divendres, 27 d’abril del 2012

El Mestre i l'Alumne


 

Avui toca canvi. El Mestre ha passat a l'Alumne tot el seu saber. L'alumne recollirà el que han sembrat conjuntament i farà créixer les llavors. Tota llavor s'ha de treballar i l'alumne ho sap. La collita sempre triga però donarà bons fruits.

 Per molts anys a tots dos.


***

 

dilluns, 23 d’abril del 2012

Sant Jordi mata l'aranya


Església Sant Jordi - SOZOPOL (Bulgària)

La meva família definíem populament així a Sant Jordi quan l'anomenàvem.  Un costum familiar que de petita em feia riure això de "mata l'aranya", però al final aquesta transmissió de pares a fills, em va semblar una situació lingüística de normalitat.

La Diada ha tornat com les orenetes, i any rera any esperem veure la imatge de gentades als carrers, llibres a l'abast, escriptors expectants amb les plomes a la mà per rubricar els exemplars triats pels seus lectors, venedors i compradors de roses, infants circulant amb els ulls ben oberts, agafats d'una corda i vigilats d'aprop per mestres i educadors, i tantes i tantes postals visuals, que no acabariem d'ennumerar.

És una tradició nostra i ben nostra que cal mantenir com tantes d'altres que configuren la nostra manera de ser i preservació de la nostra cultura. Mediterranis com sóm, ens manifestem al carrer, a gaudir de la Festa, i malgrat sigui dia feiner, tots trobem una estona per barrejar-nos i deixar enrera per un dia les nostres frustacions i problemes.

Els catalans sóm així, sentim i veiem derrotats els nostres colors: blaugranes, morats, vermells, blaus, també ens manipulen, ens trepitgen, ens fan enfadar, ens indignen, però l'endemà sempre tornem a reeixir, treballant, sortint al carrer i el nostre ADN ens fa seguir defensant tot el que és nostre. El dia que no ho poguem fer, no vull ni pensar com estarem!

Bona Diada i Bones lectures

***

dilluns, 16 d’abril del 2012

Biel Mesquida. Un repte


Estic llegint, gairebé acabant, ACROLLAM de'n Biel Mesquida. És el repte del darrer més del Club de Lectura, dic repte perquè llegir-lo comporta un esforç de concentració. Consta de 99 narracions eclèctiques, amb un festival de personatges secundaris, com diu l'autor, que ha fet un procés que s'assembla a la destil·lació d'un perfum, també són seves aquestes paraules.



M'ha enamorat aquest nom: Xicarandana


És el títol d'una de les narracions que parla d'aquesta flor que floreix el setembre.

El conte parla en primera persona, l'arbre procedent del Brasil que Don Orlandis Desmar troba en una Fira de Lió i l'enamorament sobtat va fer que se l'emportés per presidir el seu jardí. En la pàgina i mitja del monòleg que fa a partir de que és plantat, l'arbre ens explica tot el que succeeix al llarg de la seva vida sota el seu tronc. Fa esment metafòricament de la història de Mallorca, fins que és esqueixat per convertir el jardí en un hotel de luxe.

La prosa de Biel Mesquida d'una bellesa poètica, ens obliga a contenir la respiració mentre llegim.

Totes les històries estàn escrites com si un narrador a distància veiés el què passa i el què passarà, el llenguatge mallorquí és fascinant i el gir de les frases és complicat per la comprensió lectora dels catalans allunyats de la parla dels illencs, la qual cosa fa que s'hagin de rellegir els textos més d'una vegada. És per això que no deixa de ser un repte aquesta lectura, curulla de sentiments de persones anònimes i que Mesquida descriu la devastació del territori mallorquí en la seva dimensió més tràgica, com si fos la extinció d'un paisatge interior:
l'especulació urbanística mata també a les persones i en corromp també la fibra .

Avui tenim el "forum" a la Biblioteca, el qual alimentarem amb les nostres aportacions.

ACROLLAM és un desafiament per un lector que vol trobar en la lectura d'un llibre, alguna cosa diferent del que habitualment llegeix. Voldria haver tingut més temps per recrear-m'hi. Sempre però es pot tornar a rellegir. 

***

dilluns, 9 d’abril del 2012

Xipre. L'illa dividida

Dues nacionalitats no massa ben avingudes la divideixen. Dificilment aquest tema s'arreglarà. Les dues estan massa ben allotjades. El nord és fèrtil i els seus habitants els turco-xipriotes n'estan cofois. Els del sud els greco-xipriotes se senten invadits i volen que els altres se'n vagin. Una frontera al bell mig del carrer principal de Nicòsia, la capital, separa les dues comunitats i controlen als vianants, molt ben controlats, un per un, amunt i avall. Els visitants han de presentar els passaports i manualment comproven que tot estigui en ordre. Això és el que hem trobat en la nostra estada a l'illa que ens ha acollit una setmana i que ens ha permès fer estada per descobrir un territori de la nostra mediterrània, que pel fet de rebre sempre ocupants al llarg de la història, per la seva ubicació estratègica, ha esdevingut un lloc singular que mira com l'àliga bizantina, a orient i a occident.

Salamis
 El motiu que ens ha portat a fer una visita a aquest lloc tant llunyà rodejat també pel nostre mar, són els assentaments arqueològics que van des de l'espectacular poblat neolític de Khirokitia,  fins a jaciments grecs i romans com La Salamis romana, sens dubte el major de l'illa de Xipre. Les troballes arqueològiques de ceràmiques i sarcòfegs ubicades als museus, són d'una importància rellevant.

Kykkos - Sant Llàtzer

El patrimoni bizantí tampoc es queda curt. Icones dels segles X i XI al Museu de Nicòsia. Frescos del Monestir Agios Joannnis Lampadistis (S.XI) i mosaics del Monestir de Kykkos, ubicat al bell mig d'un bosc de coníferes de gran bellesa a la Serralada de Troodos, el conjunt dels qual està declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

També l'època colonial anglesa va deixar petja en edificis com unes elegants galeries del Mercat Central de Limassol.

Mercat Central

Pobles pintorescos i carrers curulls d'artesanies fan que el visitant se senti còmode.

Lefkara

Omodos


Hi ha poc turisme. No és un lloc que el turista trobi grans platges, només els complexos hotelers tenen els seus espais pels clients que vulguin saturar-se de sol i aigua. És encara un lloc diguem-ne poc explotat per la massa turística imperant. S'ha d'aprofitar!

Natura a Salamina



Al Sorrobloc trobareu la crònica del viatge, com és habitual.

***