***
La diferència entre novel·la i filosofia ve del fet que la novel·la és un producte de la sensibilitat, submergeixen una barreja de desitjos uns codis de senyals arbitràriament construïts, i, en el moment que aquest sistema es dissol i es transforma en cèl·lules, la vida apareix. GAO XINGJIAN
diumenge, 29 de maig del 2011
dijous, 26 de maig del 2011
Voldria, voldria ......
Fa més del que voldria que no faig cap comentari de lectures. El temps va passant i te n'adones que el blog se'n ressent i això no ho puc permetre, pobret meu, no el vull pas abandonar, és com un fillet de pocs anys que s'ha de cuidar amb estimació.
Dins el darrer blau de la Carme Riera ha estat un dels llibres que ens va proporcionar el Club de Lectura.
Els comentaris van ser de tota mena. Algú no el va llegir, un altre el va deixar a mitges i un altre el va cansar. La Carme Riera en explica uns fets històrics ocorreguts a Ciutat de Mallorca entre els anys 1688 i 1691.
Aquells fets reals i tràgics de la persecució dels conversos durant la Inquisició, ens mostra com la impotència dels habitants més rics del poble davant aquella política, i aquella religió, no van poder evitar uns fets que va ocasionar a la ciutat forces pèrdues econòmiques i vides malogrades.
Jo el recomanaria per moltes raons:
Coneixement de la Història de Mallorca.
Coneixement de les barbaritats de la Inquisició que per sabudes no treu interès una vegada més, d'aquelles brutalitats sota les banderes del fonamentalisme religiós el qual no perd actualitat.
Coneixement del lèxic mallorquí emprat en el llibre sempre que parlen els xuetes, i que fa consultar la enciclopèdia sovint als que som ignorants d'aquestes paraules.
Coneixement de la cruesa de les cremes públiques que no omet cap tipus de detall d'aquelles cerimònies, les quals em van fer recordar el llibre de José Saramago, Memorial del Convento, que reprodueix més o menys la mateixa època, a la ciutat de Mafra a Portugal.
Habilitat per mantenir el misteri que envolta l'argument per dolcificar una mica el text sobre el sofriment dels ajusticiats.
La nota de l'autora al final de la novel·la és bàsica per fer-nos adonar de com va ser la preparació d'aquesta obra molt elaborada i que va merèixer el Premi Josep Pla 1994.
L'últim dia abans de demà de l'Eduard Márquez
Que haig de dir més d'aquesta novel·la que no s'hagi ampliament comentat. En vaig parlar en el blog sense haver-la llegit. (veure)
Des de que vaig descobrir aquest autor que llegir-lo em sembla un plaer. La seva elegància en les seves descripcions i la manera de com sap seduir al lector no deixen indiferent.
Primavera, estiu, etcètera de la Marta Rojals
Novel·la molt recomanada pels blogaires de la xarxa i llibreters, i no sense raó. Des de la primera pàgina que et sens engolida com deia l'Espolsada i amb la seva exposició estic completament d'acord. Malgrat que el tema no pertany a la meva generació, algunes situacions del poble les he viscut també a prop.
Com diu la contraportada del llibre, la narració és com una successió de pinzellades breus i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l'Ebre.
I fins aquí aquest apunt per si algú que encara no ho hagi fet, s'animi a llegir-los. I com diu la meva "mestra": voldria, voldria... compartir el que llegeixo i el que voldria llegir... És un plaer.
Dins el darrer blau de la Carme Riera ha estat un dels llibres que ens va proporcionar el Club de Lectura.
Els comentaris van ser de tota mena. Algú no el va llegir, un altre el va deixar a mitges i un altre el va cansar. La Carme Riera en explica uns fets històrics ocorreguts a Ciutat de Mallorca entre els anys 1688 i 1691.
Aquells fets reals i tràgics de la persecució dels conversos durant la Inquisició, ens mostra com la impotència dels habitants més rics del poble davant aquella política, i aquella religió, no van poder evitar uns fets que va ocasionar a la ciutat forces pèrdues econòmiques i vides malogrades.
Jo el recomanaria per moltes raons:
Coneixement de la Història de Mallorca.
Coneixement de les barbaritats de la Inquisició que per sabudes no treu interès una vegada més, d'aquelles brutalitats sota les banderes del fonamentalisme religiós el qual no perd actualitat.
