En el post d'ahir no em vaig recordar, ja que se me'n va anar del cap, un altre llibre que també he llegit aquest estiu i que em van regalar en el dia del meu sant, el juliol. Atès que el tinc deixat, i que em va seduir poc, no hi havia comptat.
El asombroso viaje de Pomponio Flato. Eduardo Mendoza.Realment és un llibre excèntric, tal com diu ell, però em pensava que seria una altra cosa. Vaig llegir diverses opinions abans de començar-lo, i des de la persona que va riure molt, a una altra que no el va fer ni somriure, n'hi havia de tot. Per mi va ser entretingut i lleuger. Un "divertimento" surrealista. Fins que no vaig arribar a l'epíleg, no vaig entendre el motiu de la paròdia. Per sort, en aquest epíleg, s'obre la finestra dels motius argumentals. Això te'l fa valorar una mica més. Malgrat tot, crec que s'ha venut, pel nom de l'autor.
