dimecres, 28 d’abril del 2021

Coincidències possibles



"Sovint he sentit explicar una cosa i dir: "No es possible", per descobrir menys d'un any després que en algun lloc havia passat de debò"

ISRAEL BASHEVIS SINGER 

(escriptor polonès-americà de llengua ídix (1893-1944)


Amb aquesta cita comença el llibre d'Erri De Luca titulat IMPOSSIBLE. Aquesta novel·la defineix una vegada més la personalitat del seu autor novament fent un cant a la llibertat .

Erri De Luca sempre ha estat un escriptor de gran qualitat literaria,  ja son uns quants llibres els que he llegit i vaig constatant que és un home fidel als seus principis de compromís polític, i fent un cant sempre a la natura i a la llibertat.

En aquesta obra, l'autor ens vol fer veure com en un moment, la vida et pot canviar fent que allò impossible esdevingui realitat. La història comença quan un home en solitari surt a la muntanya, la qual cosa fa sovint, per sentir la immensitat de la natura, quan se n'adona que una persona l'avança en el camí i desapareix en un accident. Quan avisa a emergències és acusat d'homicidi atès que descobreixen que el difunt era un antic company de lluita revolucionària.

Tot el relat es basa en diversos dies d'interrogatori de preguntes i respostes per part del fiscal i de l'imputat, que ens mostra l'enfrontament de dos punts de vista: el d'un home de lleis que parla en nom de l'Estat i el d'un home que té les seves pròpies lleis de la natura. Un diàleg interessant que fa impossible evidenciar una trobada premeditada per perpetrar un accident a la muntanya.

Per suavitzar aquest tema tant punyent de sondeig per esbrinar la veritat, els capítols es van combinant en cartes que el protagonista va enviant a la seva estimada desde la presó. Amb aquestes cartes el lector recupera l'alè de la tensió que li va produint aquest interrogatori que sembla no tenir fi.

Una novel·la que l'autor continua parlant dels seus grans temes, natura, llibertat, amor i compromís social.

Amb una excelent prosa traduïda al català per l'Albert Pejó, el qual fa sis o set anys ja li vaig agrair que em regalés un llibre d'aquest escriptor, i ara novament li desitjo que segueixi, amb aquesta tasca tant interessant de traduir-nos aquestes joies literàries.

***


divendres, 23 d’abril del 2021

Oda a Sant Jordi

 


Sant Jordi et transporta a uns records vius com:

la il·lusió de la primera rosa,
la primera passejada de primavera d'un infant dins un cotxet,
el verd de les fulles tendres dels plàtans de la Rambla,
l'entusiasme col·lectiu dels preparatius per fornir aparadors, d'un dia molt especial,
les roses obsequiades pels companys de feina, i de la persona estimada,
les dedicatòries personals en els llibres de regal,
un dia feiner amb apariència festiva, 
piuladissa de falciots,
olor de flors de primavera, i de xocolata amb melindros,


i ... l'alegria immensa d'un dia carregat de simbolismes, que any rera any l'esperem amb anhel, desitjant que el sol llueixi damunt nostre, per deleitar-nos amb la seva escalfor en aquest 23 d'abril.



FELIÇ DIADA




***


dilluns, 19 d’abril del 2021

Oasi inexplorat?

 Tothom crèiem ingenuament en l'oasi català durant la transició espanyola després de la dictadura franquista, fins que agosarats periodistes i escriptors, han anat estirant fils d'un poder soterrat, els quals, amb el temps, han anat sortint a la llum per mitjà de recerques puntuals de personatges que sabien moure aquests fils del poder. Un d'aquests escriptors ha estat en Jordi Amat amb el seu llibre :


El peculiar personatge protagonista d'aquesta biografia, Alfons Quintà, malgrat sembli un individu sortit d'alguna història de crònica negra, va ser en aquells anys, un important periodista que va saber persuadir al món polític i social, a través de tràfic d'influències, conreades de ben jove acompanyant al seu pare que va ser xofer de l'escriptor empordanès Josep Pla.

