Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 01-Ryszard Kapuscinski. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 01-Ryszard Kapuscinski. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de març del 2013

Trio literari

És la primera vegada que llegeixo simultaniament tres llibres!

Els tres tenen un denominador comú malgrat siguin d'origens tant distints. Aquesta comunió entre ells és el resultat que fa als seus protagonistes, ser supervivents d'una guerra.

Persèpolis es la història personal de Marjane Satrapi, una autobiografia de les seves vivències familiars en el seu país l'Iràn, el qual ja va ser destruït com nació independent a partir del segle VII, (l'antiga Pèrsia) per diverses invasions àrabs, passant per la segona Guerra mundial, i que va ser ocupat també per anglesos i soviètics i obligat pels americans a declarar la guerra a Alemania, i que després de diverses visicituds per aconseguir el control petrolífer per les potències mundials, va culminar amb un govern dictatorial protegit per aquelles potències, i que es va mantenir al poder fins el 1979 en que va esclatar la revolució islàmica amb tot el que està comportant fins els nostres dies envers a un poble atemorit i a la vegada intentant resorgir d'uns botxins que en nom de la revolució escarneixen i anulen a aquest poble, maltractat des de fa segles.

Tot això ens explica l'autora que,  gràcies als seus pares que van decidir que pogués completar la seva educació laica al Liceu Francès de Viena, va poder desenvolupar-se en un ambient menys opressiu que el del seu país natal. Atès que va poder tornar a l'Iran després dels estudis primaris i va poder estudiar Belles Arts i dedicar-se al món del còmic, Marjane ens ofereix en aquest llibre, un treball esplèndid  en el que ens explica la seva història gràficament en dibuixos que tenen una gran força visual, els quals, d'una manera potent, fan que el lector no pugui deixar el relat i es pregunti per què deixar-lo per demà si pots llegir-lo avui?


El dia antes de la felicidad és d'un autor que ja coneixia, del qual m'agrada força la seva prosa. Aquesta novel·la la tenia a la meva llista de lectures pendents, com un títol a llegir per la seva recomanació a la xarxa i que essent com és un relat senzill i curt, dóna molta safisfacció al lector per la peculiar manera d'explicar uns fets cotidians d'un noi orfe que té com a model i amic un porter d'una finca amb una vida molt plena i que li transmet les seves vivències i la seva supervivència dins de la segona guerra mundial. Els fets transcorren a Nàpols, a la dècada del 1950, ciutat ja per ella mateixa força complexa.

Aquests tipus de relats, em recorden també, alguns films francesos que narran la vida cotidiana de persones anònimes i la relació amb el seus conciudatans.

Erri de Luca és un escriptor autodidacta, nascut a Nàpols, l'escola del qual va ser el carrer, i que logra transmetre amb aquesta novel·la de com la gent senzilla va saber rebelar-se contra l'ocupació alemana, i amb la seva delicada prosa, sap remoure l'interior de la persona humana.

La jungla polaca, va ser el primer llibre d'aquest reporter de terres africanes, que el va escriure l'any 1962 entre viatge i viatge.

Ryszard Kapuscinski s'endinsa a la Polònia profunda, on conviu amb camperols i persones nòmades que intenten sobreviure de poble en poble, buscant la manera de trobar feines per posar-se un tros de pa a la boca, després també de la segona guerra mundial, en un país desfet, i difícil de tirar endavant.

Cada capítol és un relat que et fa conèixer les entranyes d'un país que també va patir les conseqüències d'haver estat ocupat al llarg de la seva història, per diverses dictadures europees de tots colors, i que el poble ha estat assumint fins a les darreries del segle XX.

Els textos i reportatges de Kapuscinski han donat la volta al món per la seva narrativa erudita i implicació en fets viscuts. Darrerament aquestes experiències suposadament viscudes en primera persona, han generat dubtes, però en el meu cas, certs o no, han estat font de coneixement sobre els temes dels països que ha tret a la llum, sobre tot els africans.

