a l'editora Maria Bohigas fan sortir a la llum aquesta selecció acurada d'uns relats que ens ha deixat aquesta figura polièdrica que va ser l'escriptora que va viure prop de cent anys i va escriure prop de cent contes sota el pseudònim de Víctor Català.


(Pòrtic d'Ombrívoles, 1904)

El cor humà és com una casa a quatre vents: per tres hi dóna ara el sol, ara l'ombra, però el quart està reservat a l'ombra exclusivament. Els que guaiten pels primers veuen quadros alegradors, sadolls de vida: no tenen taques fortes, perquè fins les notes fosques hi són assoleiades i calentes de les plenes resplandors. Mes que se'n va a guaitar pel darrer costat, topa amb visions ombrívoles, ombrívoles d'ombra freda, verge de passats arroentaments. També n'hi ha de sol en aquestes visions, però és llunyer, darrera de tot, com el fons d'or dels mosaics bizantins, sobre la bella i planera uniformitat del qual destaquen per obscur les figures i accidents dels primers termes. 
Caterina Albert


***

dijous, 15 de febrer del 2018

Debats museístics i exposicions

Base de marbre amb les nou Muses 100 aC
Halicarnàs ac.Bodrum (Turquia) 
Les disputes i litigis sobre els objectes històrics que s'exhibeixen en els museus, procedents d'altres indrets o països, fa anys que s'intenten resoldre arreu del món, però no sempre, com tots sabem, els resultats d'aquestes batalles legals de demandes de retorn als orígens, d'aquestes peces de gran valor artístic, són satisfactoris.

Un dels museus de més prestigi a Europa, és el British Museum, el qual acull gran quantitat de col·leccions egípcies, gregues i romanes les quals estan amparades per les lleis britàniques que consideren drets inalienables.

Una vegada més tenim ocasió de conèixer a la nostra ciutat, algunes d'aquestes obres mestres, relacionades amb el joc, l'esport i la competició a la Grècia antiga, en l'exposició que CaixaForum coorganitza amb el British Museum, i que es presenten per primera vegada fora del mateix museu.

El guanyador del combat
Cap de bronze c.400-350 aC
trobar a prop de Roma
Com a interessada en les antigues civilitzacions  de la nostra mediterrània, de les quals en som descendents per haver begut de la seva cultura, sempre que hi ha ocasió de contemplar aquestes obres, i conèixer alguna cosa més, no dubto en atansar-m'hi.

Aquesta vegada l'exposició sota el títol d'AGON! que significa "competició" ens mostra alguns aspectes de la vida d'aquells atletes grecs i romans, que aspiraven a aconseguir l'excel·lència a través de l'equilibri entre el cos i la ment.

Suposo que les activitats complementàries que s'han fet i es fan paral·lelament a l'exposició, deuen aprofundir més en aquella cultura, atès que he trobat que la mostra és fluixeta, potser més adient pels estudiants de batxillerat que pels adults. No obstant això, sempre és positiu contemplar les ànfores decorades, les estàtues, les joies i els petits detalls que dins les vitrines llueixen després de més de 2000 anys d'Història, algunes de les quals són realment interessants.





***

divendres, 9 de febrer del 2018

La filla del Nord

Una novel·la que vaig adquirir per obsequiar-la sense haver-la llegit, recomanada per la llibretera Montserrat Úbeda, la qual fins i tot el seu nom, consta en la faixa de la segona edició.

Per Reis me la van regalar a mi, i ara si que he pogut llegir-la i he comprovat que va ser molt ben recomanada per la Montserrat de la llibreria ONA.

Un relat que t'atrapa i que fa que tinguis ganes de trobar un forat durant el dia, per seguir amb la història que l'autora M.Dolors Millat ha descrit al llarg de 379 pàgines. Els indrets que ens presenta, són ben coneguts per aquesta escriptora del Pallars per haver-hi viscut, el que fa que dongui veracitat a la seves descripcions paisagístiques on el lector s'hi va trobant immers.

Els escenaris transcorren a New York, Mont-real, Sept-Íles, Barcelona i Pallars. Ciutats i poblacions ben diferents, les quals són els mons i les cultures que la protagonista es troba al llarg de la novel·la, per resoldre els interrogants de la seva situació personal. Hi trobem doncs barreja de sentiments, grans valors d'amistat, renúncies i decisions imprescindibles per tirar endavant la vida que tota persona vol tenir.

Dins d'aquest periple geogràfic de la protagonista, que és també un periple interior i personal, coneixerem a més, la situació i la vida dels indígenes innu, que viuen en comunitats al Canadà, dins de la província del Quebec. Un d'aquests indis és precisament un personatge molt interessant de nom Maikaniss, amic de la infantesa de la nostra protagonista, el qual té molt a veure amb els sentiments contradictoris en la persona de la seva amiga i que dóna molt de joc a l'argument de la novel·la.

Potser per haver estat al Canadà recentment, i haver observat tot circulant per la Colúmbia Britànica, alguna d'aquelles reserves que ara s'anomenen comunitats d'indis, suposadament de les tribus Shuswap, amb els seus habitatges envoltats de cotxes usats (que no llencen mai), semblants als Innus que es descriuen en aquest relat, m'ha fet reviure aquell record fugaç de la nostra visita.

Es tracta doncs d'una novel·la molt ben construïda, amb una prosa senzilla però impecable, que gira al voltant del nostre món d'afrontaments a les contrarietats i recerques personals.

Hi ha una escletxa en totes les coses.
Així és com hi entra la llum´
LEONARD COHEN, "Anthem"



***