Malgrat que des del març de l'any 2008 el tinc signat per l'autor, encara no m'hi havia posat.Les veus del Pamano. Jaume Cabré
He trobat que és una bona novel·la, literariament parlant. L'estructura de l'argument és ingeniosa. N'he llegit d'altres darrerament amb aquesta mateixa disposició, fruit de l'escola d'escriptura que actualment s'ha posat de moda i que fa treballar l'intel·lecte del lector. Això m'agrada. L'autor és un home de cultura i la reflecteix constantment. De totes maneres potser n'esperava més. M'havia creat unes espectatives que no han arribat a satisfer-me. Cada lector és diferent i en el meu cas, feia temps que no em passava, tenia ganes que s'acabés. M'han sobrat pàgines. Fins a la meitat del llibre, una vegada coneguts els personatges, he trobat que l'autor s'hi recrea en excés volent conservar el misteri. Potser n'abusa d'aquests personatges, i no tots tenen interès argumental. També he trobat un relat seductor, una mica malsà i que això genera atracció lectora.
S'està parlant de portar-la al cinema. Com a film, pot resultar, ja que té aquell punt d'estil de novel·la negra que és molt adaptable a guió cinematogràfic.
***
