dimecres, 31 de desembre del 2008

Xocolata amb xurros i caramels de cafè amb llet

Ahir vaig anar a veure als tiets. Les seves edats són: 86, 85 i 79 respectivament. Ho faig sovint. Aquest mes, degut als dies festius i compromisos pre-nadalencs ho havia retardat, malgrat que ens truquem per telèfon ja que m'agrada comprovar que tot estigui en ordre. M'agrada anar-hi i a ells també els fa il·lusió veure'm. Sempre em sorprenen. Ahir m'esperaven amb una paperina de xurros acabats de fer i una xocolata calenteta amb aquell gust de canyella que només a casa es pot trobar. Varem berenar amb la taula parada i comentant les novetats familiars. Tenen el cap clar i l'esperit obert. Ja no s'allunyen del barri en les seves passejades diàries. Quan fa bon temps, jo m'hi afegeixo i m'ensenyen algun jardí nou, o el nou casal d'avis. Al tiet no li agraden les màquines expenedores de cafè dels casals, prefereix anar a pendre-se'l a alguna cafeteria i que li portin a la taula. Té raó, és avorrit posar una moneda i a canvi un gotet de plàstic et surt per una finestreta. El contacte humà del cambrer que et coneix, i sap el que vols, és més satisfactori. Els hi vaig portar una caixeta de caramels de cafè amb llet comprats a Logronyo fa unes setmanes i els vam compartir amb la xocolata. Vaig tornar a casa pensant que sóc afortunada poder acomiadar el 2008 d'aquesta manera. Només demano al 2009 poder seguir berenant amb els meus tiets.

"Després d'ell arribava el desembre gelat,
que ara, amb les festes que mou
i les seves fogueres, el fred ja ha oblidat:
el Nadal talment li alegra el cor.
Cavalca en una cabra hirsuta, barbosa,

la mateixa amb què, diuen, els tendres anys
de Júpiter, la Verge, d'Ios peixia.
A les mans porta un tassó curull
i, en beure, diu: A tots, salut!"

Spencer



MOLT BONA ENTRADA D'ANY A TOTHOM!!



***

dimarts, 23 de desembre del 2008

Cultura popular nadalenca

Va ser fullejant el suplement "Plaers" del Diari AVUI del dia 14 de desembre, en la secció "Racó verd" que parlava de la Ponsètia, la flor de Nadal, i de la seva llegenda, la qual d'uns anys ençà s'ha extés com la flor premonitòria d'aquestes festes, quan vaig pensar en la quantitat de llegendes i dites populars que manté a la humanitat al llarg dels segles.


Se'm va ocórrer consultar el Costumari català de'n Joan Amades, que de tant en tant ho faig, i vaig veure que només de llegendes, balls, dites, i costums perduts de la nostra terra, del dia i la nit de Nadal, hi han més de 200 pàgines. Simplement buscava l'origen de la llegenda de la florida de la vara de Sant Josep que si ho sabía no ho recordava gens, i no ho vaig trobar. Sort que tenim el Sr. Google que ajuda molt i vaig trobar-ne una referència:

La iconografia de Sant Josep se'l representa sempre amb una vara florida, símbol de castedad, senzillesa i netedad de cor. Les llegendes piatoses apròcrifes associen que aquesta vara va florir per una intervenció divina unida a l' elecció de Josep com espòs de Maria.


Res més senzill. Recordo que en la representació dels pastorets, a tothom li feia gràcia quan a Sant Josep li floria la vara.

Darrerament en els tallers que he fet de mites i llegendes de grecs i romans, les alumnes ens hem fet "creus" de la imaginació popular que tenien els "pagans", però gratant una mica l'imaginari tradicional cristià, també trobem les nostres pròpies llegendes i relats èpics. La nostra cultura popular arrossega també tot el bagatge de la cultura mediterrània.

Fent una mica d'homenatge als nostres veïns i amics valencians, he trobat al youtube un grup que canta cançonetes de Nadal, i m'ha agradat. Per tancar aquest post l'he posat, ja que es tracta de música popular nadalenca.



