divendres, 26 de febrer del 2016

SPOTLIGHT

Parlo poc de cinema, malgrat que és una de les arts que ens agrada també conrear, però crec que val la pena fer un apunt d'aquesta pel·lícula basada en fets reals els quals van ser destapats per la unitat Spotlight, el grup de periodisme d'investigació del Diari Boston Globe, sobre un escàndol de pederastia per part de diversos sacerdots catòlics de Boston, ja que vaig trobar-la força interessant i demostra una vegada més, que en cinema es pot fer també una bona feina informativa.

No en va, Globe va guanyar per aquest servei públic l'any 2003 el Premi Pulitzer i la pel·lícula es va presentar al Festival de Venècia i al Festival Internacional de Toronto el 2015 aconseguint diversos guardons de la crítica internacional. També opta a sis nominacions als Oscar's 2016. Sembla però que els crítics del nostre país no li dónen tant grau d'excel·lència com la crítica americana, però com sempre i en totes les arts, tot és molt subjectiu.

A mi em va agradar com la pel·licula tracta un tema tant delicat, i com l'equip de redactors que va anar descobrint aquell escàndol, es compromet tant en l'afer, que capgiren fins i tot les seves vides privades i les seves actituds davant l'Església. No és un film sensacionalista, és un film que ens acosta a una història que desgraciadament encara es repeteix i ens és explicada d'una manera senzilla que no es recrea en filmacions artístiques.

Els americans en la seva indústria, tenen sempre molta cura en les escenografies, i en aquest cas, els despatxos i oficines estan ben ambientats d'acord amb l'època, i d'una manera molt efímera es comenta també la tragèdia del 11S.

El grup d'actors escollits actuen coralment, sense personalismes i formen un equip escènic de primera línia, alguns dels quals coneguts pel gran públic també per sèries televisives.




Actualment s'està exhibint en diverses sales de la nostra ciutat, i també es pot veure en versió original subtitulada a Balmes multisales, del qual darrerament en som fidels espectadors.

***

dissabte, 20 de febrer del 2016

Els fusells de la Sra. Carrar

Tenim un planter de gent jove dedicats a les arts escèniques gens menyspreable, els quals són una aposta de futur per alguns directors teatrals que comptem amb ells per representacions poc convencionals com la que s'està duent a terme a l'Almeria Teatre al cor de Gràcia.

Un text de Bertolt Brecht de la Guerra Civil espanyola i que cinc d'aquests joves actors, formats a les nostres escoles i Institut del Teatre amb tot tipus de registres, i al costat també d'actors veterans de casa nostra, estant donant una bona imatge del que pot ser el futur del nostre teatre.

Els fusells de la Sra Carrar, és una obra de petit format i d'un sol acte, amb una posada en escena a tocar de tres fileres de públic per banda, on aquests actors escenifiquen el text, gairebé trepitjant els peus dels que estàvem a primera fila.

El dramaturg vol fer ressó de la lluita contra el feixisme, i que hi ha moments a la història que no es pot ser neutral ja que la neutralitat no porta enlloc.  No és una obra de recreació de la Guerra Civil, de cap manera, malgrat que el text va ser escrit l'any 1937 i recrea un poblet andalús de pescadors inspirat en aquell esdeveniment. És una obra política i compromesa amb els sentiments la qual està de rabiosa actualitat, recriminant al fet de quedar-se a casa sense fe res, quan no pendre partit és lluitar a favor dels altres.

Preguntat al director Daniel J.Meyer:

Per què Fusells?
Perquè crec que són moments històrics en que no valen les mitges tintes. 
#NoEsPotSerNeutral.

Per què un repartiment amb gent jove?
Perquè és l'obligació de la nostra generació posicionar-nos de manera contundent per tal de generar un canvi estructural. La nostra força ha de ser un motor d'il·lusió d'idees.



Actors:

Cristina Arenas
Quim Àvila
Jaume Madaula
Jordi Llovet
Georgina Latre


***



dijous, 18 de febrer del 2016

Bon cop de falç

Vaig rebre l'obsequi d'aquest llibre de la Montserrat Carulla, una persona coneguda i estimada com actriu i també per les seves manifestacions independentistes favorables al nostre petit país.

Aquest relat autobiogràfic, ens posa de manifest part de la seves memòries com una àvia que parla als seus néts i els explica vivències puntuals de moments concrets.

No és una biografia típica d'una persona que ens ha deixat i que apareix un biògraf explicant-nos la seva trajectòria, no, és tracta d'un recull de records que es guarden en la ment i a vegades amb el temps alguns queden difusos, però d'altres se'ns mostren ben patents i que constaten una vida que en el transcurs dels anys ha anat canviant i que a vegades quan els recordem, molts ens agradaria poder escribir-los tal com ha fet la Montserrat.

Quan hi ha pel mig una guerra civil i després una dictadura de 40 anys, hi ha per parlar-ne i molt. La Montserrat Carulla va patir també les conseqüències d'una post-guerra difícil, amb pocs queviures, i amb desplaçaments forçats a casa de parents, perquè la família fos protegida.

