dissabte, 16 de febrer del 2019

La Tendresa

Un cuidat espectacle teatral ens ha ofert el Poliorama. Una comèdia escrita per un dramaturg, el qual desconeixia i que ens ha fet passar una bona estona.

Alfredo Sanzol, autor i director de l'obra, és nascut a Madrid amb una trajectòria important, i guardonat amb Premis i nominacions teatrals força dignes d'una persona diriem, de joves fornades.

La Tendresa ha estat traduïda al català per Joan Lluís Bozzo i ens presenta una comèdia inspirada en les comèdies de Shakespeare, amb un llenguatge metafòric del segle XVI, i amb influències d'aquelles obres sorolloses i esbojarrades que, malgrat semblar només un "divertimento", tenen el seu sentit alliçonador d'uns comportaments arriscats.

En paraules del seu autor: L'espectacle s'anomena La Tendresa, perquè parla de la força i de la valentia que cal per expressar l'amor. Una societat sense tendresa, d'altra banda, és una societat en guerra. Per això, si no ets tendre, per molt que li diguis a algú que l'estimes, t'arrisques a sentir que et digui: "No es nota".

Alfredo Sanzol també ens planteja un petit joc dins el text de l'obra, ja que en els diàlegs es poden sentir els títols de les catorze comèdies de Shakespeare, que els actors van declamant durant l'espectacle. Una curiositat afegida, que mentre el públic anava deixant la sala un cop finalitzat l'espectacle, anaves sentint els comentaris de la gent, enumerant aquests títols descoberts durant la representació.

L'austeritat de la posada en escena, només amb una cortina on els actors entren i surten sense pausa, només escenificant les situacions amb una gran gestualitat,  és on es veu un treball de bons actors ben dirigits i que només amb la seva presència, el públic identifica perfectament cada situació representada.

També el segell de Dagoll Dagom el trobem en un parell de petits moments musicals, de dues cançons corals, que ens ofereixen aquests actors polivalents de la nostra escena catalana.

Un bon vespre teatral!

***




diumenge, 3 de febrer del 2019

París a Parés

 Les matinals dels diumenges d'hivern, la ciutat està tranquila i més al centre històric, atès que només romanen obertes aquelles botigues dedicades al turisme i que amb prou feines el públic foraster s'hi atansa. Abans de migdia, només trobem parelles i alguns grups que visiten els barris i els edificis d'interès, és aleshores quan els ciutadans ens sentim més còmodes per fer les nostres pròpies passejades i visites culturals.

Un espai en el qual un se sent com en un refugi, és a la Sala Parés al bell mig del carrer Petritxol. És d'aquells llocs privilegiats, que recorda els vincles d'aquells artistes que marxaven a París a finals del segle XIX en busca d'inspiració pictòrica, i que exposaven a la Sala les obres executades per donar a conèixer al públic barceloní la seva evolució artística.


Durant uns mesos s'han exhibit algunes d'aquestes obres que amb el títol "París a Parés" la galeria ha volgut remarcar la importància en la introducció de modernitat pictòrica en alguna de les seves etapes i els seus artistes històrics més habituals.




En aquest recorregut, he fotografiat algunes de les pintures que m'han semblat subjectivament boniques i rellevants.




Com ens diu el comissariat de la exposició: Es tracta d'un recorregut, el relat del qual es construeix amb una selecció de casos paradigmàtics, des dels realistes i la pintura anecdotista, passant per l'art quasi experiencial de la bohèmia de Montmatre, l'avantguarda d'entreguerres i el retorn a la figuració de caràcter tradicional. En tots els casos, els catalans juguen à la recherche de la Ville Lumière.




I per tancar aquest apunt, un dibuix de Pere Pruna que m'ha semblat d'una sensual exquisidesa.





***

dissabte, 2 de febrer del 2019

Matisse Prints

La galeria Marlborough de Barcelona exposa una selecció de vint obres d'aquest artista, que abarcan mig segle de les seves creacions de gravats, litografies i aiguaforts.

L'any 2013 la mateixa galeria de Nova York va exposar una mostra de vuitanta d'aquestes obres, però a Barcelona l'exhibició és molt més modesta, malgrat tot, es pot apreciar el treball de Matisse en aquestes obres gràfiques sobre temes de retrats, i com les línies del dibuix semblen ser espontànies per la seva fluidesa lineal.

L'obra de Matisse com a pintor destaca pels seus colors i formes de la figura humana. El moviment fauvinista que va impulsar, es negava a ser la mera imitació de la naturalesa, com va dir en una de les seves notes:

"El que més m'interessa no són les natures mortes ni els paisatges, sinó la figura humana" 
Henri Matisse, 1908


"La Danse" (reproducció del mural de la Barnes Fondation)

La singularitat d'aquesta exposició és precisament els gravats que duia a terme en el seu propi estudi, a diferència d'altres grans artistes, els quals depenien d'una estreta relació amb els gravadors però en els seus tallers.

És interessant aquesta exposició individual, malgrat les poques obres exhibides, per conèixer una més de les facetes d'aquest pintor, el qual va practicar diverses tècniques a més d'il·lustrar importants obres literàries franceses.


***