Coneixement del lèxic mallorquí emprat en el llibre sempre que parlen els xuetes, i que fa consultar la enciclopèdia sovint als que som ignorants d'aquestes paraules.
Coneixement de la cruesa de les cremes públiques que no omet cap tipus de detall d'aquelles cerimònies, les quals em van fer recordar el llibre de José Saramago, Memorial del Convento, que reprodueix més o menys la mateixa època, a la ciutat de Mafra a Portugal.
Habilitat per mantenir el misteri que envolta l'argument per dolcificar una mica el text sobre el sofriment dels ajusticiats.
La nota de l'autora al final de la novel·la és bàsica per fer-nos adonar de com va ser la preparació d'aquesta obra molt elaborada i que va merèixer el Premi Josep Pla 1994.
L'últim dia abans de demà de l'Eduard Márquez
Que haig de dir més d'aquesta novel·la que no s'hagi ampliament comentat. En vaig parlar en el blog sense haver-la llegit. (veure)
Des de que vaig descobrir aquest autor que llegir-lo em sembla un plaer. La seva elegància en les seves descripcions i la manera de com sap seduir al lector no deixen indiferent.
Primavera, estiu, etcètera de la Marta Rojals
Novel·la molt recomanada pels blogaires de la xarxa i llibreters, i no sense raó. Des de la primera pàgina que et sens engolida com deia l'Espolsada i amb la seva exposició estic completament d'acord. Malgrat que el tema no pertany a la meva generació, algunes situacions del poble les he viscut també a prop.
Com diu la contraportada del llibre, la narració és com una successió de pinzellades breus i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l'Ebre.
I fins aquí aquest apunt per si algú que encara no ho hagi fet, s'animi a llegir-los. I com diu la meva "mestra": voldria, voldria... compartir el que llegeixo i el que voldria llegir... És un plaer.
***
Etiquetes de comentaris:
01-Carme Riera,
01-Eduard Márquez,
01-Marta Rojals,
llibres
divendres, 20 de maig del 2011
Paratges de Primavera
L'entrada per la Gran Via a les vuit del vespre venint de terres terolenses després d'una setmana de trepitjar boscos de pins, veure llacunes, i natura frondosa, m'ha causat un impacte com fa temps no havia experimentat, de contaminació acústica, excés de trànsit i molta, molta gent circulant amunt i avall.
Aquests dies de desconnexió, després de passar tot l'hivern a ciutat, ha estat com un bàlsam que ha amarat els sentits d'una manera que feia temps no experimentava. No hem tingut calor, temps variable amb vespres tempestuosos, una natura primaveral canviant hora darrera hora. Poc turisme en aquestes dates només algún cotxe amb megàfon recordant-nos que estàvem en campanya electoral, ens feia tornar a la realitat.
Aquesta província aragonesa que fa un temps els seus habitants ens recordaven que "Teruel existe", i que encara lluiten per aconseguir que el seu patrimoni sigui rehabilitat, després de 11 anys que hi varem posar els peus, hem pogut comprovar que realment existeix i que la seva gent tracta amb força amabilitat al viatger que s'hi acosta per gaudir dels seus paratges de color verd, aigües que surten amb força dels seus inferns provocant allaus de llum i color i ajuda a la floració que el mes de maig encatifa valls i muntanyes.
Sembla mentida el que costa tornar a la cotidianeïtat, malgrat que hagi estat només una setmana de trencament amb la rutina. Aquest record però, ens ajuda a acumular energia per a la propera sortida.
Aquests dies de desconnexió, després de passar tot l'hivern a ciutat, ha estat com un bàlsam que ha amarat els sentits d'una manera que feia temps no experimentava. No hem tingut calor, temps variable amb vespres tempestuosos, una natura primaveral canviant hora darrera hora. Poc turisme en aquestes dates només algún cotxe amb megàfon recordant-nos que estàvem en campanya electoral, ens feia tornar a la realitat.
Aquesta província aragonesa que fa un temps els seus habitants ens recordaven que "Teruel existe", i que encara lluiten per aconseguir que el seu patrimoni sigui rehabilitat, després de 11 anys que hi varem posar els peus, hem pogut comprovar que realment existeix i que la seva gent tracta amb força amabilitat al viatger que s'hi acosta per gaudir dels seus paratges de color verd, aigües que surten amb força dels seus inferns provocant allaus de llum i color i ajuda a la floració que el mes de maig encatifa valls i muntanyes.
