dilluns, 25 d’abril del 2011

Química, física i matemàtiques

Recupero aquestes paraules de la nostra amiga andalusa, les quals va utilitzar amb encert, quan ens va explicar la seva ruptura matrimonial.

Ella ja no hi és entre nosaltres, però les he recordat després d'haver viscut la diada de Sant Jordi i m'han servit per fer la meva pròpia analisi d'aquest dia.

La Química va començar els dies previs a la Festa amb la seducció per part dels mitjans, amb entrevistes i seguiments als escriptors, les editorials oferint-nos tots els Premis literaris de l'any. A la premsa, portades i més portades de llibres per reclamar la nostra atenció. Tothom recomana. Una vegada seduïts, arriba el dia 23.

La Física el dia 23, Sant Jordi. Els llibres al nostre abast, els podem tocar i remenar. Escriptors esperant presencialment als seus lectors a les parades per oferir les seves signatures. Ens empentem uns als altres per arribar als nostres destins. Cursa d'obstacles arreu.

I finalment les matemàtiques una vegada acabada la Festa. "Que si s'han venut tant o més llibres que l'any passat". "Que si s'han fet tants diners de calaix". "Que si han sobrat roses , etc. etc.".... "Que si la crisi no ha permès gaires disbauxes, etc. etc..."

En resum, el que interessa és que tothom estigui content i satisfet amb les seves adquisicions, i els editors hagin complert els seus objectius. Ja tenim una mica més de literatura per uns quants mesos. El cicle tornarà d'aquí a 345 dies.

Les roses però, són més efímeres.


***

divendres, 22 d’abril del 2011

Bona Diada de Sant Jordi i Pasqua Florida

Sant Jordi!




Felicitem-nos!









***

dimecres, 13 d’abril del 2011

Anàlisi lectora

Una vegada més la trobada s'ha produït per analitzar la lectura que aquest mes ens ha estat suggerida.

L'anàlisi ha estat profunda i intensa, i amb un bon gust de boca al marxar. No ha estat fàcil però les coincidències han superat el previst. Sóm gent molt diferent però l'interès comú és ben notable. Fins i tot el company vingut de terres africanes i amb força dificultat pel nostre idioma, és capaç de transmetre les seves opinions força reexides.

En Jordi Coca ens ha portat de corcoll amb la seva novel·la. Ignorem si el seu coneixement de la idiosincràcia escandinava és real o si ha volgut recrear els tòpics establerts. Ens parla sobre la malaltia, la mort, el sexe, la sol·litud i el paisatge dins l'escenari al bell mig d'una ílla de Suècia, connectada per carretera amb el continent, amb uns personatges força peculiars i amb un final de novel·la negra.

La protagonista ens la presenta amb els ulls d'un narrador, que, amb visió mediterrània, potser manipula al lector amb una sentència que analitzant-la potser no s'adapta ben bé a la realitat.

És una narració freda i difícil de païr, i amb necessitats de fer-ne forum al cent per cent. Em recorda, els films de l' Ingmar Bergman, el qual també és esmentat en el llibre.

Amb delit esperem la propera experiència lectora.

***

dilluns, 4 d’abril del 2011

Vigílies de la consulta per a la Independència de Catalunya



Visitant l'espai recentment inaugurat del Turó de la Rovira, sobre la memòria històrica de la ciutat


Ocupació de Barcelona. Acabament de la guerra a Catalunya, 1939

L'enorme superioritat en material de guerra de què disposava el general Franco, amb l'ajut decisiu de les tropes colonials del Marroc, de les tropes feixistes italianes i de la Legió Còndor nazi, s'imposà ràpidament sobre les forces republicanes, les quals hagueren d'anar replegant-se cap a la frontera francesa.



"Vestido de soldado, con botas de montar, te hablo hoy, enero de 1939, recien liberada; te hablo por este micrófono de radio como desde una reja, como se habla otra vez a una novia. Detrás de la reja estás, amada Cataluña, contemplando el yugo de mis flechas de Amor con que de nuevo hemos de uncirnos en sacro y eterno matrimonio". 
"Mis rivales -los rivales de España- ahí los tienes: apuñalados en el suelo. Como peleles. Todas las riquezas que te ofrecieron allà se las llevaron aquellos celestinos, traidores y cobardes que consintieron un día tu huida del hogar hispánico".

