diumenge, 22 de febrer del 2015

Una època i un temps

Una visita al Museu del Cau Ferrat de Sitges, després de la seva remodelació ha estat la destinació d'un dissabte plujós de febrer, però que l'aigua ens va respectar fins a l'hora de tornada ja que ens va acomiadar amb una tempesta amb llamps i trons que no va estar gens malament.

Feia anys i panys que el varem visitar i com era d'esperar els canvis són evidents. Ara es comunica el Museu de Maricel amb el Cau Ferrat, i l'organització museística és interessant.

No havia mai fet la visita amb guia, i la veritat, és que a vegades agrada que et facin descobrir detalls que potser a un mateix li passen desapercebuts. Recordo un Cau Ferrat una mica fosc i no massa polit, i en canvi ara veus les coleccions netes i organitzades. Penso que un llegat d'aquesta mena val la pena de conservar-lo, ja que hi han peces com les de forja que els artesans del ferro ja no tornaran a modelar.

El guia ens va comentar que les dues pintures del Greco que Rusiñol va fer seves, li van costar unes 1500 pessetes de l'època i que va organitzar una processó des de l'estació del tren fins al Cau, que va ser l'origen de les Festes Modernistes que li agradava presidir. En aquella època El Greco encara no era considerat com un pintor de nom però el nostre compatriota n'era un entusiasta de la seva pintura, per això va assolir alguna de les seves influències cromàtiques com la flassada de la pintura titulada la Morfinòmana que es va inspirar amb la tùnica de l'obra del pintor de Creta, de la imatge de Sant Pere que havia adquirit.
La morfinòmana


Les llàgrimes de Sant Pere














Poca cosa més puc comentar de nou d'aquest indret que no digui ja la Viquipèdia i que enllaço un parell de vegades. Crec que val la pena anar visitant els llocs que han tingut a veure amb els corrents innovadors europeus, els quals Catalunya ha estat sempre pionera, i engrescada en adquirir aquests coneixements intel·lectuals que han anat configurant la nostra idiosincràcia. No hem d'oblidar a aquesta gent que ens han precedit i que han deixat constància d'una època que cal recordar.


***

Després de visitar aquest lloc tant ple d'objectes de coleccions personals, vaig pensar amb els fòtils que acumulem en les nostres respectives vivendes, que es van aplegant a través dels temps. Algunes coses te les estimes per provenir d'herències familiars i d'altres que et recorden moments i llocs on han estat adquirides. Bé tot és molt subjectiu i val més no pensar amb el seu destí definitiu.....

diumenge, 8 de febrer del 2015

Segles d'ambaixadors

M'ha agradat l'article d'opinió que l'historiador J.M.Solé i Sabaté publica a EL PUNT AVUI d'avui diumenge, sobre l'origen de les ambaixades catalanes Mediterrània enllà, ja abans que Castella arribés a Granada. Animo a que li doneu un "cop d'ull" aquí, ja que a vegades oblidem la història i agraïm que hi hagi persones com J.M.Solé que ens la vagi recordant.

Ara els Reis Mags ens queden molt lluny i ja no ens creiem les meravelles que aquests ens prometien disfressats de governs espanyols ineptes i que només saben protegir els seus propis interessos a l'exterior, oblidant que en el seu propi país hi ha ciutadans de cultures diferenciades, i que volen que els seus drets també siguin representats al món per mitjà de les seves pròpies ambaixades.

Acaba l'article al·ludint la inoperància de les ambaixades espanyoles al món, que qualsevol persona que per desgràcia ha hagut de dirigir-s'hi per algún problema relacionat en la seva estada a fora del seu país, només ha trobat que entrebancs i bel·ligerància. Puc donar fe de l'experiència que varem tenir a Croàcia en un viatge turístic, arran d'un robatori de bossa d'unes companyes i que incloía el passaport i altres pertinences personals. El "via crucis" que van patir arran d'aquesta inoperància de la l'ambaixada espanyola a Zagreb, ho recordarem sempre tot el grup el qual va haver d'estar tot un dia pendent d'un personal poc resolutiu.

Per tant, l'anunci d'obertura de més delegacions catalanes a l'exterior en un futur, és una bona notícia. Com diu l'historiador, el somni de Jerusalem encara no s'ha oblidat i continua vigent, el qual hem de continuar mantenint ben viu per començar el nou Estat que tots volem, obviant i superant els obstacles que per descomptat el govern espanyol ens anirà posant.

***


dimarts, 3 de febrer del 2015

Puzzle literari

Vaig quedar perplexa al començar aquesta novel·la atès que em va desconcertar al veure que res entenia.

No en va, en el Club de Lectura ens van demanar un vot de confiança, i que no "tiressim la tovallola" a la primera de canvi, la qual cosa ha fet que com a bona minyona em mantingués fidel a les seves pàgines. Per tant, agraeixo la recomanació, ja que malgrat que al principi em va suposar un esforç de comprensió, de mica en mica, vaig entrar en el giravolt d'escenes i vaig anar component el puzzle que ens ha ofert l'escriptor i penetrar en aquest joc literari que és un repte per alertar les neurones que cada vegada tenim més adormides.

