dissabte, 27 de gener del 2018

Novel·les per entregues

Els que ens ha agradat sempre llegir, busquem en la literatura, saviesa i sentiments perquè ens ajudin a créixer i conèixer situacions personals del ser humà, amb les quals poder descobrir comportaments i maneres d'actuar que ens poden servir en la nostra vida. La lectura ens estructura el pensament i els llibres històrics ens aporten coneixement. En el cas de la novel·la que és un gènere literari força extens, podem trobar una prosa lluïda i ben elaborada, per mitjà de la qual, s'esdevinguin actes extraordinaris, que et facin passar pàgines amb la paciència que requereix una gran expectació.

Vaig tenir una immersió a la lectura des de la infància i recordo a la meva mare quan em comentava les novel·les per entregues que llegia a la seva joventud. Ara hi penso sovint en ella, quan engego el televisor cada dia i no saps quina notícia a nivell polític esdevindrà, talment com si fossin aquelles novel·les per entregues amb les quals els lectors, esperaven sempre el què succeiria l'endemà en les seves pàgines. Ni el millor guionista pot imaginar actualment la successió de fets que cada dia s'esdevenen amb  interrogants, que desde ja fa anys no obtenen resposta, i que ens és difícil de preveure el final, atès que és evident que la realitat supera la ficció.

Les setmanes passen, i constatem que aquesta realitat de la situació política diaria, és com un llibre potser massa gruixut i ens costa digerir-lo. Tenim la sensació d'anar endavant i endarrera sense fi. Els personatges són molt diversos i tant els narradors com els l'escriptors van necessitant molta dosi d'imaginació i anàlisi per descriuren's els fets, la qual cosa moltes vegades les situacions esdevenen inintel·ligibles pels lectors profans en jurisdicció, que no acabem de comprendre.

Penso que aquesta novel·la per entregues serà llarga, molt llarga. A vegades tinc l'esperança que en un tres i no res, hi haurà un canvi inesperat. Hi ha de ser, a la força. Murs més alts han caigut i algú al final lograrà posar el cascabell al gat.



***

dimarts, 23 de gener del 2018

Continents

Un llibre per debatre i  analitzar en un Club de lectura, tal com hem fet darrerament, i que malauradament, per circumstàncies personals no vaig poder assistir a la primera posada en comú.

Personalment no vaig obtenir gaire aclariment amb la presència de l'autor, una setmana més tard,  després d'haver-lo llegit sense poder obtenir la opinió de les companyes, però que a mí no em va deixar satisfeta, reconeixent que és un llibre que vol ser un reflex de la societat en la que vivim.

Hi ha un narrador que esmenta una sèrie de personatges que fugen del seu passat i es van retrobant en ciutats europees i americanes configurant una espècie de triangle de continents.

Les seves històries no se saben amb certesa, només es van intuïnt per les seves actituds i per algunes explicacions i pensaments interiors, com també pel diari d'un dels personatges.

L'autor aprofita les ciutats per les quals circulen aquests personatges, per introduir fets històrics que van succeir en els indrets que esmenta, com el Grunge a Seattle (música esparracada) que va sorgir a la dècada dels 80, i que va comentant al llarg de tota la novel·la, al·ludint aquells músics que van malograr la seva vida amb l'adicció als estupefaents. A mesura que els llocs geogràfics van canviant a remolc dels seus protagonistes, fa esment a cada lloc de personatges també històrics, com poetes, escriptors o pintors que van protagonitzar moviments artístics en el seu dia, i que sota el meu punt de vista entren una mica amb calçador dins la trama novelística.

Dic trama, però, la novel·la està pensada per voler ser com una espècie de thriller, enllaçant personatges que van fugint d'un lloc a l'altre, per voler anar passant, diuen, desapercebuts, i vivint sense ordre ni concert, intentant trobar un lloc a la societat.

És sorprenent l'epíleg. Sembla quel narrador li vulgui retreure a l'autor, del per què ha volgut acabar amb un final com el que ha considerat. M'ha recordat aquesta obra la dramatúrgia ionesca, imitant una mica el teatre de l'absurd, i que l'espectador es faci la seva pròpia conclusió.

He trobat que és un llibre massa ambiciós, atès que no arriba a les 200 pàgines, i ha volgut carregar amb infinitat de cites històriques, personatges literaris, moviments musicals, ubicacions geogràfiques de carrers i indrets dins les ciutats, i amb un fil conductor de desconcert, que arriba a ser tant barroc que el lector ha de respirar fons al final de la lectura.

***


dijous, 18 de gener del 2018

Tornem a caminar.......

Amb una sabata i una espardenya ha començat a caminar la nostra màxima Institució Parlamentària, després d'un interval massa llarg de paralització obligada, per circumstàncies no desitjades.

S'hi torna a mig gas, coneixedors d'una etapa que es preveu feixuga i sabent que s'haurà de lluitar amb filibusterismes opositors de tota mena i amb l'espasa de Damocles al damunt, per anar tallant totes les iniciatives i propostes d'intents d'una aparent normalitat que no serà fàcil d'assolir.

Un periode que ha estat com unes vacances escolars, amb la diferència de que no hi ha hagut temps de relax, esperant que nous mestres ens marquéssin els camins a seguir. La incògnita és quí serà el Director que dirigirà les nostres passes. Els candidats estàn mancats de llibertat per exercir aquestes funcions i costarà Déu i ajuda treure'ls d'aquest atzucac que entre tots els hem portat.

Temps durs ens esperen però no defallirem en els reptes. Som una societat que ha demostrat suficient maduresa per ressorgir una vegada més de les cendres i confiem en una nova generació ben preparada per aquest afer. Trigarem potser més temps del que voldríem, però al final assolirem els nostres desitjos de veritable democràcia i llibertat pel nostre poble.

Al llarg de la història portem la Renaixença en el nostre ADN per seguir treballant pels nostres objectius col·lectius. Mai ens ha estat regalat res. De les pedres en fem pans i continuarem a l'obrador dia rera dia fins aconseguir un millor futur pels nostres descendents.



***