dijous, 29 de juliol del 2010

Tauromàquia- Contes a la vora del foc

Hi havia una vegada... un petit país que ha tingut la gosadia de votar per ILP, l'eliminació d' un espectacle que tenia molts adeptes i detractors. Feia anys que cada diumenge es reunien uns i altres al davant de la única plaça de toros que quedava a la capital, increpant-se mutuament a favor i en contra.

Finalment una associació que es diu "PROU" va aconseguir reunir suficients signatures perquè l'espectacle ancestral fós eliminat.

Un allau visceral de protestes ha sorgit, d'una banda i de l'altra. No sabem, com acabarà el conte, però potser el que pot succeir, és que es revaloritzin les obres d'art que els seus autors van plasmar en el seu moment, ja que contenen imatges que sortosament només les podrem veure en els gravats que ens han deixat com a constatació d'uns fets i d'un treball.




El darrer gravat és la "cogida", i desitgem que cada vegada n'hi hagin menys i també menys víctimes que s'enfrontin als toros i també menys toros disposats a patir.

Vet aqui un gos i vet aqui un gat i el conte ......

***


dimarts, 27 de juliol del 2010

Retrobament amb la Filosofia

Sempre que viatjo, ho he comentat potser alguna vegada, m'enduc una lectura que em faci companyia i que tingui alguna relació amb el lloc que visito o que l'escriptor/a, sigui nascut/da, al país que trepitjaré.

Vaig remenar per la biblioteca de casa, i vaig descobrir "El món de Sofia", la emblemàtica novel·la juvenil sobre la història de la filosofia que es va publicar originariament a Noruega l'any 1991 i que des de aleshores va tenir un èxit aclaparador i es va traduir a uns quarenta-cinc idiomes amb més de tretze milions d'exemplars venuts.

No m'ho vaig pensar dues vegades i vaig posar el llibre a la maleta. El seu autor Jostein Gaarder, nascut a Oslo, el qual va ser molts anys professor de filosofia, va voler mostrar d'una manera didàctica i amena als joves, la història de la filosofia, la qual, recordo que per a molts estudiants era una asignatura que pesava molt a l'hora d'afrontar-s'hi.

He trobat un relat que és força interessant i avançat per l'època que es va escriure. La seva prosa en alguns moments m'ha recordat Murakami, altres Saramago i altres Paul Auster.
Una manera molt original d'explicar la vida i l'obra dels grans pensadors.

Va bé de tant en tant, retrobar-se amb lectures que havíem oblidat que existeixen, ja que en la societat en la qual que estem immersos, sembla que hàgim de llegir sempre els llibres de moda que interessa vendre, o si més no, sentir-nos comentar: encara no has llegit........?

Qui no pot aprofitar-se de tres mil anys d'història,
viurà a les fosques la resta de la seva vida.

Goethe

***

dijous, 15 de juliol del 2010

La màgia de Nequa

Ningú no coneix la història trista de la truja condemnada a la immobilitat eterna de la fusta. Ningú no recorda la fada o el bruixot de les muntanyes que va infligir-li un càstig que no mereix redempció. I, tanmateix, allí la trobareu, fustificada, enmig del prat encatifat de nerets i gencianes. Estira el coll i esguarda cap al cel, esperant potser que algú s'apiadi de l'eterna quietud a que l'han condemnada. Mostra, perfecta, tots els trets de la seva anatomia: les orelles, els ulls, la boca i el morro allargassat de tant que l'estira. Reposa sobre les potes el darrere, amb la robusta còrpora a punt per caminar si fos possible....
Antoni Dalmau

Viatge a Nequa és una porta oberta a la imaginació on la fotografia i la paraula conformen una poesia visual que ens apropa a la natura: els grans paisatges del Pallars i els micro-paisatges que crea el llamp, la pluja, el vent i l'erosió natural del sol en un pla d'alta muntanya, on les bruixes del Pallars celebraven els seus akelarres a l'ombra de la Pica d'Estats....

Així ens descriuen els autors de la publicació que avui us presento, sobre la Vall de Cardós i els seus indrets, la qual ens va ser obsequiada en la nostra recent estada a la Ribera de Cardós, on fa dos anys també varem ser acollits per la família Gabriel, en el seu Hotel, el qual ja en vaig parlar en un apunt, tot just al començar la meva aventura blogaire, i on en aquestes terres vaig tenir la meva primera inspiració.