Sembla mentida el que costa tornar a la cotidianeïtat, malgrat que hagi estat només una setmana de trencament amb la rutina. Aquest record però, ens ajuda a acumular energia per a la propera sortida.
***
diumenge, 8 de maig del 2011
Esdeveniments
Massa esdeveniments en tants poc dies. Amb dóna la sensació que no es poden digerir tantes coses en només quinze dies.
-La sortida d'una edició en català d'un veterà Diari de casa nostra, és un fet que ens ha omplert de bones vibracions de cara a la lenta normalització del nostre idioma. Ara anem passant d'un Diari a l'altre per llegir als nostres comentaristes en la seva pròpia llengua, però acabes pensant: a on ho he llegit?, ó a quina tertúlia ho he vist o sentit?..
-Esportivament parlant, s'estan acabant les competicions i les copes van apareixen malgrat els culebrots dialèctics dels entrenadors, els quals els que perden no saben perdre i aprofiten per difamar i provocar discòrdies, que es van posicionant al costat dels seus colors. Acabem també implicant-nos subjectivament els que fins ara ho veiem des de la distància.
-Un altre culebrot de l'esquerra abertzale, el Tribunal Constitucional i el Govern espanyol. Sortosament ha acabat amb final feliç i l'esperança de procés de pau en camí.
-Han començat les campanyes electorals municipals, no exemptes també de fervor dialèctic i somriures de pasta dentifrícia. Enguany les passejades quilomètriques per la ciutat com processons fervoroses, són la nota novedosa dels candidats que almenys els servirà per posar-se en forma sense necessitat de passar pel gimnàs. Vulguis o no et fan parar esment en els seus moviments.
-A nivell mundial el cap més buscat del terrorisme internacional ha estat abatut amb força discòrdia. Llegeixes tot tipus de comentaris, ara estàs d'acord amb uns i ara sembla que també altres et fan raonar cap una altra banda. Amb tot, les guerres no s'acaben i els disturbis i protestes al nord d'Àfrica no només no s'aturen sino que tornen a revifar. Continuament et fan pensar, com esdevindrà tot plegat?
No tinc facebook ni twitter. No puc fer piulades. No sé si és bo o dolent. Crec que de moment no en tinc necessitat. Fa anys vaig superar un estrès emocional que em va apartar per uns mesos del món laboral. No voldria tornar a recaure, però puc assegurar que motius externs no me'n falten.
-La sortida d'una edició en català d'un veterà Diari de casa nostra, és un fet que ens ha omplert de bones vibracions de cara a la lenta normalització del nostre idioma. Ara anem passant d'un Diari a l'altre per llegir als nostres comentaristes en la seva pròpia llengua, però acabes pensant: a on ho he llegit?, ó a quina tertúlia ho he vist o sentit?..
-Esportivament parlant, s'estan acabant les competicions i les copes van apareixen malgrat els culebrots dialèctics dels entrenadors, els quals els que perden no saben perdre i aprofiten per difamar i provocar discòrdies, que es van posicionant al costat dels seus colors. Acabem també implicant-nos subjectivament els que fins ara ho veiem des de la distància.
-Un altre culebrot de l'esquerra abertzale, el Tribunal Constitucional i el Govern espanyol. Sortosament ha acabat amb final feliç i l'esperança de procés de pau en camí.
-Han començat les campanyes electorals municipals, no exemptes també de fervor dialèctic i somriures de pasta dentifrícia. Enguany les passejades quilomètriques per la ciutat com processons fervoroses, són la nota novedosa dels candidats que almenys els servirà per posar-se en forma sense necessitat de passar pel gimnàs. Vulguis o no et fan parar esment en els seus moviments.
-A nivell mundial el cap més buscat del terrorisme internacional ha estat abatut amb força discòrdia. Llegeixes tot tipus de comentaris, ara estàs d'acord amb uns i ara sembla que també altres et fan raonar cap una altra banda. Amb tot, les guerres no s'acaben i els disturbis i protestes al nord d'Àfrica no només no s'aturen sino que tornen a revifar. Continuament et fan pensar, com esdevindrà tot plegat?
No tinc facebook ni twitter. No puc fer piulades. No sé si és bo o dolent. Crec que de moment no en tinc necessitat. Fa anys vaig superar un estrès emocional que em va apartar per uns mesos del món laboral. No voldria tornar a recaure, però puc assegurar que motius externs no me'n falten.
***
Subscriure's a:
Missatges (Atom)