dissabte, 31 de març del 2018

Pasqua de Resurrecció


ANÀSTASI del grec  "aναστασις"  Resurrecció de Crist


La Resurrecció de Crist. 1500. Anònim Rus
Museu de Icones de Recklinghausen. Alemania

L'església d'orient ens ha deixat un llegat iconogràfic de moltes obres bizantines carregades de simbolismes, per transmetre'ns missatges teològics. En tenim moltes representant la Resurreció de Crist amb una gran força espiritual, les quals són conservades en Grans Museus europeus, que els que en som entusiastes, procurem acudir a alguna d'aquestes visites quan en tenim oportunitat.

La Pasqua de Resurrecció, aquesta gran festa cristiana compartida entre tantes nacions europees, ens acosta a les tradicions que suposa la celebració d'aquesta nova vida, la qual ciclícament ens apareix cada primavera.

No deixem de recordar-nos també en aquests dies, de tots els empresonats polítics del nostre país que no podran gaudir amb les seves famílies d'questa Festa tant important. Avui m'ha agradat que el nostre bon amic Lluís Puig, Conseller electe de Cultura a l'exili, compartís a través d'Instagram amb tots nosaltres una fotografia d'una porta guarnida a Bélgica, referent a una Cultura Popular ben viva. Gràcies Lluís. Em permeto reproduir-la per tancar aquest Memorial Pasqual.


BONA PASQUA




***





dijous, 15 de març del 2018

La Llibreria

No m'estranya que la Directora de cinema Isabel Coixet, s'hagués basat en aquesta novel·la per dirigir la pel·lícula del mateix nom. No he vist el film, però si que acabo de llegir aquesta història escrita per Penelope Fitzgerald i és perfectament compatible amb un guió de cinema.

La història ens narra d'una manera tragicòmica, l'aventura d'una dona que vol posar en marxa una Llibreria en un edifici vell i humit d'un poble de la costa est d'Anglaterra, que fins i tot té follets amagats que fan soroll i desorganitzen tot el que poden. Per això he comentat que la trama és perfecte per un guió cinematogràfic.

La versió que he llegit és en llengua castellana, i puc dir que no he trobat tanta màgia literària com els seus crítics han descrit. És una novel·la lineal, amb un argument de crítica de la societat britànica amb personatges singulars, una idiosincràcia que els mateixos britànics sempre n'han fet ressò a través de la seva literatura, teatre i cinema i que en el cas d'aquest llibre, sembla gairebé impossible que siguin esdeveniments de la meitat del segle XX, ja que més aviat ens recorda l'època victoriana de meitats del segle XIX. Podría considerar-se al meu parer, com un llarg conte literari de 180 pàgines.

Precisament els anglesos fan habitualment auto-crítica de l'immobilisme reaccionari de la seva societat, la qual cosa no tots els pobles són capaços de fer, i això és positiu. La novel·la ens presenta la resistència muda d'un poble que d'una manera impacable va acorralant a la protagonista per sabotejar-li el negoci que intenta posar en funcionament. Personatges molt britànics que sota una apariència "polite" van posant traves no massa ortodoxes, a totes les iniciatives d'una dona que intenta sobreviure en un entorn hostil, només pel fet de voler implantar una Llibreria a la població.

El que més m'ha satisfet i crec que és interessant per entendre millor la novel·la, és el postfaci il·lustrat de Terence Dooley marmessor i gendre de l'autora Penelope Fitzgerald, en el qual ens explica didàcticament, de com va influir la seva pròpia vida en la redacció de la novel·la, i els paral·lelismes que suposen algunes situacions i personatges durant l'etapa que l'escriptora va haver de viure vint anys enrera, en un poblet de la costa del comtat de Suffolk.

Sense ser un relat autobiogràfic, el tema que va inspirar a la Penelope en el llibre, és doncs, moltes de les vivències d'aquells anys que va suposar l'allunyament de la capital per experimentar una vida camperola i austera treballant també a temps parcial en una llibreria local per ajudar a la subsistència familiar.

Penelope Fitzgerald nascuda l'any 1916, està considerada com una de les figures més importants de la nova narrativa anglesa, malgrat haver començat a escriure a l'edat de seixanta-un anys.

***