***
La diferència entre novel·la i filosofia ve del fet que la novel·la és un producte de la sensibilitat, submergeixen una barreja de desitjos uns codis de senyals arbitràriament construïts, i, en el moment que aquest sistema es dissol i es transforma en cèl·lules, la vida apareix. GAO XINGJIAN
dissabte, 28 d’octubre del 2017
diumenge, 22 d’octubre del 2017
Trencant el silenci
Matinal de diumenge. Amb ganes de netejar el cap de cabòries, obvies en aquests moments, m'he endinsat al "moll de l'os" de la nostra ciutat vella. Diuen en castellà que "quien madruga........." i això ha estat precisament el que ha fet que el dia se'm girés amb bona cara, i em donés un espai de safisfacció que feia dies necessitava.
La idea de veure les aquarel·les dels estudis dels vitralls de la Sagrada Família, exposades a la Sala Gaspar ha fet que arribés una mica aviat i la sala estava tancada. Això m'ha permès voltar una mica pels indrets propers, i descobrir botigues i botiguetes noves que desconeixia.
Just al tornar al lloc esmentat, ja estaven obrint, i amb una parella que esperava també el moment d'entrar-hi. El senyor, ja gran, amb dues crosses i amb dificultats per caminar, ajudat per la dona han pujat al primer pis que malauradament només hi ha una escala de mig cargol per accedir-hi. Just a l'arribar dalt, la senyora s'ha afanyat a ubicar-lo en una cadira a un costat de la sala.
He iniciat la meva visita. Tota la sala per a mi i la parella a un costat. He començat a fixar-me en el senyor. Ben arreglat i amb la Creu de Sant Jordi a la solapa, aleshores, me n'he adonat! Era el Sr. Joan Vila Grau, l'autor de les aquarel·les!!!!
El vaig veure a la TV amb el seu fill i nét, presentant l'obertura de la exposició. Sense pensar-m'ho, m'he atansat i m'he permès adreçar-li unes paraules, les quals ha agraït i ha fet que m'expliqués com havia treballat i imaginat els colors dels vitralls, d'acord amb la idea que Gaudí havia tingut per la Sagrada Família. Una de les coses que m'ha comentat, és que quan la gent veu els vitralls ja muntats, no es poden imaginar la feina prèvia que hi ha a cadascún d'ells, ja que els colors s'han de treballar i adaptar-los a la llum que arriba de l'exterior des de cada costat, sigui llevant o ponent, amb degradats que Gaudí ja havia previst. Tot es fa d'una manera artesanal. També m'ha dit que ja té enllestida l'aquarel·la de la façana de la Glòria que després haurà de fer el vitraller.
La senyora també ha entrat en conversa, i he pogut gaudir d'uns moments fantàstics amb unes explicacions d'un home savi. Llàstima que ha arribat un grup heterogeni, que suposo que el pintor ja esperava i he hagut de deixar-lo que atengués a les altres persones. No sense acomiadar-me respectuosament després d'haver-me passejat per la sala i contemplar aquestes mostres de delicadesa pictòrica.
Ara ja podré tornar a entrar a la Basílica de La Sagrada Família, per fixar-me bé en tots els detalls que el Sr. Joan Vila m'ha explicat de la seva obra! Ha estat un fantàstic plaer. Ho necessitava!
La passejada m'ha servit per poder trencar el silenci del blog que em vaig imposar, ja que m'ha vingut de gust tornar-hi.
La idea de veure les aquarel·les dels estudis dels vitralls de la Sagrada Família, exposades a la Sala Gaspar ha fet que arribés una mica aviat i la sala estava tancada. Això m'ha permès voltar una mica pels indrets propers, i descobrir botigues i botiguetes noves que desconeixia.