La seva trajectòria ha estat molt ben documentada i explicada en aquest llibre que Jordi Amat ha dedicat força temps a esbrinar totes les misèries soterrades de la política d'uns anys que, com he dit, imaginàvem com una bassa d'oli, les quals potser ens han sorprès, malgrat que ja coneixíem algunes de les anormalitats extravagants en quan a la personalitat d'aquest periodista-advocat, doncs havien anat trascendint publicament, fins arribar a l'assessinat que va perpetrar a la seva ex-dona i el seu suicidi posterior, i que va torbar l'opinió de les persones que en certa manera el coneixíem.

A través del llibre, Jordi Amat ens ha presentat un personatge inquietant ja des de ben jove, i amb actituds anòmales envers la gent que l'envoltava. Persona intel·ligent i seductora que va arribar lluny i va desenvolupar càrrecs importants dins el Govern català del moment. A més, val la pena la lectura del llibre per constatar els afers polítics que s'esdevenien durant la Transició a Catalunya, i la influència que mantenien periodistes a través de la premsa, industrials del poder financer espanyol, partits polítics i per descomptat l'afer Banca Catalana.

Hem d'agrair aquest treball d'investigació per treure'n les oportunes conclusions i per dissipar moltes ombres d'uns anys que ens han precedit, de foscor informativa.

***


dissabte, 10 d’abril del 2021

Confiant en la recuperació dels nostres vincles


Ens ha tocat viure una etapa d'espera constant mai prevista en la nostra societat en la que crèiem estar per damunt del bé i del mal. Els mesos van passant i aquesta espera es fa feixuga, malgrat que reviu l'esperança de la vaccinació de grup, i confiem que ens farà en breu tornar a veure la llum que restava apagada, i ara sembla que comença a fer pampallugues positives. 

Aquests mesos sense contactes personals, han servit per reflexionar i analitzar els nostres vincles amb la societat i de com ens és de necessari recuperar aquests lligams ara allunyats del nostre dia a dia. Tornar a recuperar aquelles converses entre amics i debatre qualsevol tema, és el que més trobem a faltar dins d'aquesta pandèmia.

He pensat molt amb els exiliats, que han deixat tots els seus vincles lluny, i amb la incertesa,  sense calendari, de quan podran tornar al lloc dels seus orígens, refer la vida i restablir tot el que ha estat truncat d'un dia per l'altre.

Interessant ha estat llegir la publicació de l'intercanvi de cartes entre l'Anna Murià i Mercè Rodoreda, durant l'exili que van patir aquestes dues intel·lectuals catalanes després de la Guerra Civil (1939-1956) . Dones que van deixar familia, marit i  fill (en el cas de la Mercè Rodoreda). Un exili dur, marcat per la fugida d'una guerra civil i sense voler, anar a raure al mig d'una Guerra Mundial. 

La trajectòria d'aquest recull de cartes intercanviades, ens l'explica en el pròleg la Blanca Llum Vidal i la Maria Bohigas, sempre a l'aguait d'oferir literatura interessant a la vegada que històrica, per ajudar als lectors a entendre episodis d'una realitat molt crua de la gent molt propera, que va haver de prendre decisions personals i patir en la seva persona tota mena de penúries.

L'any 1985 l'Anna Murià amb més de 80 anys, va ser entrevistada a Terrassa per Mari Chordà i Isabel Segura, en el seu domicili on va viure després de la seva tornada de l'exili, i el resum de la entrevista també està publicada en aquest volum, on explica la seva amistad amb la Mercè i el camí recorregut en el seu periple d'exiliada.

Una part també important del llibre és en el capítol final, on l'any 2016, Margarida Puig, la nora de Mercè Rodoreda, explica la seva relació amb la mare del seu marit, arran de la visita en una clínica de Girona l'any 1983, on la Mercè va estar ingressada afectada per un càncer de fetge terminal. Amb molta cura ens dóna a conèixer de primera mà, el caràcter i maneres d'una dona que és un referent internacional de la literatura catalana contemporània.

***