Els personatges d'aquests tres llibres, com he dit al principi, et mostren des de diversos àmbits, la força que tenim els humans per adaptar-nos a les situacions imprevistes que en la vida et pots trobar.

Són una immersió en un bany de sensacions, algunes de les quals, no voldriem per a ningú.

*** 


dijous, 25 de febrer del 2010

Defectes i contradiccions

El motiu d'haver començat a fer de blogaire, va ser la inspiració que em va proporcionar la lectura del llibre de Ryszard Kapuscinski, "Viatges amb Heròdot", en un petit hotelet del Pallars Sobirà, tal com ho comento en la presentació del meu blog, enguany farà dos anys.

Amb sorpresa, llegeixo un article en el Diari Avui del dilluns dia 22, sobre la polèmica d'una biografia de Kapuscinski que sortirà a la llum a les primeries del mes de març a Polònia, escrita pel periodista Artur Domolawski, amic i deixeble de l'autor també d' "Èben", mort l'any 2007, que va ser considerat un dels millors periodistes del segle XX.

Sempre m'ha agradat el periodisme d'investigació, considero que per mitjà de la gent que ho ha exercit, s'han descobert moltes accions clandestines a nivell social i polític. També admiro als periodistes que han fet de corresponsals i han pogut anar-nos informant d'esdeveniments que succeeixen a diverses parts del nostre món. Ara bé, no sé fins a quin punt hi entra l'abús de confiança d'un amic que logra entrar en els arxius familiars, per esbrinar intimitats per desprès difondre-les sense el permís pertinent, en benefici propi assegurant-se un"best-seller" literari.

És difícil pensar que el Sr. Domolawski, com alumne privilegiat de Kapuscinski, després de tres anys de la seva mort, hagi decidit publicar aquesta biografia sense afany de lucre (això ho dic jo) només per fer una feina seriosa i dismitificar l'home que va ser testimoni de l'enfonsament de les colònies africanes, dels conflictes llatinoamericans, i de la Segona Guerra Mundial, amb els seus defectes i contradiccions. Em pregunto, quin ser humà hi ha que no tingui "defectes ni contradiccions"?.

***

dissabte, 28 de juny del 2008

El meu primer post

Avui dia 28 de juny, vigília de Sant Pere començo aquest blog. M’ha vingut aquesta dèria per culpa de Ryszard Kapuscinski. Després d’haver llegit la seva obra “Èban” recomenada pel Club de lectura generalista de la Biblioteca Jaume Fuster, en el qual fa dos anys que hi participo, em van venir ganes de llegir un altre llibre d’aquest autor “Viatges amb Heròdot”. És una obra de difícil classificació, barreja de reportatge amb l’estudi etnogràfic i antropològic i que configura un recorregut pel temps i la història.

En homenatge a Heròdot, he titulat el blog. Aquest home que es considera el primer historiador de la civilització mediterrània i que es va adonar que l’ home és l’ùnic dipositari de la seva memòria. Va voler anar a cercar-lo per escoltar-lo, recordar i potser apuntar. Així van començar els seus viatges pel món i ens va transmetre els coneixements de la nostra civilització.

La visió que Kapuscinski ens dóna del coneixement de les persones del nostre món, junt amb la visió que dóna d’Heròdot i del seu temps, m’ha motivat a expressar també la visió de les meves vivències per mitjà d’un blog.

La saviesa popular diu que a la vida s’ha de plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre. Això darrer no ho podré fer, però almenys puc escriure un blog.

Cal dir també que la oferta cultural de l’estiu és més baixa, i un pot tenir una mica més de temps per a dedicar-se a aquest tipus d’oci, i també perquè tinc un bon “mestre” que m’ajudarà tècnicament a superar els entrebancs que m’aniré trobant.

D’això n’estic segura.

--------------------

Veig que m'ha succeït
el mateix que als rotlles
que s'enganxen
a causa del desús:
cal desenrotllar la memòria
i ventilar, de tant en tant,
tot el que hi és desat.

Sèneca