***



dissabte, 20 de desembre del 2008

Nadal 2008

És el primer Nadal del meu blog. Per mitjà d'aquest post, voldria felicitar aquestes Festes a tots els que fins avui em llegiu, a la manera de l'ideari que em va empényer a començar-lo:

Amb una pintura

Joyce Pike


Amb una poesia

-No tens aucells ni cantúries?
-diu l'Etern-. Mira el cel blau:
en baixen amb vol suau

los àngels a voladúries.

No té flors ton camp joliu?
Mira dintre l'Establia,
en los braços de Maria
quina nadala hi somriu...

M.Cinto Verdaguer


Amb un llibre acabat de llegir d'uns nens mirant el estels del cel

Khaled Hosseini


I amb fotografies d'un pessebre molt afortunat que varem descobrir passejant per la ciutat d'Alfaro, construït per gent anònima, i amb un personatge que nosaltres a Catalunya coneixem molt bé, i pel que sembla no és exclusiu del nostre país.








A tots vosaltres els meus millors desitjos per aquestes Festes i que s'estenguin per tot l'any 2009 que se'ns presenta econòmicament molt complicat.


***

dimarts, 16 de desembre del 2008

Glosas emilianenses - La Rioja





L'estiu del 1976 vam fer una volta per les terres càntabres amb una incursió breu a La Rioja, quan encara viatjàvem amb la nostra tenda canadenca, buscant campings per instal·lar-nos-hi. Fins ara no hi hem tornat. Quan vam anar-hi encara era "Castilla la Vieja" tal com ho havíem estudiat. Ara és la Comunitat Autònoma de La Rioja, una de les 17 comunitats pactades en la Transició del "café para todos" i una de les més riques amb la renda per càpita més elevada d'Espanya.


La Rioja és una Comunitat petita i segons ens van dir amb poca emigració. Tenen bons vins, i bona agricultura que es va veient per tota la vall de l'Ebre. Ara a l'hivern però, no llueix tant per questions òbvies, però quan arribi el bon temps amb l'esclat verd de la natura, deu ser un paisatge ben pintoresc.

Hem trobat tot el Patrimoni molt dignament restaurat.



La joia de la corona és sens dubte visitar el Monasterio de Yuso de San Millán de la Cogolla, Patrimoni de la Humanitat, on es van trobar les Glosas emilianenses, un facsimil de les quals es poden veure exposades, ja que les originals estan dipositades a la Biblioteca de la Real Academia de la Historia a Madrid. Aquestes glosas considerades les primeres manifestacions escrites en llengua castellana i basca, estan datades sobre el 1050. La llengua que s'ha trobat escrita és el romance, embrió o ingredient bàsic del complexe dialectal del qual derivarà el castellà. Una barreja de paraules riojanas, navarreses, aragoneses i mozàrabs. El poble ja anava deixant el llatí de banda i amb el temps s'anava configurant la llengua de Castella.

Força interessant és el paragraf que he subratllat d'un llibret que em vaig comprar sobre les Glosas, i que transcric seguidament:

...la lengua no es fruto de decisiones personales ni, tan siquiera, resultado de la acción de minorías culturales. Una lengua no nace como las personas en un día exacto ni en un punto concreto del mapa. No. La lengua es el vehículo de comunicación de un pueblo y de sus gentes, es el cauce de intercambio de vivencias, de ideas, de sentimientos, a la vez que moldea la vida de ese pueblo y de esas gentes. Es la expresión más acabada de un determinado modo de ser, el espejo en el que se refleja la fisonomía de una colectividad. Y por ello es tan cambiante como la realidad de los pueblos que la hablan. Por decirlo de una manera breve: la lengua no nace, la lengua se hace; el pueblo, cada pueblo, la va conformando día a día. Esto la convierte en algo vivo y dinámico y, por tanto, sujeto a las leyes evolutivas de la vida del pueblo que la habla....

Crec que això es pot aplicar a totes les llengues que es parlen, i no hauríem de marginar-ne cap, ni desacreditar-ne cap. Tot al contrari. Els detractors haurien d'apendre, del que representa ser portador d'una parla, i potenciar-la al màxim exponent de la cultura universal.