Gimenez Caballero, Amor a Cataluña




¡BARCELONA FUE AYER LIBERADA!

"A las dos de la tarde, SIN DISPARAR UN SOLO TIRO, las fuerzas Nacionales, al mando del insigne general Yagüe, entraron en Barcelona".



"Cual ave fènix, España renace, es libre ya de esta taifa de infames que la condujeron al vilipendio y al ludibrio".
"El separatismo cernil, abyecto, criminal, de los traficantes de la horda, no podia conducir más que al caos, a la destrucción, a la expoliación, al robo y al crimen. Es ley divina y humana que las pasiones que se generan en el odio, que se saturan en el rencor, conduzcan fatalmente a donde han llevado a Cataluña los miserables que la inculcaron en su odio a España. Y eran las tropas españolas, de nuestro Ejército mil veces victorioso, las que venían nuevamente a liberar del crimen, del deshonor, de la vergüenza, del hambre y del caos a la Barcelona inmortal que escribe hoy las páginas más brillantes de su historia. En esta Barcelona, cuna un dia del 13 de septiembre de 1923, con un Caudillo excelso, augusto, que nos recordaba otro Caudillo insigne, con una explosión popular que nos traía con fulgores de gratitud y de emoción el recuerdo de otra manifestación gloriosa, entraron ayer las tropas nacionales, con una disciplina, con una marcialidad, con un entusiasmo, con una fe, SIN DISPARAR UN SOLO TIRO, de que no existen precedentes en la historia".

Fragments extrets de "Catalunya sota el règim franquista"
Edicions catalanes de París 1973
 

L'INSTITUT CATALÀ D'ESTUDIS POLÍTICS I SOCIALS, INSTITUCIÓ CIENTÍFICA que va funcionar clandestinament a Barcelona, rebé l'encàrrec de realitzar un ampli estudi sobre la situació dels Països Catalans sota el règim del general Franco. Posteriorment es va reeditar amb el nom de l'autor:  Josep Benet i Morell.

***

divendres, 1 d’abril del 2011

Bandolerisme del segle XXI

    Foto extreta del Diari ARA

 Mai deixaran de sorprendre' ns els esdeveniments de "lladres i serenos".   La notícia apareix avui en el Diari ARA en la secció aracrònicaeconomia, avalada per l'Agència EFE: "Quatre hostesses estafen 6  milions d'euros amb monedes velles". Llegint-ho m'ha fet pensar en el bandolerisme dels segles XVII al XIX que teniem a la península amb les seves activitats al marge de la llei contra persones de rellevància i que segons les llegendes, per ajudar a les persones socialment desfavorides per les crisis i la fam. No és aquest el destí de l'estafa que comento, però sí el símbol del poder ecònomic europeu, on ha estat fet aquest furt.

L'estafa en qüestió ha estat contra el Bundesbank. El banc alemany sembla que retirava les monedes defectuoses de 1 i 2 euros, desfent l'anella que l'envolta i convertint-los en ferralla, per emetre monedes noves. Una banda organitzada va comprar aquesta ferralla que el banc posà a la venda per reciclar el metall. Aquests compradors enviaven aquest carregament a la Xina i en aquell país, les tornaven a muntar i les preparaven per viatjar novament a Alemanya i el mateix Bundesbank les canviava per bitllets.

El descobriment d'aquest afer va començar quan a les duanes de l'aeroport de Frankfurt van veure que una hostessa de Lufthansa tenia dificultats per manipular el seu equipatge. A l'inspeccionar la maleta van adonar-se que contenia una gran quantitat de monedes d'un i dos euros. Les implicades són quatre hostesses que viatjaven regularment de Frankfurt a la Xina. L'estafa va ser entre els anys 2007 i 2010.
Segons la fiscalia cap dels membres del Banc és sospitós de la trama.

El cronista ens diu que sembla el guió perfecte d'una pel·lícula de robatoris singulars. Una vegada més veiem que la realitat supera la ficció.

***