La muntanya de l'Ànima

No hi ha com l'interval estival, per dedicar-se amb més aprofundiment a la lectura de certs relats que mereixen més atenció de la que habitualment hi podem dedicar en l'espai cotidià. Això és el que m'ha passat amb la novel·la que comento i que fa més de deu anys que ja havia llegit.

Després d'assistir a l'exposició Dinastia Ming de CaixaForum vaig recordar la lectura de La Muntanya de l'Ànima i de com m'havia agradat. A la biblioteca familiar, ha reposat el llibre durant molt de temps, i vaig decidir revifar-lo i que em fes companyia aquest estiu.

Si aleshores em va agradar, ara ho ha estat en grau superlatiu. No sempre es pot dir d'un llibre escrit fa gairebé trenta anys. Potser actualment la meva visió lectora també ha canviat, però aquesta literatura oriental que llavors considerava una manera exòtica d'escriure, ara he comprovat la gran qualitat d'un autor com Gao Xingjian que va ser Premi Nobel 2000 i crec que molts dels escriptors orientals actuals, han begut de la seva forma d'expressió. La seva personalitat és considerada com un artista del Renaixement que vol abraçar l'art en les diferents disciplines: dramatúrgia, pintura, i literatura en totes les seves vessants.

La novel·la integra tots els gèneres de la literatura, trets autobiogràfics, narració picaresca, reflex crític de la realitat, lirisme i poesia. Les faules que surten i les creences ancestrals d'una Xina mil·lenaria, ens dónen a conèixer els aspectes d'una societat que ha sofert diverses metamorfosis culturals.

El viatge del protagonista urbanita a la recerca de "La Muntanya de l'Ànima" que no és més que anar a la recerca dels seus orígens i el retrobament amb ell mateix, a través de pobles i llogarets, parlant amb desconeguts i compartint experiències, et fa entrar en una gènesi oriental que havia existit a nivell de saviesa i puresa,  i ens retrata profundament una Xina a través de la seva història, del seu art i de la seva filosofia.

Cada capítol és una estratègia de l'autor. No és una història lineal, el camí emprès pel protagonista va seguint però amb capìtols intermedis en els quals hi entra la filosofia, la poesia visual, els contes, el pensament personal, algunes realitats virtuals, metàfores etc. A més, exposa situacions límits que no saps si arribaran a resoldre's d'una manera coherent, sempre exercint com a teló de fons, la metàfora.

Un text que sedueix i que només un literat com Gao Xingjian podia reflectir. No en va, va ser envoltat de polèmica per les seves propostes innovadores i acusat de no reflectir la "realitat socialista".

El llibre va ser començat el 1982 i el va acabar  el 1987 a París. L'any 1989, després dels fets de la plaça Tian An Men, la seva obra va ser prohibida a la Xina i li van embargar l'apartament de Pekin, de manera que va adquirir l'estatut de refugiat polític a França.

Pintures de Gao Xingjian

Le vol de nuit - Portada del llibre

***

[Continues pujant les muntanyes. I cada vegada que t'acostes al cim, extenuat, penses que és l'últim cop. I quan hi arribes, un cop la teva exitació s'ha calmat una mica, restes insatisfet. Com més es dissipa la fatiga, més creix la insatisfacció, contemples la serralada que ondula fins a perdre's de vista i el desig d'escalar torna a guanyar-te. Les muntanyes que ja has pujat ja no presenten cap mena d'interès, però estas convençut que més enllà s'amaguen noves curiositats l'existència de les quals ignores encara. Però quan arribes al cim, no descobreixes cap d'aquestes meravelles, només el vent solitari]

República Popular de la Xina

Avui comencen els Jocs Olímpics de la Xina.

La cerimònia inaugural de llum i color ha estat d’una bellesa i qualitat digne d’un conte de fades.

Els vestuaris i coreografia molt treballats. Els atletes voladors semblaven trets de la pel·licula “Tigre I Dragon”

D’aquesta potència mundial, se n’ha parlat abastament en els darrers anys, i no seré jo, qui en parli políticament, de sobres coneguda la seva trajectòria anti-democràtica i violadora dels drets humans.

La visió que teniem de la Xina, fa unes dècades, en el meu cas, va ser per mitjà de les novel·les de la Pearl S.Buck els anys seixantes, que eren d’una Xina rural i familiar.

En vaig llegir una colla de llibres, d’aquesta escriptora, en els quals reflectia aquesta vida rural del país en el que ella va viure quaranta anys.

Explicava molt el fet de tenir molts fills perquè després aquests puguéssin cuidar dels pares quan es fessin vells, i conservar les terres. Per això, la política després, de Mao Tse-tung, del fill únic, i de la Revolució cultural, desplaçant persones d’una regió a l’altra, va portar molt d’enrenou a la Xina, ja que desmuntava tota la societat.

Gao Xingjian, escriptor xinès guardonat amb el Premi Nobel de l’any 2000, en la seva novel·la “La Muntanya de l’Ànima”, arrossega el lector a un immens viatge per una Xina oculta a la recerca amorosa i espiritual, retrobament dels orígens de l’home i de la civilització xinesa.

És un retrat profund de la Xina a través de la seva història. És un llibre díficil de llegir i d’interpretar. Va acabar d’escriure’l el 1987, i el 1989, després dels fets de la plaça Tian An Men, la seva obra va ser prohibida a la Xina i li van embargar l’apartament de Pekín. Vaig llegir-lo en la seva versió catalana editada per Columna el 2001.

Actualment la Xina ha passat de ser un país íntegrament agrícola, a un país que comença a industrialitzar-se. Esperem que no sigui una disbauxa i es procuri pel medi ambient que prou desestabilitzat el tenim tots.

….Jo no hi creia pas en els miracles, de la mateixa manera que no creia, inicialment, en el destí, però quan un es troba en una situació desesperada, en què pot tenir esperança si no és en els miracles?....

Frag. de La Muntanya de l’Ànima