dimecres, 26 de setembre del 2018

Placidesa i qualitat literària

M'agraden els relats curts i per això gairebé sempre en faig una doble llegida amb alguns mesos de diferència, ja que en els volums publicats, a través d'aquests contes, els autors fan un retrat de temàtiques concretes i els lectors hem d'anar digerint-los un a un, reflexionant-hi pausadament en tot el que els escriptors volen transmetre'ns. Per tant s'han de llegir aquestes lectures amb un cert respir, contrariament a les novel·les o els relats autobiogràfics, atès que si aquestes darreres són amenes, el desig d'arribar al final no té aturador.

Jordi Punti aquesta vegada amb el títol d'AIXÒ NO ÉS AMÈRICA, ens fa un retrat d'històries de personatges adults que busquen el seu lloc al món, i ens presenta nou relats molt versemblants, de gent que han superat o no, desamors i contradiccions en la seva evolució com a persona adulta.

En la narració d'aquests contes, trobem tipus de persones extretes de la vida real, amb les quals qualsevol es pot sentir identificat. Gent eclèctica i peculiar però que alguna vegada hem pogut conèixer o coincidir en algun lloc.

Al final d'aquest volum, l'autor ens comenta com van néixer les narracions, algunes de les quals, les més antigues, tenen disset anys, i després de la seva recuperació, algunes d'elles s'han reescrit per fer-les més llegidores, i s'han guanyat el dret de sortir en aquest recull.

També ens diu Jordi Puntí, que la lectura i revisió dels contes l'han fet adonar d'una coindidència no prevista: la música hi juga un paper destacat, que no sempre és merament decoratiu o atmosfèric. Mentre preparava el recull, li va semblar que el títol havia de reflectir aquesta presència constant i es va decidir per Això no és Amèrica, escrita i gravada per David Bowie i Pat Metheny, una cançó que li agrada per la calma que transmet.

La mateixa calma que ens ha transmès, amb la lectura i qualitat de la prosa dels seus contes.

***

dijous, 20 de setembre del 2018

El plaer de narrar

Un any més la Setmana del Llibre en Català a Barcelona, després de l'agost tradicionalment vacacional, ens recorda que el cicle dels esdeveniments literaris torna a començar i ens mou cap a l'aparador d'editors i escriptors que exposen els seus treballs, alguns dels quals acabats de gestar per a l'ocasió, com en la Diada de Sant Jordi o dins les Festes de Nadal. El cuquet comprador torna a moure's i sempre et diu a cau d'orella que hi han algunes novetats interessants, la qual cosa fa que acabis caient en la temptació.

Sergi Pàmies ha estat un dels protagonistes de la Setmana amb el seu recull de contes.

Realment ens ha seduït amb els seus relats. És dificil parlar de les persones que et van concebre, i entenc que s'ha d'haver reflexionat força abans d'emetre conclusions que han esdevingut vitals per la nostra personalitat. Ell sap combinar amb fina ironia i estimació, aquestes narracions amb la seva gran capacitat literària de saber transmetre vivències de la seva pròpia existència, sabent que encara tenim a la nostra memòria col·lectiva uns progenitors que van ser protagonistes de fets importants de la nostra recent Història de la Guerra Civil.

L'Art de portar gavardina, és un art, si, però un art també és el saber construir uns relats emotius amb capacitat de narrar amb plaer i talent unes històries imaginades o viscudes que fan gaudir al lector d'una bona literatura.

..I que quan passi davant d'un aparador, em miraré de cua d'ull i tornaré e constatar el que ja sé. Que encara que m'hi esforci, mai no sabré portar gavardina amb la lleugeresa i l'elegància del pare, de Jorge Semprún i de tots els homes que li agradaven a la mare. [sic]


***

dimarts, 11 de setembre del 2018

Fent memòria



Setge de Barcelona 1713-1714
Vestigis de la ciutat del segle XVIII


Decret de Nova Planta 1716

Dictadura General Primo de Rivera 1923-1930


Dictadura General Franco 1936-1975


300 anys resistint i reivindicant......


....seguim commemorant i persistint...

LLIBERTAT!!
BONA DIADA NACIONAL



***