El llibre es compon de fotografies acompanyades d'aportacions literàries d'escriptors com: Albert Turull, Antón Sala-Cornadó, Antoni Dalmau, Borja Bagunyà, Dolors Bofarull, Dolors Sistac, Ferran Rella, Jean Victorieux, Josep Vallverdú, Maria Enrich, Miguel Pueyo, Miguel Viladegut, Narcís Comadira, Pep Coll, Rafael Jorba, Ramon Sistac, Salvador Rosés, Toni Cortés, Xavier Garcia, i Xavier Ribera, amb colaboracions desinteressades.

El llibre ens recomana iniciar des del quilòmetre zero, el propi viatge a Nequa, i seguint la recomanació, així ho hem fet.

Hem trobat la truja...


.....i el bosc màgic,


també el silenci dels seus prats encatifats de flors i el neret que timidament s'amagava entre el verd de les seves branques


A Nequa , si hi pares l'orella, s'escolten músiques. A punta de dia, en la calma i placidesa del planell, s'hi sent una remor que puja de les valls i que no acabes de desxifrar. De vegades el silenci es trenca i la música que s'escolta pren amb força un caire més místic, potser fins i tot tenebrós. A les acaballes de l'estiu, l'oratge amenaçador ens va fer oir cors celestials entonant un místic "De Profundis".......

(frag. de la introducció del llibre)

***

dijous, 8 de juliol del 2010

Fent pinya

dimecres, 7 de juliol del 2010

Conseqüències dels canvis de temperatura

Els canvis de temperatura de l'interior dels mitjans de transport, oficines públiques, cinemes, teatres, locals de diversió, etc. etc, per fer-nos la vida més còmoda, han aconseguit que la meva pobra gargamella estigui patint unes fortes punxades i m'hagi deixat sense parla. Aquest és el meu suplici que segons els especialistes diuen que els que som de la generació que ens van extirpar les amigdales, no tenim la protecció que la naturalesa ens havia fornit.

Els ciutadans del Nord de la peninsula, tenen la "Semana grande de ....." i jo estic tenint també la meva Setmana gran de visites mèdiques. A més de les visites semestrals programades dels controls habituals, de la vista i altres, he hagut de posar-me en mans dels que en saben més, perquè t'ajudin a arreglar-te els ulls (conjuntivitis), la gargamella (laringitis), la orella (otitis), i a més de no poder parlar..... gens preocupant pels qui m'envolten, però que a mí m'obliga a vegades a fer sonar una campaneta per avisar des de l'altra banda del pis de que el dinar és a taula.

Són divertides les diferents reaccions de la gent quan veuen que no pots parlar. Alguns et parlen fluixet que atesa la dificultat puntual de la meva oïda, haig de fer-ho notar. Altres et diuen amb to de repte: clar, s'ha de vigilar l'aire condicionat, i altres fan cara de pena i t'expliquen les seves vivències dels refredats estiuencs. Un dels metges avui visitats, quan he entrat i li he dit: estic feta "caldo", m'ha respost, fa be de dir-ho, començarem a posar l'olla al foc, sort que encara hi ha qui té humor anglès, per fer-te la vida més agradable.

És per això que amb aquesta incomoditat de dolor constant, i que no puc parlar ni contestar al telèfono, he decidit distreure'm amb el blog, ja que la lectura també molesta als meus pobres ulls.
I desitjo que tot sigui això i no passi d'aquí, esperant que els remeis facin el seu efecte guaridor....

***

diumenge, 4 de juliol del 2010

Missatges encoberts

No sé si a tothom li passa, però a vegades rebo comentaris que no tenen res a veure amb el tema apuntat, sota un anonimat que puc imaginar. No és objectiu del meu blog opinar sobre política, ja que hi ha infinitat de persones que ho fan, i és per això que quan rebo diguem-ne, més que comentari, alguna propaganda política d'una manera encoberta per mitjà de missatge, em quedo una mica astorada.

Trobo que hi ha altres maneres de proyectar-se políticament, que aprofitar-se'n dels blogs que res tenen a veure i que només volen comunicar vivències culturals. Aleshores la única opció és desestimar els missatges. Aleshores penso, perquè ho envien??, amb quina finalitat??

***

dijous, 1 de juliol del 2010

JULIOL

"Groc de lot són les clarianes de gespa;
groc de cinc-en-rama amb la fulla grisa de rou;
groc de sempreviva; els brins de la molsa són grocs;
el blat de coll blau es gronxa, engroguint l'espiga.
Groc verd, el rialler pica-soques ix del bosquet;
esmolada com una falç és la vora entre l'ombra i la llum.
En l'íntim del cor la terra riu, mirant els cels,
pensant en la collita, jo miro i penso en la meva"


L'amor a la vall. George Meredith

***