Intentaré poder donar com sempre una opinió subjectiva i expressar el que he viscut a través de les reflexions que l'autor ens ha volgut transmetre, que a més de seguir un habitual fil conductor argumental, i amparat per la ficció, fa ressò de pràctiques freqüents poc ortodoxes del món editorial.

La novel·la de Llort juga amb molts personatges. Està estructurada inteligentment d'una manera molt peculiar. Històries dins d'una novel·la, però les històries segueixen intermitents entre capítols, i no tenen res a veure amb uns diàlegs que són el pal de paller de l'argument, els quals es basen en el fet d'escriure, i de crítiques al voltant d'aquest món tant complexe de la literatura. Ens fa descobrir les maniobres dels editors sense escrúpols que volen conservar als escriptors pels seus interessos econòmics, i que fan mans i mànigues perquè aconsegueixin premis, encara que siguin menors, perquè agafin nom i així aquests impulsors es poden lucrar amb les seves obres.

Les històries alienes que apareixen enmig de l'argument troncal, per mi han estat una manera de rebaixar la rigidesa crítica d'aquest món de la literatura que exposa amb molta certesa, al mateix temps que són històries puntuals que podrien debatre's i extreure'n moltes reflexions.

També juga amb algunes notes a peu de pàgina. Una de les que he trobat d'una gran genialitat, és la que compara els autors amb la fruita i ens diu:

Els autors sou com la fruita: agradable a qualsevol hora tot i que molta gent la limita a moments concrets del dia i n'hi ha que no en volen mai. Podeu ser refrescants, dolços, àcids, sucosos, exòtics, insípids, agres, carnosos, amb punxes, peluts, amb la pell gruixuda o prima, amb molles o poques llavors, accesibles o complicats, imaginatius i sorprenents, durs i estellosos, voluminosos com una síndria o esquifits com un nabiu, individuals com una poma, però vivint en l'arbre comú, o en parella, com les cireres i també en colla generacional, com el raïm i els plàtans; n'hi ha de verds, de madurs, de podrits.....i segueix una mica més.

Resumint, és una novel·la on es reflexiona, i es critica sobre el fet d'escriure i el món editorial, entre altres temes, i acabes podent finalitzar la confecció del puzzle, quan s'ha llegit amb una disposició diferent a les obres les quals estem avesats. Per descomptat que la prosa és excel·lent malgrat que és obvi que aquest autor no ha guanyat mai cap premi literari. És allò que diem de "si hom diu les veritats perd les amistats"

***

Llort: "Escric quan vull i sobre el que vull, per això gaudeixo construint estructures, treballant els diàlegs, reescrivint cada frase fins que em funciona com vull, sense tòpics, anant més enllà de l'acció que cal descriure. I jugant amb els personatges...."


diumenge, 1 de febrer del 2015

Any internacional de la Llum

La Unesco ha declarat enguany l'Any internacional de la Llum i les tecnologies basades en la Llum, per fomentar debats a l'entorn dels reptes mundials pel que fa a les tecnologies, l'educació, les comunicacions i la salut. Per col·laborar en aquesta iniciativa, l'Agencia catalana de la Joventut, ha creat programes educatius per totes les edats a escoles, i Instituts perquè els joves puguin gaudir de propostes innovadores i diferents.

Aprofitant les festes d'hivern a Barcelona, llegeixo a la revista PRESÈNCIA que la ciutat per fer-ne ressó i afegir-se a aquestes iniciatives, amb el logo de "Barcelona es desperta de la foscor " ha projectat en el festival Llum BCN que fusiona llum i arquitectura, el qual ja farà quatre anys que se celebra, la iluminació de vint edificis emblemàtics que transformaran la fisonomia de les seves façanes i així donar un nou sentit a la intimitat dels racons del cor de Ciutat vella. Sembla que volen fer coincidir les festes de Santa Eulàlia que tindran lloc els dies 6, 7 i 8 i 12 de febrer amb aquest esdeveniment.  Hi hauran diverses propostes entre elles tres itineraris a seguir: Mar, Catedral i Rambla.

De manera extraordinària la cultura popular omplirà una vegada més el centre de la Ciutat amb tota mena de Gegants, cercaviles, bestiari, correfocs, castellers, etc.  i amb la participació de Manresa com a ciutat convidada. Hi hauran gran nombre d'exposicions en els museus que obriran portes, s'oferiran representacions, conferències, trobades artesanals i altres activitats per a totes les edats.

Els barcelonins cada vegada tenim més ofertes lucratives, malgrat que l'allau de visitants no ens permetin gaudir-ne amb comoditat. Des dels Jocs Olímpics, sembla que estem destinats a morir d'èxit organitzatiu d'efervescències festives.

***