PARAULES AL SOL - Maria Antònia Oliver

 Aquesta  novel·la epistolar, l'escriptora que l'any 2016 se li va atorgar el Premi d'Honor de les Lletres catalanes, la va escriure i no la va veure mai publicada fins que els seus hereus van fer-ho l'any 2023. És un recull de cartes que es van intercanviar la parella Jaume Fuster i M.Antònia Oliver, mentre ell feia el servei militar a l'illa de Cabrera on el van traslladar per motius polítics l'any 1968.

Per mitjà d'aquesta correspondència, coneixem temps convulsos de la dictadura, on dos persones molt joves patien les conseqüències de la manca de llibertat i de quan la revolta estudiantil es manifestava a París fruit dels canvis socials que en la resta de països hi donaven suport.

Els que vam viure en aquells anys els canvis que apuntaven, ens sentim a prop de les cartes que hem llegit i ens recorden les inquietuds polítiques i culturals que també molts de nosaltres vam viure aquells anys. 

El "festeig" com en dèiem aleshores, de la M.Antònia i en Jaume a través de l'escriptura, passa per tots els estats d'ànim personals i familiars. La història d'aquests protagonistes, està escrita amb els pseudònims d'Olivia Guillot i Yus Picó. La separació que comporta de dos joves que s'estimen i només es poden veure de tant en tant alguns dies, fa que l'enyorança esdevingui ràbia i desconsol que el lector compren en el context de l'època.

El que fa gaudir de les cartes de la Maria Antònia, és l'escriptura en mallorquí i les paraules que empra per definir les situacions. La vida futura que la parella projecta en aquest intercanvi, és una vida que vol començar del no res i que volen fer-la un al costat de l'altre amb les il·lusions pròpies de dos persones joves que volen obrir-se camí amb una gran estimació.

En els textos de les cartes, tant un com l'altre, ja s'entreveu com començaven a manifestar l'habilitat per escriure i el goig de llegir paraules que han anat desapareixent del nostre lèxic habitual. Només per aquest motiu val la pena d'endinsar-se en unes cartes d'amor en mallorquí-català d'uns futurs i guardonats escriptors del nostre país.

***

Literatura

Joana E. -Maria-Antònia Oliver
Premi Prudenci Bertrana 1991

Aquesta lectura ens ha estat donada per llegir en el Club de Lectura, i avui la he acabat. Lamento no poder assistir el proper dia per fer els comentaris adients, ja que, una vegada més no estaré a Barcelona, aprofitant una escapadeta al país veí del nord.

Comento una mica la meva impressió. No havia llegit a la Maria-Antònia Oliver. És una novel·la melodramàtica que recorda una mica les novel·les de les Germanes Brontë de meitats del segle XIX. M'ha agradat el llenguatge que utilitza amb les paraules mallorquines emprades. El relat és en primera persona, i la protagonista ens explica la seva vida, pensaments, sentiments, com es va comportant a mesura que creix com a persona i va descobrint moltes realitats que l'envolten.

L'escenari s'ubica a Mallorca i relata la societat de primers de segle XX en un ambient provincià, amb alt poder econòmic. Reflexa el començament dels moviments sufragistes de les dones angleses que dona lloc al pensament feminista i esquerrà de la protagonista, influïda per la seva mare des de ben joveneta.

El relat va fluint en una espiral de desgràcies, amors, odis, i disputes familiars per herències. Podem constatar el temps de il·lusions republicanes i arribada de la guerra civil, fins la dictadura.
L'interrogant que manté l'autora des de l'inici, fa que el lector s'interessi doblement per que surti a la llum aquesta incògnita, la qual fins la darrera línia de la pàg. 220 (que és la última), no es descobreix.

Hi ha una colla de personatges interessants, els masovers, el doctor, la dida, els missers, el pastor de les rondalles, la tia, el professor d'anglès, i per descomptat la protagonista i el seu amant.

Darrerament estem acostumats a que tant els escriptors com els guionistes de cinema, juguin amb els lectors i espectadors, amb el temps en que succeixen les coses. Passen del present al passat contínuament. També és un mèrit d'aquesta novel·la, la d'anar explicant-nos la vida de la gent, endavant i endarrera, i això fa que s'hagi d'estar alerta per no deixar cap detall al tinter.

Crec que és mereixedora del Premi que se li va atorgar, per la seva visió de la societat que sempre va per davant de les lleis que imposen els governants.

***