Diuen que viatjant s'amplien coneixements i s'adquireix cultura. Puc dir-vos que en el meu cas és així. Un fet tant simple com haver conegut fa només 15 dies que la població de
Callosa de'n Sarrià a Alacant els nespres tenien denominació d'origen, ha estat per mi una sorpresa. Haver trepitjat casualment aquesta població, en el moment oportú, i en l'època oportuna d'aquesta apreciada fruita, que lluïa esplèndidament als arbres com bombetes de color taronja.
De tornada a la meva ciutat, no he comprat altres nespres que no hagin estat portats d'aquelles terres valencianes. Són carnosos i bons com cap altre.
He observat, que molta gent no sap identificar les fruites o les verdures del temps. En aquesta societat nostra que ha arribat a la cultura global, on tot l'any hi ha de tot i més a nivell agrícola, el consumidor compra el que li ve de gust en qualsevol època de l'any.
Malgrat els intents de donar a conèixer els productes de proximitat, continuo veient que la informació no arriba al comprador habitual. Les preguntes que continuo sentint a les botigues de queviures, són sempre les mateixes, de ....
quan tindreu tal i qual producte?.... malgrat que la temporada no sigui la del fruit desitjat. La resposta: ...
encara no és el temps!
Quan encara la globalització no havia arribat a les nostres contrades, recordo a casa les safates de fruita del temps, que la mare ens posava a l'arribar la primavera-estiu. La majoria venia de Lleida i de Girona i també en temps de cireres, les millors, que encara ho són, les del Baix Llobregat, no diguem les maduixes del Maresme, no en coneixiem d'altres. Arribaven molts productes de l'horta del Llobregat i sabíem quan tocaba menjar cada cosa. Els preus eren molt assequibles ja que la fruita tenia una maduració ràpida i no es podia guardar. Actualment les càmeres fan la funció de magatzem, però la maduració no es pot comparar i els preus tampoc. Alguns estius a casa teniem visitants estrangers europeus i algún també dels EE.UU. Sempre els convidàvem a dinar, (els dinars casolans de les nostres mares :), i a l'arribar a les postres, els ulls se'ls posaven rodons amb aquelles fruites amb les quals els obsequiàvem. Llavors a ells al seu país, la fruita els hi arribava amb compta-gotes i molt cara.
En quant a les verdures, és el mateix. Continúen essent les millors carxofes les del Prat de Llobregat, els pèsols els del Maresme i les mongetes tendres les de Tarragona. Això si, esperar la temporada adient, ja que malgrat que poguem menjar-ne tot l'any, és quan els preus són més econòmics i la qualitat més òptima. No en va, la sàbia naturalesa proporciona a cada estació, els nutrients que el cos humà necessita en funció de les temperatures.
Sempre he cregut que els mediterranis sóm uns privilegiats en questió de nodriment. Egipcis, grecs i romans ja gaudien d'aquestes terres tant prolíferes i de la seva sana alimentació.
***
