divendres, 25 de febrer del 2011

La por ha canviat de bàndol


La por ha canviat de bàndol, això ha comentat avui Anwar Zibaoui, expert en assumptes àrabs i mediterranis, en l'entrevista que en Josep Cuni li ha fet a Matins de TV3.

M'ha semblat força interessant i poso aquí l'enllac directe per si algú tè interès en conèixer l'anàlisi que fa d'aquestes revoltes que estem vivint en el Nord d'Àfrica.

 http://www.tv3.cat/videos/3392510/Catalunya-pot-jugar-un-paper-important-en-el-futur-del-nord-de-lAfrica


Al meu parer, vivim altra vegada un Maig-68 en el que els joves universitaris francesos es van revoltar per canviar la vella societat, aconseguir millores socials, educatives i més llibertat. Després de 43 anys, les revoltes han passat als països àrabs, cansats de dictadures i corrupcions i es van extenent com una taca d'oli. Com acabaràn? De moment amb moltes vides lliurades per aquests ideals. Tant de bo s'aconsegueixin aquests canvis.

***

dissabte, 19 de febrer del 2011

Acte d'Homenatge a Barcelona


Una hora abans ens havíem trobat amb les amigues, per pendre un cafè mentres esperàvem entrar a la sala on es feia l'homenatge. Xerrant, xerrant, quan ens varem adonar la cua anava fent giragonses a l'estil del control de seguretat dels aeroports.

Al posar-nos a la fila, les noies que feien el que podien per organitzar la gentada, ens diuen amb consternació que ja la sala esta plena i que nosaltres som les primeres que havíem de veure l'acte per mitjà d'una pantalla gran a una sala anexa i ens dóna un número com si fós al torn del super. Amb resignació decidim quedar-nos a la cua i esperar. Quan comença la bellugada per entrar, un cert descontrol s'organitza al davant nostre i un grup de persones desapareix per una entrada lateral. Aprofito l'ocasió i, ràpidament faig servir el cervell i les cames i arrossego a les amigues just a l'entrada de l'auditori i ens trobem ubicades a dins, gràcies a la bona voluntat d'una organitzadora, la qual ens diu que ens podem posar a un lateral compartint espai en uns seients de la premsa gràfica. Quina sort!!!!!!

Des d'aquesta posició lateral de privilegi, assistim en primera fila a l'acte d'homenatge d'aquest gran escriptor que ens va deixar l'any passat a l'edat de 87 anys.

Diverses personalitats del món de la cultura i de persones anònimes dels Clubs de lectura de Biblioteques municipals, van anar desfilant i llegint fragments de textos deixats en llegat per aquest home que va rebre el premi Nobel del 1998, i un fragment del discurs del qual, també ens va ser llegit amb força emotivitat.

La compareixença esperada va ser la de la seva vídua Sra. Pilar del Rio, traductora també de la seva obra al castellà, que va posar de manifest la personalitat i la creativitat d'un home de vida senzilla, i que com d'altres el seu record quedarà en tota la seva obra narrativa i en una persona que sabia dir NO quan corresponia. Em va agradar especialment un comentari que va fer sobre llibres, més o menys així: "S'ha de pensar que dins dels llibres hi ha persones, s'ha de passar la mà per damunt de les portades i per les pàgines escrites, i així acaronant-les, recordar-les amb estimació".

Per voluntat expresa de la senyora del Rio, el punt i final el va posar el cantautor Paco Ibáñez, un gran amic, el qual amb la seva inseparable guitarra, i el seu carisma habitual, ens va obsequiar amb una selecció de les seves cançons, en castellà, euskera, francès i català i va acabar amb una de les preferides de l'escriptor, Grândola, Vila Morena, símbol de la Revolució dels Clavells de 1974, que va ser corejada per tots els assistents i amb força emoció.




No recordava un acte d'aquestes característiques emotives, des dels temps de la dictadura amb els concerts als quals assistíem de la lluita clandestina.

***

divendres, 18 de febrer del 2011

dimecres, 16 de febrer del 2011

Qui plora la meva mort?

    Qui plora la meva mort? Estúpids germans pels jardins i les cuines fumoses, i pels carrers, íntims com una cambra, lamenten en veu alta el meu traspàs.
Qui plora la meva mort?
Hi havia cinc arbres al meu jardí;
ara tots cinc han tret florida,
al.leluia!

Ploreu per vosaltres, 
odiosos germans
que resteu esperant el vostre torn.
La Dama és amable i sol.lícita
i acull com una dona acull el nou amant.

Miquel Martí i Pol

    ***
    Ens arriba la notícia. Als 53 anys era massa jove per morir. Avui ha mort a Singapur en plena feina i lluny del seu país. Recordo quan el "Racó de Can Faves"  encara les estrelles Michelin no havíen arribat a aquest restaurant que ja era un lloc de referència de la nova cuina catalana. Llavors erem una colla de joves amics interessats en aquestes noves cuines,  quan a França es parlava del gran renovador de la cuina francesa Paul Bocuse. 
     
    Que descansi en Pau! 
    ***

dilluns, 14 de febrer del 2011

Salta, salta miralta....