Van ser uns anys molts durs pels supervivents i ella en fa ressò, atès que ho va viure en la infantesa, malgrat que els infants viuen el seu món i algunes de les coses passen desapercebudes, fins que arriba l'edat en que la raó ocupa la persona. Ho descriu així:

..[Va haver de passar molt temps perquè comprengués que entre els humans hi ha impulsos, sensacions i necessitats que enriqueixen o enfosqueixen les nostres vides, que res no és tant senzill i tant transparent com jo creia. No volia fer-me gran i m'angoixava pensar que no podria impedir-ho, que aquell món infantil idealitzat en el qual vivia acabaria sent una còpia dels adults que m'envoltaven, i que res no tornaria a ser igual. Pressentia que fer-se gran no era gens divertit. I a poc a poc em vaig aïllar del meu entorn]..

La seva entrada en el món adult i artístic ens el comenta també, amb discreció i senzillesa. Sempre va ser una dona amb vocació independent la qual cosa li va donar coratge per tirar endavant i poder arribar a la maduresa amb la enteresa que actualment demostra. Ha format una família que és l'eix central de la seva vida i de la qual se sent molt orgullosa i en fa una interessant aportació.

Com a epíleg ens parla de la seva pertinença a un poble pacífic i treballador que estima la seva terra, i que lluita en defensa de la cultura, la llengua i la llibertat i que mai deixarà de fer-ho amb diàleg i amb fermesa.

***


diumenge, 14 de febrer del 2016

Curtmetratges

És una llàstima que no se'n parli més dels curmetratges que s'exhibeixen regularment a les sales culturals i que no arribin més al públic.

L'Obra Social  "La Caixa" a la seva seu de Caixaforum es poden veure una mostra de curtmetratges protagonitzats per persones de diferents països del món que viuen situacions molt adverses, i que, malgrat tot, afronten la realitat amb una gran valentia, i diria també que alguns amb una certa conformitat.

Els cineastes que es dediquen a buscar històries de persones amb pocs recursos, que habiten en llocs del planeta que no han tingut el privilegi de néixer en el món occidental el qual nosaltres habitem, per mí tenen un gran mèrit, atès que ens poden oferir un mirall de persones amb esperit de lluita i alhora somnis que els fan viure el dia a dia, a base de tenacitat en el treball per poder pagar una bona educació als seus fills, ja que són conscients que el saber pot induir a una vida més gratificant i per nosaltres ens pot servir d'exemple per evitar que ens mirem constantment el melic.

Romeo: Somnis d'un pescador


Viatge al Planeta Vermell
També és interessant comprovar la quantitat de grups de joves voluntaris/ies, que es dediquen a alegrar la vida dels infants marcats pels conflictes bèlics, com són els camps de refugiats dels Palestins, en els quals arriben Pallassos Sense Fronteres, i que amb quatre pintures, quatre nassos, i quatre parracs, ajuden als més petits a oblidar-se de les dificultats de la vida diària.


Empremtes que no callen
Coneixem les dones colombianes que lluiten contra governs i règims corruptes, per evitar que els seus fills siguin carn de canó de aquests grups considerats prepotents per satisfer les seves activitats delictives.
No decauen en la seva lluita i exposen la seva vida, intentant justificar i treure a la llum aquelles violències procedents d'alts càrrecs del seus governs. No volen que quedin impunes aquests accions i es fan sentir a través d'aquests mitjans públics.


Celebro aquest tipus de periodisme de divulgació, que a més de poder veure els propis protagonistes denunciant les problemàtiques que viuen, o bé mostrant-nos els seus sentiments envers la vida que els ha tocat viure, com també els que voluntariament van a fer feliços als altres, fa que no ens tanquem en els nostres palaus d'ivori, i reflexionem en que a vegades les nostres petites adversitats no son res comparables amb els grans problemes que tenim al voltant.

***

dijous, 11 de febrer del 2016

Born Centre de Cultura i Memòria

Llegeixo els canvis que el nou consistori municipal de Barcelona vol fer al Born. Quan es van proposar els canvis va haver-hi un cert rebombori opositor, atès que aquest equipament cultural és un dels més visitats de la ciutat i la por de la possibilitat de cobrir els jaciments, va fer aixecar totes les espases.

Sembla doncs que els espais culturals volen mantenir-se i ampliar-se la qual cosa ho celebrem i l'exposició permanent serà millorada. En quan el nom passarà a dir-se: Born Centre de Cultura i Memòria i mantindrà la seva línia natural d'investigació sobre el 1714. També està en projecte la Setmana de la Novel·la Històrica i una projecció del BORN en 3D.

Penso que El Born és un punt de la ciutat que s'ha de cuidar i conservar, per tot el que representa tant per la memòria històrica com per l'espai cultural i també per l'interès que ha representat per part del visitant, la recuperació del barri medieval de La Ribera amb les seves casas nobles i que havia quedat d'alguna manera, oblidat. Ara és una zona de contrastos amb la instal·lació de nous comerços, dissenyadors, artesans, gastronomia i espais d'esbarjo que combinen amb les ofertes culturals del lloc.

Desitgem que aquesta nova iniciativa municipal es mantingui en aquesta línia de canvis puntuals i ben aprofitats.

***