Es diu que els humans sóm una espècie que sempre ensopeguem amb la mateixa pedra. Puc constatar que és així. En el meu cas és a nivell literari, el deixar-me seduir alguna vegada per novel·les recomanades amb edicions que es multipliquen i que acabes donant-hi un vot de confiança.
Una vegada més m'ha passat amb l'enigmàtica autora
"Elena Ferrante". El primer volum d'aquesta sèrie de moda que va començar amb el títol de
L'AMIGA GENIAL, amb crítiques extraordinariament positives, fins i tot amb opinions de ser la primera obra italiana mereixedora d'un premi Nobel, i que actualment ja porta quatre volums publicats.
En la setmana del Llibre català, vaig caure en la temptació de comprar el primer volum. Malgrat que tenia el títol apuntat a l'agenda des de la seva sortida al mercat literari, i vaig adquirir la cinquena edició, i potser amb una certa recança havia deixat passar el temps, penso que no anava errada en la meva intuició. La publicitat editorial fa els seus efectes, i no seré jo qui compri la resta de volums.
La novel·la és lleugera i d'una narració simple, i com deia una cronista de la revista digital de cultura "El Núvol" en el seu dia, voreja els límits de la novel·la rosa.
Els fets s'ubiquen en un barri molt humil de la ciutat de Nàpols, he deduït que, al voltant de les dècades 50/60 del segle XX. Dues amigues en edat escolar, amb personalitats molt diferents però que es complementen com imans, depèn de a quin cantó s'ajuntin, a vegades positivament i a vegades negativament.
Un barri tìpic napolità amb personatges pintorescos que ja els coneixíem per mitjà dels films dels grans Federico Fellini, i Vittorio de Sica. Els habitants d'aquest barri, no acostumen a frequentar el centre de la ciutat de Nàpols, ja que els seus llargs horaris de treball i les seves penúries, no els permeten gaires desplaçaments, per la qual cosa l'aïllament personal és inevitable.
L'argument es va desenvolupant amb històries de vides cotidianes entre famílies que es relacionen entre elles a través dels fills, i amb comportaments adients a l'època, sobretot amb actuacions masculines força masclistes, tant en els grans com en els més joves, sobretot els germans grans envers les germanes més petites.
Una societat marcada pel domini parental, i que influeix en el desenvolupament dels fills supeditats a les necessitats familiars. És en aquest ambient on dues nenes creixen plegades des de l'edat escolar fins a l'adolescència, amb totes les seves preocupacions, desinformacions i relacions amb els nens i nois del sexe contrari.
Aquestes dues noies, són el comú denominador de l'argumentació de la novel·la. Una amistat que suposo, dic suposo, perquè en el primer volum acaba amb l'adolescència, seguirà per tota la vida i amb destinacions ben diferents.
La prosa és senzilla, sense cap element literari que suposi haver de consultar enciclopèdies, fins i tot amb alguna errada de sintaxi i algun error ortogràfic, podrien ser problemes de correcció o també de traducció. En tot cas, no ha merescut la meva aprovació.
No comparteixo les lloances de les crítiques, suposo que el secret que envolta la personalitat de l'escriptora, ha donat lloc a l'allau de vendes d'una obra, que sota el meu criteri, no crec que estigui a l'alçada d'una bona literatura.
L'únic interès argumental del llibre, podria ser la descripció d'una societat napolitana de fa més de cinquanta anys amb totes les seves dificultats per la supervivència.
***