Just al tornar al lloc esmentat, ja estaven obrint, i amb una parella que esperava també el moment d'entrar-hi. El senyor, ja gran, amb dues crosses i amb dificultats per caminar, ajudat per la dona han pujat al primer pis que malauradament només hi ha una escala de mig cargol per accedir-hi. Just a l'arribar dalt, la senyora s'ha afanyat a ubicar-lo en una cadira a un costat de la sala.
He iniciat la meva visita. Tota la sala per a mi i la parella a un costat. He començat a fixar-me en el senyor. Ben arreglat i amb la Creu de Sant Jordi a la solapa, aleshores, me n'he adonat! Era el Sr. Joan Vila Grau, l'autor de les aquarel·les!!!!
El vaig veure a la TV amb el seu fill i nét, presentant l'obertura de la exposició. Sense pensar-m'ho, m'he atansat i m'he permès adreçar-li unes paraules, les quals ha agraït i ha fet que m'expliqués com havia treballat i imaginat els colors dels vitralls, d'acord amb la idea que Gaudí havia tingut per la Sagrada Família. Una de les coses que m'ha comentat, és que quan la gent veu els vitralls ja muntats, no es poden imaginar la feina prèvia que hi ha a cadascún d'ells, ja que els colors s'han de treballar i adaptar-los a la llum que arriba de l'exterior des de cada costat, sigui llevant o ponent, amb degradats que Gaudí ja havia previst. Tot es fa d'una manera artesanal. També m'ha dit que ja té enllestida l'aquarel·la de la façana de la Glòria que després haurà de fer el vitraller.
La senyora també ha entrat en conversa, i he pogut gaudir d'uns moments fantàstics amb unes explicacions d'un home savi. Llàstima que ha arribat un grup heterogeni, que suposo que el pintor ja esperava i he hagut de deixar-lo que atengués a les altres persones. No sense acomiadar-me respectuosament després d'haver-me passejat per la sala i contemplar aquestes mostres de delicadesa pictòrica.
Ara ja podré tornar a entrar a la Basílica de La Sagrada Família, per fixar-me bé en tots els detalls que el Sr. Joan Vila m'ha explicat de la seva obra! Ha estat un fantàstic plaer. Ho necessitava!
La passejada m'ha servit per poder trencar el silenci del blog que em vaig imposar, ja que m'ha vingut de gust tornar-hi.
***
Etiquetes de comentaris:
Antoni Gaudí,
Sagrada Família,
vitralls
diumenge, 8 d’octubre del 2017
Pausa sabàtica
Fa dies que m'és impossible concentrar-me per fer alguna entrada al blog. Estem vivint uns moments que aclaparen a qualsevol, i cada minut els esdeveniments polítics en el nostre país, es van succeint sense interval.
Tinc llibres per comentar, i activitats interessants que en altres moments exposava en el blog, però ara trobo que potser no interessa gaire a ningú segons quins temes que no siguin els de l'actualitat política cotidiana, que sense pausa, com he dit, anem vivint al minut. Tampoc en tinc gaires ganes, la veritat, ens esperen uns dies incerts que quedaran reflectits en els futurs llibres de la Història del segle XXI i hem de ser-ne ben conscients del que estem vivint amb els ulls ben oberts i les orelles ben netes.
Així doncs, m'agafo una pausa sabàtica fins que l'impuls i les ganes de comunicar-me en el blog, se'm presentin novament.
Tinc llibres per comentar, i activitats interessants que en altres moments exposava en el blog, però ara trobo que potser no interessa gaire a ningú segons quins temes que no siguin els de l'actualitat política cotidiana, que sense pausa, com he dit, anem vivint al minut. Tampoc en tinc gaires ganes, la veritat, ens esperen uns dies incerts que quedaran reflectits en els futurs llibres de la Història del segle XXI i hem de ser-ne ben conscients del que estem vivint amb els ulls ben oberts i les orelles ben netes.
Així doncs, m'agafo una pausa sabàtica fins que l'impuls i les ganes de comunicar-me en el blog, se'm presentin novament.
***
dilluns, 2 d’octubre del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)