Poso també una foto de les Homilies d'Organya el text literari en prosa catalana més antic que va ser trobat el 1905 a la rectoria del poble del mateix nom i que es conserven a la Biblioteca nacional de Catalunya. És un manuscrit en pergamí de vuit fulls i conté sis homilíes completes i fragments d'altres dues. La datació del document s'ha establert no posterior a 1204.


Per acabar el meu post, una sortida de sol del darrer dia de la nostra escapadeta a aquestes terres



***

dissabte, 6 de desembre del 2008

Històries nadalenques


M'agrada l'ambient de Nadal als barris. Les botigues de queviures a les que habitualment compres, es vesteixen de lluentines i els prestatges estan plens a vessar de tota mena de productes adients a les Festes que s'apropen.

Ja fa dies que al "super" proper de casa, cada vegada que hi vas, et regalen loteria, encara que les participacions són de cinc céntims, et fa il·lusió que ho facin. També organitzen gratuïtament sortejos. Ahir em van fer participar en un en el que hi col·laboren molts comerços del Districte, i els premis eren lots de diversos productes que han estat oferts pels comerciants de tot el barri. En el moment en que la caixera (que és una noia equatoriana) m'explicava entusiasmada el regals que oferien, amb ulls grossos em va dir:
....(sabe que regalo me gustaria que me tocara?) Pues, un masaje entero, empezando por las puntas de los pies, hasta la cabeza..) Jo: Nunca te has hecho un masaje? ...No. Me haria mucha ilusión.... Jo: Te aconsejo que un dia te hagas un auto-regalo, vale la pena!.

Vaig revisar la llista, i realment hi ha coses molt atractives, però aquella noia seria feliç amb un massatge. De la manera que m'ho va dir, gairebé era per fer-li un regal de Nadal, sort però que els nostres mecanismes ens fan frenar els impulsos, ja que a vegades seriem capaços de voler fer feliç a desconeguts amb coses ben simples.

***

dimarts, 2 de desembre del 2008

Any Cerdà

Llegeixo en el suplement del Diari Avui de diumenge dia 3o de novembre, un article el qual ens parla que l'any vinent començarà oficialment l'any Cerdà a Barcelona, amb una sèrie d'actes que començaran amb un acte de inauguració el 7 de juny de 2009.

Ildefons Cerdà, ha estat sempre conegut com l'urbanista creador del Pla de l'Eixample de Barcelona. Però l'any 1859 quan l'Ajuntament va convocar un concurs per fer l'ampliació de la ciutat, el Pla de Cerdà va ser rebutjat. El concurs el va guanyar Antoni Rovira i Trias amb la seva concepció d'un Pla radial , i que va ser acceptat pel Consistori.

L'any 2000, vaig fer un curset de formació, per mitjà de la feina, que es titulava "Models de ciutat". Vam fer un repàs dels models de ciutat des de l'època romana fins al nostres dies, i varem parlar també de la construcció de l'eixample barceloní, després de l'enderrocament de les muralles. Encara guardo els apunts, i donant-los un cop d'ull, he recordat els motius pels quals a Ildefons Cerdà, li va ser aprovat el seu Pla. La imposició va venir de Madrid. Va haver-hi una persona que va influir en el govern de l'època, però ignoro perquè no se'n parla mai en cap article: Pedro Garcia Faria , "ingeniero de caminos y arquitecto" que va ser deixeble de Ildefons Cerdà. He trobat informació exhaustiva a la xarxa, i crec que es força interessant la seva trajectòria (vegeu aquí) i opineu.

Per motius polítics tenim ara un traçat de l'eixample que no és precisament el que va guanyar. No sabrem mai si el que va projectar en Rovira i Trias, s'hauria adaptat a les necessitats de la Barcelona del segle XXI. Actualment, l'Ajuntament, vol consagrar la figura del genial enginyer, que va projectar l'actual, però que en el seu moment no li van acceptar. Quines coses!!

***