Torna a ser actualitat. Això és el que vol aquest nostrat amb barretina. Avui he descobert a Google que tè una web i a més demana subvenció per posar la barretina al cap de Mourinho. Se li acumulen les multes, però ell segueix i segueix saltant. També he descobert que existeix  El complex d'Herostrat,  
ves per on, aconsegueix també que ens culturitzem amb les seves excentricitats.

No sé que pensar, no fa mal a ningú malgrat que sigui "politicament incorrecte" i ho salta tot, lleis, barreres, seguretat, etc.....i té un gran enginy. La seva rauxa desperta somriures i també té força detractors amb comentaris de tota mena. Aconsegueix que en parlem. No volia fer-ho, però al cap i a la fi, és un personatge força conegut i malgrat que reconec que té el cap en un altra galaxia, em diverteix. I a més sempre surt quan no te l'esperes. Ai las!


***

dilluns, 7 de febrer del 2011

Professions simultànies?

Hi ha una pregunta que està a l'aire de si els presentadors d'informatius que fan anuncis degraden la professió. Ja fa temps que és habitual veure aquests professionals anunciant productes comercials i sembla que aquestes pràctiques són contraries als codis deontològics d'aquest col·lectiu. Sembla ser que fa pocs dies l'Associació de Premsa de Madrid va convocar una sessió de treball sobre aquesta qüestió. Com sempre hi ha molts diners pel mig i és difícil no caure en aquesta temptació.  És preocupant també que les quatre televisions privades d'abast estatal, introdueixen patrocinis dins dels espais informatius, i no sempre eviten una certa confusió.

Recordo que fa un temps, altres professionals de l'èlit exportista, també anunciaven a la televisió, productes comercials i en aquell cas, dirigits al menuts, com podien ser, postres làctics i galetes amb nom de reialesa, i els protagonistes eren els ídols d'aquests nens, els quals feien veure que berenaven amb molt delit aquells preparats. Ignoro si hi va haver alguna regulació, però actualment no he tornat a veure'n cap més.

Penso que aquests professionals, ja són força privilegiats en poder viure de la seva feina folgadament, sense treure cap mèrit dels esforços que han hagut de fer per arribar allà on són, que, a més els ofereixin aquests sobresous tan espectaculars com el dret d'imatge. Hi ha molts joves preparant-se per models publicitaris, que casting darrera casting busquen la seva oportunitat. Com sempre el repartiment de la riquesa encara no està solucionat.

***

dimecres, 2 de febrer del 2011

Faraons

Keops, fill de Janum, el diví, el temible, va seure al seu tron daurat, situat al balcó de l'alcova que dominava els jardins exuberants del seu palau, el paradís etern de Memfis, amb les columnes blanques, rodejat d'un grup de parents pròxims, entre els quals hi havia els seus fills. La vora daurada de la seva túnica de seda lluïa sota els rajos d'un sol que declinava. Reposava tranquil i serè, recolzant l'esquena en un  coixí de plomes d'estruç i el colze en un coixí brodat en seda. La seva grandesa es posava de manifest en el seu front altiu, en la seva mirada excelsa i el seu nas ben format; i la seva força extraordinària s'endevinava en el seu pit ampla i en els seus braços musculosos. Tota la seva persona inspirava la reverència deguda aun home de quaranta anys, envoltat de l'halo de glòria dels faraons..........

...Senyor, hi ha dues classes de traballadors: els presoners i els nadius. Els primers no saben el que fan, van i vénen incansablement, com un  bou que roda al voltant de la sènia, i si no fóra per la duresa de les vares i per la vigilància a que els sotmet l'exèrcit, no em podríem treure res de profit. Tocant al segon grup, el dels egipcis, la majoria són de l'Alt Egipte, gent honrada i orgullosa, homes justos i creients. Suporten admirablement els pitjors turments i mostren una paciència enorme davant l'adversitat.....

...La cara del faraó posava de manifest la seva satisfacció. Es va aixecar del tron, ....i va caminar lentament cap a la balconada. En arribar al costat que mirava al sud, va deixar que la seva mirada es perdes en la llunyania, en direcció a aquell turó immortal al cim del qual es movien les llargues corrues de treballadors. En va observar l'aspecte.... quina noblesa, quina glòria! Era necessari que milions d'ànimes nobles sofriren per la seva glòria? Era necessari que l'únic objectiu d'quell noble poble fóra la felicitat del faraó?....

...Qui ha de donar la seva vida per qui: el poble pel faraó o el faraó pel seu poble?

 Tots callaren desconcertats, llevat del general Arbó, que va fer el cor fort i va dir, amb la seva veu potent:

-Tots nosaltres: poble, generals, sacerdots, donaríem les nostres vides pel faraó! 

Del relat: La maledicció de Ra
Naguib Mahfuz

***

El faraó Keops de la quarta dinastia, va reinar 23 anys i el faraó Hosni Mubarak del segle XXI de la nostra era, ja fa tres décades que s'aferra al vaixell que està fent aigües.

El poble no el vol, però el poder és una droga difícil d'abandonar. També haurem d'acabar amb la pregunta: Quí ha de donar la seva vida per quí?...  Però la resposta serà afortunadament una altra, malgrat que alguns ja han deixat la vida per aconseguir la llibertat d'aquest poble.  


***

***